La primera dona del cor mixt de Montserrat: «Sempre he volgut cantar a l’Escolania, però em deien que com que era nena no podia»

¿A què et dediques?

Estudio Composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). I també canto al cor de noies de l’Orfeó Català. 

¿Com vas arribar a Montserrat?

Vaig llegir una notícia en els mitjans que em va cridar molt l’atenció: Montserrat creava un nou cor que seria jove i mixt, per primera vegada en la història. Jo, de petita, sempre que venia a Montserrat amb la meva família i el meu avi deia que volia cantar al cor. Però sempre em responien que no podria perquè era una nena i no hi havia nenes a l’Escolania. Sempre pensava: ‘Quina ràbia que no tinguem aquesta oportunitat’. Així que quan vaig veure la notícia em vaig apuntar a les audicions, i estic molt contenta que m’hagin agafat.

¿Què suposa haver-hi entrat?

L’Escolania de Montserrat per a nosaltres [els músics estudiants] és, sobretot, un referent musical. Sent honestos, en el nostre entorn musical sempre tenim un antic escolanet de Montserrat. Algun company de classe, o del cor, que sempre ens explica les seves històries de quan estava a l’Escolania. Sempre ha sigut un referent pel nivell que demostren tenir. Estar a l’Escolania és una gran oportunitat per formar-te: la formació és molt intensa. Tot i que nosaltres [el cor mixt] no estarem tantes hores aquí, ja tenim un nivell mínim d’estudis. Per tant, tenim aquest avantatge: no necessitem tantes hores d’estudi.

¿Quantes vegades actuarà el cor mixt?

Vindrem un cap de setmana al mes. Serà per a nosaltres un cap de setmana intensiu, des de dissabte al matí fins diumenge al matí, quan acabi la missa.

¿Quines peces interpretareu?

Avui, el ‘Magnificat’ de Guzman. Però al llarg de la temporada interpretarem majoritàriament peces escollides per Pau Jorquera [el director musical del cor mixt] que formen part de l’arxiu de Montserrat. Són peces, la majoria, manuscrites, que no han sigut editades ni registrades, per tant no es poden trobar per internet, ni són accessibles per al públic en general. Així que una de les nostres funcions serà difondre aquesta música i fer-la accessible. Crec que és una tasca molt important i de molta responsabilitat.

¿Per què has sigut la primera a ser vestida per l’abat?

Perquè soc la més gran del cor. Jo no ho sabia, però això significa que soc la cara de representació de tot el cor i a l’hora de la vestició soc la primera.

¿Creies que t’agafarien quan vas fer l’audició?

Ens vam presentar molta gent a les audicions, així que no ho sabia, tot i que tenia l’esperança. Però era un repte. Incorporar veus femenines al cor em sembla una gran iniciativa per part de l’Escolania i per part de l’abadia en general. És una cosa poc freqüent, en general els monestirs hi tenen exclusivament veus masculines. Pensàvem que era una cosa que no es faria mai.

Notícies relacionades

Les dones protagonitzen l’envelliment actiu: copen les universitats i tallers per a gent gran

El clima i el gènere

¿Per entrar-hi cal tenir sentiment religiós?

Els que integrem el cor tenim diferents punts de vista. Hi ha molta gent que sí que hi creu i que és practicant. Hi ha gent que simplement hi creu i que no té un hàbit. I, després, hi ha gent que simplement simpatitza amb la idea, tot i que es manté una mica al marge de la religió, malgrat que no hi té cap rebuig. Però crec que aquí l’important és sentir-se acollit per l’Escolania i pel santuari on som. I sentir que, d’una manera o una altra, ens fa bé. Estem ajudant en una comunitat i estem fent un servei a la comunitat. I el motor que ens impulsa a ser aquí és la musica i les ganes d’ensenyar-la.