Creat en un laboratori el primer embrió humà de 14 dies a partir de cèl·lules mare

Conscient de totes les implicacions ètiques i morals que envolten aquest cas, el biòleg del desenvolupament Alfonso Martínez Arias, que a més és investigador ICREA sènior a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), assenyala: «Aquest embrió no es pot implantar en una dona, ni tècnicament ni legalment. M’agrada dir que és com un simulador de vol: obre la porta a estudiar aquests esdeveniments que condueixen a la formació del cos humà i que són l’origen de moltes patologies».

Una «fita crucial»

El dia 14 del desenvolupament humà és una «fita crucial», en paraules de Martínez, ja que és el moment en què un embrió humà es guanya el dret a la protecció legal. Una característica important d’aquest moment és la capacitat de les cèl·lules embrionàries de desenvolupar-se fins a convertir-se en un ésser humà i això depèn, en gran manera, de la seva capacitat per associar-se amb la mare, cosa que els brindarà nutrició i protecció.

Això, al seu torn, requereix el que es denominen ‘teixits extraembrionaris’, això és, una complexa xarxa de membranes, desenvolupada a partir de la mateixa cèl·lula inicial que l’embrió i que servirà per construir tant connexions amb l’úter com un nínxol per al desenvolupament de l’ésser humà. Com explica Martínez, l’organització d’aquestes membranes i de l’embrió és «gairebé impossible de reproduir», ja que es desenvolupa dins de l’úter en forma d’estructures molt petites. No obstant,ser capaç d’estudiar l’aparició i organització d’aquestes estructures complexes proporcionaria una «finestra i una eina» per comprendre els fracassos de l’embaràs associats amb la interfície maternofetal.

Tot i que és possible cultivar embrions durant aquest moment tan important, les tècniques actuals no permetien un desenvolupament normal. Martínez destaca que el treball del laboratori de Hanna que s’acaba de publicar ha aconseguit, per primera vegada, una construcció fidel de l’estructura completa a partir de cèl·lules mare, in vitro, i obre la porta a estudiar «els esdeveniments que condueixen a la formació del pla del cos humà». D’aquesta manera, aquest treball obre una via per estudiar la interacció entre els teixits embrionaris i extraembrionaris fins al dia 14 i l’inici de la construcció del pla del cos humà. També permetrà estudiar les primeríssimes etapes del desenvolupament embrionari, que marquen la pauta del cos humà i en les quals, a més, es troba l’«origen de moltes patologies».

Una «còpia»

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’embrió artificial de 14 dies creat ara en un laboratori a partir de cèl·lules mare és una «còpia», una cosa «molt semblant» a un embrió real. «Això té valor per moltes qüestions. Treballar amb embrions humans [reals] és una cosa molt difícil, per no dir impossible, per temes morals, ètics i tècnics. Ser capaç de reproduir-lo al laboratori permetrà repetir els passos primerencs desenvolupats per l’embrió», explica Martínez. «És la primera vegada que s’aconsegueix construir estructures que s’assemblen moltíssim al que passa normalment en el nostre desenvolupament, i això obre la porta a la investigació», insisteix.

Martínez destaca, a més, que, al tractar-se d’estructures «molt primerenques», situades «molt al principi del desenvolupament humà», són «èticament compatibles amb les normes que hi ha». «La comunitat científica està al corrent d’aquests treballs i estem treballant a regular aquests experiments. Sabem que aquest tipus d’estructures desafien els nostres principis i possibilitats», opina.