El repte de la comprensió lectora: «Els alumnes que no llegeixen amb fluïdesa tindran problemes durant tota l’escolarització»

Aquestes demolidores dades es van fer públiques el 29 de maig i, dues setmanes després, el 12 de juny, el Govern anunciava la destitució del llavors conseller Josep Gonzàlez-Cambray i el nomenament del seu relleu: Anna Simó, qui aquesta setmana vinent comença el seu primer curs al capdavant del Departament d’Educació amb el repte de remuntar aquests resultats, al cap i a la fi, la base per remuntar el nivell general en totes les competències.

El curs comença en educació infantil, primària i secundària obligatòria aquest dimecres, 6 de setembre, sense solucions per a la climatització de les escoles, amb una vaga de docents convocada i la mirada posada en el Tribunal Constitucional (TC) i la seva decisió sobre la llei d’usos lingüístics a les escoles, amb els nous currículums competencials (en teoria) ja totalment desplegats en totes les etapes i amb el debat sobre l’impacte de la tecnologia més viu que mai.

Pantalles i lectura

Un dels dubtes que sobrevola els caps de les famílies aquests dies previs a l’inici escolar és si l’innegable abús de pantalles –no només a l’aula, venim de dos mesos a casa– és el culpable de la caiguda en picat de la comprensió lectora dels nostres nens.

El neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Héctor Ruiz Martín, té clar que l’escola és el lloc més adequat per abordar la relació amb la tecnologia, «ja que és on el seu ús està més regulat».

«Al final, el tema de la tecnologia no és si ha de ser a l’aula o no. No hi ha dubte que hi ha de ser; el debat ha de ser com desenvolupar la competència digital i establir una relació sana amb la tecnologia aprofitant el potencial que té per contribuir en l’aprenentatge», afirma abans d’assegurar que «el nostre cervell és el mateix –per l’impacte de les pantalles en la comprensió lectora–, el que canvia és l’entorn».

«Ara tenim sempre a la nostra disposició informació que al nostre cervell li sembla que pot ser rellevant [un whatsapp, un like...]. Els dispositius atrauen la nostra atenció i, si els tenim al davant, és normal que estiguem llegint un llibre i el deixem i ens posem a mirar el mòbil», exemplifica pensant més en els pares que en els fills.

Per al neurobiòleg amb aquest nou entorn el que hem de fer –i ensenyar els nens i nenes– és aprendre a autoregular-nos, i l’escola per a molts nens i nenes és l’únic entorn que tenen per aprendre aquesta autoregulació. «Traient la tecnologia de l’escola, no elimines el problema, al contrari, els deixes sols davant d’aquest», conclou convençut.

¿Per què els nens llegeixen pitjor?

Si el cervell dels nens no ha canviat per l’abús de pantalles, ¿per què llegeixen pitjor? Ruiz Martín assenyala que la comprensió lectora depèn de dos factors: la descodificació fluida (convertir el text escrit en el seu equivalent oral, en la veueta que et diu el que posa) i la comprensió lingüística (entendre el que et diu aquesta veueta, per això fa falta vocabulari i coneixements sobre el que estàs llegint). «No hi ha una part més important que l’altra. És com caminar, necessites les dues cames», afegeix l’expert, que planteja una reflexió: «¿què voldríem que els alumnes fossin capaços d’entendre?». 

«Sabem que hi ha un percentatge d’alumnes que aprendrà a descodificar de manera fluida facis el que facis, però hi ha un terç dels alumnes que si no tenen una aproximació sistemàtica a través de treballs de consciència fonològica, no ho faran. Treballs, a més, que són útils per a tothom, essencials per a alguns i perjudicials per a ningú», resumeix el neurobiòleg, que apunta la necessitat de reforçar aquest aspecte per remuntar els nivells de comprensió.

La importància de la fluïdesa

«A descodificar n’aprendran tots, però amb fluïdesa no. I la fluïdesa és el que fa que per a tu llegir no sigui una càrrega, que no et costi. Tots els nois que no llegeixen amb fluïdesa tindran problemes en tota l’escolarització i això frustra», prossegueix. D’allà els mals resultats acadèmics en general i l’abandonament escolar prematur, una de les grans assignatures pendents del sistema.

Catalunya és, juntament amb Múrcia, la comunitat amb més abandonament escolar primerenc: 16%; percentatge per molt per sobre tant de la mitjana espanyola –13,9%– com de l’europea, en un 9,3%. Reduir les taxes d’abandonament escolar prematur (molt més altes entre els fills de famílies vulnerables) és una de les prioritats a l’agenda de la Fundació Bofill.

Quant als coneixements necessaris per entendre la veueta amb el text prèviament descodificat de manera fluida, aquí juga un paper important el currículum (una altra de les novetats dels últims anys). A ulls de Ruiz Martín, «el dilema típic del currículum és el dilema d’amplitud versus profunditat; com més ampli és el currículum, menys temps tens d’aprofundir; però si necessites més temps per a cada tema, no pots fer-los tots».

Aprenentatge ‘significatiu’

«Els nous currículums el que intenten és dir, mira ens estàvem passant amb l’amplitud, no aconseguim que aprenguin de manera significativa, posarem èmfasi que l’important no és la informació, sinó el coneixement que desenvoluparan, el que aprendran de veritat», afegeix.

El problema és –assenyala aquest expert, però apunten també infinitat de docents– que el currículum no està ben concretat per als professors. «És massa críptic, és molt ambigu. La part positiva que sigui ambigu és que cada escola s’ho pot fer seu, però... ¿tenen temps de poder fer-ho bé?», conclou Ruiz Martín.

Notícies relacionades

Barcelona ultima contra rellotge les obres en 150 escoles

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

De manera pràcticament idèntica s’expressa Mercè López, mestra de primària, defensora dels nous currículums i de les situacions d’aprenentatge, que demana formació als docents per portar-la a la pràctica. «És necessari incloure l’educació emocional i l’educació afectivosexual des d’I3, com efectivament diu el currículum, però necessitem que ens ensenyin com fer-ho perquè es faci realitat», reivindica la docent, que també reclama formació obligatòria en coeducació.

Jornada completa

Jornada completaEntre les novetats del nou curs hi ha l’avenç escolar a jornada completa en educació infantil i primària –després del fracàs de l’invent de les tardes d’oci educatiu de l’any passat– i la implantació de la figura del coordinador antiassetjament en totes les escoles i instituts. El ‘bullying’ i els problemes de salut mental en els nens i joves que aquest pot provocar va mostrar la seva cara més crua el curs passat amb el suïcidi de Sallent.