Anna Simó: «No contemplem que el TC digui que la llei del català a l’escola és inconstitucional»

-¿Es veu a temps de parar la vaga convocada per al primer dia de curs?

-El meu objectiu no és parar vagues. El meu objectiu és poder tenir una relació i un diàleg francs sobre cada decisió de les polítiques educatives. L’última vegada que em vaig reunir amb els sindicats em van demanar un calendari que ja els vaig dir que no podia complir; no em puc inventar un pressupost. Ells saben que el meu objectiu és revertir les retallades, però el meu calendari i el seu no quadren. Em demanaven arribar a un acord abans del 6 de setembre, i jo la confecció dels escenaris pressupostaris del 2024 a data 6 de setembre no la sé. 

-Llavors, ¿el seu primer curs començarà amb una vaga?

-Jo no els diré mai que desconvoquin una vaga, ni tampoc parlaré amb ells a través dels mitjans. Hem de parlar a la taula sectorial.

-En tenen una dimarts, el dia abans de l’inici de curs, però l’escenari no ha canviat des de l’última reunió. ¿Té una cosa nova per posar sobre la taula?

-La taula està convocada per parlar de l’inici de curs, igual que he demanat al president del Consell Escolar de Catalunya que convoqui un plenari o al Parlament comparèixer davant de la comissió d’Educació. Per tant, jo amb la taula sectorial em vull reunir abans de començar el curs, però no amb l’objectiu de desconvocar cap vaga. De la meva boca no sortirà mai davant un sindicat ‘desconvoqueu una vaga’. Per moltes raons, i podria parlar de causes personals. Jo ara soc patronal, però no ho he sigut sempre. He estat en un comitè d’empresa. Jo defenso el dret de vaga i tinc molt clar que hi va haver unes retallades i que s’han de revertir.

-De fet, aquest tarannà va ser un dels motius del seu nomenament com a relleu de Josep Gonzàlez-Cambray. Urgia calmar les aigües.

-Això ho hauria de parlar amb el president. Cada conseller té una manera de fer, però jo no em cansaré de repetir el gran treball que s’ha fet els últims anys en el marc del departament. Amb el conseller Bargalló, amb el conseller Gonzàlez-Cambray i amb tot el seu equip.

-El curs passat va començar amb la gran novetat de la introducció de la gratuïtat de l’I-2, que es va anunciar com un primer pas cap a la gratuïtat total de l’escola infantil; tant que les famílies van donar per fet que seguiria amb la gratuïtat de l’I-1 aquest curs, però no ha sigut així.

-Aquest curs és el de la consolidació de la gratuïtat de l’I-2. El context ens impacta sempre més del que voldríem, i hem tingut un context d’eleccions municipals al juny. Hi ha una comissió mixta, de relació amb el món local, en què es parlen totes les qüestions relatives a les competències locals. Em van nomenar el 12 de juny i m’hauria agradat poder convocar aquesta comissió mixta durant el mes de juliol; però els ajuntaments encara no estaven constituïts. I quan es van constituir els ajuntaments, no estaven constituïdes les diputacions, així que encara no ens hem pogut reunir.

-Quan ho facin, ¿posarà una data sobre la taula?

-N’he de parlar amb el món local. D’una banda, no tinc els pressupostos, però per a mi és prioritari parlar-ne primer amb els municipis. Fer una avaluació de la implantació de l’I-2 junt amb els ajuntaments i prendre les decisions.

-Un altre tema que tenen entre mans amb el món local és la climatització de les escoles. El curs passat Cambray va presentar un pla que va ser rebut amb crítiques tant per les famílies com pels docents. ¿Planteja alguna mesura nova?

-Vull començar la meva resposta amb una mirada en positiu. Fins aquest abril no hi havia hagut voluntat política en aquest departament de fer un pla i el conseller Cambray va tenir-ne la voluntat i ho va fer. Això implica primer fer un diagnòstic i decidir en quins centres es treballa. Ja tenim definit quants centres tenen alguna climatització feta: un 41% d’instituts i un 16% d’escoles. Ara estem fent auditories centre per centre.

-Així doncs, segueix amb el pla presentat a l’abril. ¿No hi ha novetats?

-El que el conseller Cambray va plantejar i jo ara vull posar sobre la taula de la comissió mitxa és: ‘ajuntaments, ¿què necessiteu per poder portar a terme vosaltres la part que correspon a les escoles?’. Podem parlar si ells consideren que són competències que els pertoquen o no; que jo defenso que coses com posar tendals en un pati i, quan es pugui, reforestar el pati, això és competència municipal; però si ens hi posem junts acabarem abans.

-El TSCJ va dictar el juliol tres dures sentències en què es referia a la llei d’usos lingüístics a les escoles com a inconstitucional. Aquesta llei està recorreguda en el TC; ¿les famílies catalanes han de patir pel model d’escola catalana?

-Mentre aquest Govern sigui el que és no han de patir per això. Jo no pararé de repetir la necessitat de la separació de poders. Un TSJC no pot dir com hem de regir l’educació al país i menys en matèria lingüística. Com gestionem l’ús del català en els centres és una competència estrictament nostra.

-¿Té un pla per si el TC declarés la llei inconstitucional?

-No entra dins els supòsits que el Constitucional digui que la Llei 8/2022 no és constitucional. És més, el consell de garanties estatutàries la va avalar. És una llei absolutament constitucional.

-Sí, però les últimes sentències del TSJC diuen el contrari...

-No és el TSJC qui ha de dictaminar si una llei és constitucional o no. El departament explicarà davant qui faci falta que el nostre objectiu és que els alumnes catalans quan acabin l’escolarització obligatòria coneguin les llengües oficials i una llengua estrangera. I, aquí, les competències lingüístiques que estan en risc són el català i l’aranès, com ja s’ha vist i com es veurà en les anàlisis dels resultats de les competències bàsiques.

-¿Han analitzat ja els resultats del curs passat?

-S’hi està treballant, però des de la intuïció que tinc com a llicenciada en Filologia Catalana i tècnica de normalització lingüística des de fa més de 30 anys, i com a mare d’un nen que està fent sisè de primària en una escola pública de l’Hospitalet de Llobregat, si hi ha algun coneixement que no està prou assentat, en general i, sobretot, en algunes zones del país, és el del català oral i escrit.

-Quant a la llengua escrita... les últimes dades sobre comprensió lectora van ser desoladores.  

-Aquests mals resultats no són d’ara. El PIRLS ja estava malament el 2016. Aquest és un dels temes que he tractat amb la Junta Central de Direccions i hem creat un grup de treball; i la Direcció General d’Innovació està treballant a fons des del punt de vista didàctic: com ensenyem des dels centres i com treballem perquè els alumnes adquireixin una bona comprensió lectora. Aquesta és la competència més transversal que hi ha perquè afecta els resultats globals.

-No sembla forassenyat vincular aquesta caiguda de la comprensió lectora amb l’abús de les pantalles. ¿Es planteja la possibilitat de convertir els patis dels instituts en espais lliures de mòbils?

-Hi ha una qüestió que és el concepte d’autonomia del centre. Hi ha centres que tenen prohibida l’entrada del mòbil, però això és una qüestió que ha de quedar recollida en les normes de funcionament de cada centre. Aquestes decisions s’han de parlar i treballar dins el consell escolar de cada centre. I, d’altra banda, l’entrada dels mòbils en els centres no és dolenta per se. Aquí hi ha una qüestió prèvia que és la formació en un bon ús del mòbil, en què també han de participar les famílies.

Notícies relacionades

Anna Simó: «Vull fer una anàlisi de l’impacte social i pedagògic de la jornada intensiva»

¿Què ha fet Catalunya amb les seves quatre dècades amb competències educatives?

-¿Li agradaria que Catalunya fos exemple de patis escolars lliures de mòbils?   

-No. A mi el que m’agradaria és que Catalunya sigui exemple per tenir uns consells escolars en què les famílies i els docents puguin prendre decisions com aquesta a partir d’evidències; però que aquest no sigui un debat que vagi de dalt a baix. Verticalment no serveix.