Un estudi qüestiona el perfil integrador dels castellers

¿És realment el món casteller tan inclusiu i integrador com es diu? Aquesta va ser una de moltes preguntes que es van plantejar Mireia González Mohedano i Elisa Alegre-Agís fa dos anys quan van iniciar l’estudi ‘Una diapositiva social i cultural de les colles castelleres de Catalunya’. Va ser un projecte que va guanyar la II beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi de Castells (CEPAC) i que aquest dilluns ha presentat els seus resultats, una investigació que fins ara no s’havia fet mai al món casteller.

El principal objectiu era trencar alguns mites i confirmar algunes hipòtesis. Per fer-ho, González i Alegre-Agís han treballat amb 88 colles amb una mostra vàlida de 1.852 persones enquestades.

De les seves respostes s’extreu que el perfil tipus de casteller o castellera és el d’una persona majoritàriament nascuda a Catalunya, amb un nivell d’estudis elevat i que parla català. El seu nivell socioeconòmic sol ser mitjà o mitjà-alt i la ideologia predominant és d’esquerres, amb simpaties cap al moviment independentista. Un retrat que trenca amb la idea que les colles castelleres són espais d’integració i diversos.

Així com sí que són espais «intergeneracionals, on hi ha persones de totes les edats», l’origen majoritari és de gent nascuda a Catalunya, cosa que «contrasta amb la realitat de la població catalana, que té un percentatge molt més gran de persones immigrants». Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2022 més del 16% de la població resident a Catalunya era d’origen migrant.

L’estudi sí que detecta que les colles són espais diversos en termes d’orientació sexual. Un 20% de castellers i castelleres «no s’identifiquen com a heterosexuals».

Avenç de les dones

Tot i això, les colles continuen sent espais masculinitzats pel que fa als seus integrants, especialment en aquelles amb més història. A poc a poc, les dones van fent-s’hi un lloc, com prova el fet que ara ja ocupen el 57% de les posicions de tronc. Per contra, els llocs de poder (juntes de govern i juntes tècniques, on són els caps i subcaps de colla) estan ocupats per homes.

La investigació ratifica que les colles són un vehicle per a la conservació i la projecció de la llengua catalana ja que el català és la llengua que utilitzen predominantment els seus membres per comunicar-se.

Per a les autores també ha sigut una sorpresa el nivell socioeconòmic dels castellers. «Històricament, les colles estaven formades per persones de classes populars, treballadores», ha assenyalat González, que ha apuntat que la tendència ha canviat. I lligat a això hi ha el nivell d’estudis: si els primers castellers tenien un nivell acadèmic baix, ara més del 60% té estudis universitaris o superiors; un percentatge molt superior a la mitjana de la societat catalana, que és del 33%, segons dades de l’Idescat.

Notícies relacionades

Castells ‘fake’ i secretisme: així es va fer el videoclip del raper Travis Scott amb els Castellers de Vilafranca

80 anys d’història de l’electricitat

Un altre factor rellevant és el compromís amb la colla: un gruix important de castellers ajusten la seva vida laboral i quotidiana per atendre el calendari d’assajos i actuacions.

González i Alegre-Agís han valorat positivament la predisposició i la participació de totes les colles en l’estudi i han apuntat que els resultats han de permetre «analitzar les debilitats i les fortaleses del moviment i establir estratègies de gestió».