‘Registres desèrtics’: es tanca un any pluviomètric sec i de rècord

A l’agost acaba l’anomenat ‘any pluviomètric o hidrològic’. Això és, el període que s’obre al setembre, amb l’inici de la tardor, i que finalitza a l’estiu de l’any següent. Com era d’esperar després de les poques pluges, de l’1 de setembre del 2022 al 31 d’agost del 2023, a Catalunya s’han viscut 12 mesos especialment secs, amb menys pluges del que era habitual.

Les dades registrades pel Servei Meteorològic de Catalunya, en alguns punts, són pròpies del clima desèrtic, sobretot a les zones del litoral i el prelitoral central. Gairebé la meitat de la superfície de Catalunya no ha arribat a rebre 400 mm de pluja en els últims 12 mesos. A Sitges (Garraf), per exemple, han caigut 143,2 mm en un any. El cas de Sitges és cridaner perquè és l’únic lloc on s’han recollit menys de 150 mm, una cosa absolutament inusual. Però hi ha altres casos preocupants.

A l’observatori de l’embassament de Riba-Roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), 164 mm. I a Cunit (Baix Penedès), 175,5. Són tan sols alguns exemples de les poques pluges al llarg d’aquest any pluviomètric. Un període amb menys de 250 mm d’aigua correspon a un balanç propi d’un clima desèrtic, asseguren des del Meteocat. I això és precisament el que ha passat en múltiples observatoris catalans.

Dèficit acumulat

En la majoria d’aquestes zones, ja s’acumulava un dèficit de pluges important. És a dir, feia temps que plovia menys del que és habitual. Malgrat aquesta situació les reserves d’aigua encara no han descendit tant com sí que ho van fer durant la sequera del 2008, ja que s’han activat mesures de restricció i recursos alternatius com l’aigua dessalinitzada o regenerada. No obstant, si ens fixem només en els registres de pluges, aquesta sequera està sent molt més intensa que aquella.

Les regions d’alta muntanya, al nord de Catalunya, són les úniques que se salven d’un any d’escassetat extrema i que presenten dades comparables amb les d’altres anys. A Canejan (Vall d’Aran), les precipitacions han deixat més de 1.000 mm, mentre que a Ulldeter (Ripollès) o Bagergue (Vall d’Aran) s’ha vorejat aquesta xifra. Per la resta, deixant de banda aquestes excepcions muntanyoses, el dèficit és general i inèdit, ja que la meitat de Catalunya se situa en valors que representen menys d’un 70% del que plovia de mitjana entre 1991 i el 2020.

Els pitjors casos són al Garraf, el Penedès, el Baix Llobregat i el Barcelonès, unes comarques que han recollit menys del 40% de l’aigua que solia arribar a través de les pluges, que no només són importants per reforçar els embassaments sinó també per alleujar els aqüífers i els boscos. A l’Observatori Fabra de Barcelona, s’ha constatat que ha acabat l’any més sec dels últims 110 anys, el mateix que ha passat a Figueres, Granollers o Tivissa. La resta de Catalunya quedaria entre els cinc anys pluviomètrics més secs dels últims 20.

Poca neu

Crida l’atenció que l’any ha sigut molt sec en el conjunt de les quatre estacions. A l’estiu i a l’hivern s’han registrat poques precipitacions, però a la tardor i la primavera, les dues estacions habitualment més plujoses, s’han observat menys precipitacions, i menys abundants, del que és normal.

Notícies relacionades

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

Bojos pel temps: «L’arribada d’una DANA és la nostra setmana gran, una recompensa a l’afició de tot l’any»

Amb tot això, la capa de neu que ha cobert les muntanyes pirinenques també ha sigut més escassa. A la tardor va nevar poc i a l’hivern la neu només va caure al vessant nord. A la primavera l’escenari es va complicar encara més i gran part de la neu s’havia fos al març, unes dades insòlites, ja que és en aquesta època quan se’n registren els gruixos més grans.

Ara comença un nou any hidrològic i s’obre la finestra ideal perquè la regió mediterrània rebi pluges abundants. Amb el dèficit acumulat, és clau que això passi per suavitzar la sequera, que després de dos anys de registres àrids es manté a Catalunya.