Club d’Educació i Criança

Com ajudar el teu fill a triar estudis d’FP

Com ajudar el teu fill a triar estudis d’FP

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Malgrat el moment dolç que viu la Formació Professional (FP) a Espanya, el 77% dels pares i les mares pensa que continua estant infravalorada. És més, un de cada quatre progenitors (23%) admeten que ells mateixos allotgen prejudicis contra l’FP, segons revela un estudi recent de CaixaBank Dualiza. La suspicàcia es deu que gran part de la societat continua ancorada en la falsa percepció que són estudis que només serveixen per convertir-se en electricista o lampista. Res més lluny de la realitat.

En l’actualitat, i després de l’empenta feta en els últims anys pel Ministeri d’Educació, el llistat de cicles d’FP és tan enorme, les professions tan especialitzades i la informació tan inabastable, que els experts recomanen als progenitors una sèrie de passos per orientar els seus fills i filles en el seu camí acadèmic i professional. Aquests són alguns consells.

L’orientació, bàsica

El primer pas és (o hauria de ser) l’orientació en els instituts, una assignatura bàsica, però que, lamentablement, punxa a Espanya. De fet, el 50% d’alumnes de 4t de l’ESO només es plantegen 10 professions. Les noies: mestres, metges, psicòlogues i advocades, entre d’altres llocs de treball. Els nois: policies, metges, enginyers, mecànics i bombers, entre d’altres activitats. 

«Una mala orientació destrossa vides», adverteix Mercedes Pérez Ortega, directora d’FP de CCC. «Hauríem de conèixer els talents i les capacitats dels nanos. No és el mateix tenir un perfil matemàtic que un de creatiu. A aquesta edat, ells i elles solen estar una mica desorientats i atabalats. Els pares podem ajudar a orientar, però el pitjor que podem fer és inculcar-los que segueixin el ‘camí familiar’ i es converteixin en el que som nosaltres: enginyers, metges, arquitectes o advocats. No etiquetis el teu fill», aconsella Pérez Ortega.

Visitar centres oficials

Si el teu fill no té al cap fer un grau universitari i el convenç estudiar FP, el primer pas que cal fer és saber quina família professional li interessa: sanitat, tecnologia, informàtica, hostaleria, imatge i so, indústria alimentària, química... El segon pas és fugir de les escoles o acadèmies no oficials (l’intrusisme al sector és una realitat) i apostar pels centres d’FP que concedeixen títols oficials. 

«El millor que es pot fer és anar a la web de la teva comunitat de residència i veure el llistat de centres acreditats. Però no et quedis allà. Fes una llista dels que més t’agraden i visita’ls», recomana Pérez Ortega. «És important conèixer les seves instal·lacions i mantenir una entrevista amb algun responsable per saber els plans d’estudi. Si el teu fill es forma per ser tècnic superior en higiene bucodental, l’escola ha de tenir gairebé una clínica dental, amb tota la maquinària i tota la tecnologia. Si no la té... pots sospitar», afegeix.

Beques que no depenen de la renda

Els centres oficials on s’imparteix FP poden ser públics o privats (també n’hi ha concertats). En el cas dels privats, el pagament mensual no difereix gaire del que es paga a batxillerat en una escola privada. La responsable d’FP de CCC anima els pares i les mares a informar-se de la gran quantitat de beques que estan a disposició dels alumnes. Són beques que no es concedeixen per renda com a criteri bàsic, sinó que cal complir una altra sèrie de requisits.

Possibilitat de fer un màster

L’FP té diversos graus. La bàsica –a la que poden accedir els alumnes amb 15 anys complerts sense el títol d’ESO– i la de grau mitjà i superior, que requereixen el títol d’ESO. La superior, de fet, és una passarel·la a la universitat. Una recent enquesta elaborada amb 700 alumnes d’FP de CCC, revelava que un 27% volia iniciar un grau universitari després d’acabar els seus estudis de formació professional.

Segons l’experiència dels centres, el 80% dels alumnes que cursen grau mitjà continuen al grau superior. Una cosa que desconeixen molts pares i mares és que FP també disposa de màsters. Duren un curs i són «l’especialització de l’especialització», explica la responsable de PF de CCC, que posa un parell d’exemples: ciberseguretat i Intel·ligència Artificial (IA).

Exigent i de qualitat

Una de les creences errònies més popularitzades és la relacionada amb què els programes educatius i metodologia de l’FP és menys exigent i de menor qualitat. És, segons aclareix la responsable d’FP de CCC, un mite. «Tot i que les hores dedicades a la memorització de contingut són menors, els alumnes poden obtenir el seu màxim potencial seguint la metodologia de ‘learning by doing’ (aprendre fent), eminentment pràctica i enfocada a les situacions reals de treball que els alumnes es trobaran en els seus períodes de pràctiques i futurs llocs laborals».

Inserció laboral i sous

De cara al 2030, l’Observatori d’FP de Caixabank calcula que una de cada quatre oportunitats laborals serà per a tècnics d’FP. Hi ha llocs vinculats als estudis professionals on la capacitat de remuneració salarial és alta, sobretot en el sector industrial. Per exemple, una persona titulada en tècnic d’instal·lacions elèctriques i automàtiques pot arribar a cobrar 1.667 euros, com es recull al conveni col·lectiu d’indústria, serveis i instal·lacions del metall a la Comunitat de Madrid. També és una realitat l’auge dels perfils tècnics en l’àmbit de la Informàtica i Comunicacions, amb perspectives salarials d’entre 20.000 a 40.000 euros bruts anuals segons el lloc tècnic que es cobreixi.