L’alumnat de batxillerat comença el curs sense saber com seran els exàmens de selectivitat

L’alumnat que aquest dimarts comença segon de batxillerat són els nois i noies que el curs passat van inaugurar els nous currículums de batxillerat competencial, uns currículums fixats en la Lomloe i que els seus professors van haver de començar a aplicar amb un esborrany, ja que no es van aprovar fins al 20 de setembre, amb el curs ja començat.

Tot enfocat a la nova ‘sele’

Malgrat que aquesta promoció va començar el batxillerat d’una manera una mica atropellada, els docents van posar tota l’energia a aplicar el nou currículum, orientant tots els aprenentatges cap a la nova selectivitat, que aquests nois i noies se suposava que també estrenarien aquest curs, però al final no serà així. Ara, no saben com serà exactament la selectivitat del juny vinent.

«En el moment en què l’alumnat necessita més el nostre acompanyament, que els transmetem tranquil·litat, els professors no tenim respostes», adverteix preocupat Miquel Carceller, coordinador de batxillerat de l’institut Joncar de Barcelona.

L’impacte que pot tenir aquesta incertesa en l’estudiantat, adolescents al cap i a la fi, no és una qüestió menor. «Segon de batxillerat és el curs més difícil quant a nervis de l’alumnat, el que menys necessiten és aquesta incertesa. Necessiten que el professor els acompanyi, i que aquest no tingui respostes és un estrès afegit. La primera pregunta que em faran és ‘¿i ara què?’», reflexiona.

«A priori podria semblar que congelar el canvi és bo, així tornem a allò d’abans i ja està, però no és tan fàcil; ja fa un any que s’estan preparant. Hi ha matèries que han desaparegut; que ja no es fan. Fonaments de l’Art, per exemple. Per molt que congelin el canvi ja no pot ser com l’any passat», diu el docent, que planteja altres qüestions. Abans, la fase obligatòria de la selectivitat eren cinc matèries, quatre de comunes i la cinquena era una de les quatre troncals de cada batxillerat.

Es va anunciar que en la Selectivitat 2024 es tornaria a poder elegir entre Història d’Espanya i Història de la Filosofia, ara no sabem si això sí que es farà o no», prossegueix el docent. Fins al 2017, en la fase general de les PAU l’alumnat podia elegir entre examinar-se d’Història d’Espanya o d’Història de la Filosofia, i la majoria escollia la segona; però el 2018 aquesta va ser relegada a la part específica, on estava fins a la selectivitat 2023. El dubte és ara què passarà finalment en la selectivitat del 24.

Com els seus companys, Carceller té molts dubtes –i pressa– per obtenir respostes, ja que, recorda, «segon de batxillerat és molt curt, acaba al maig».

Amb la ‘vella’ selectivitat, per anar a buscar els 14 punts –presentant-te a les cinc matèries de la fase general podies arribar màxim al 10–, l’alumnat podia triar tres exàmens de la fase específica, i amb la nova n’eren només dos. Els alumnes van escollir primer les optatives de segon amb aquestes regles al cap. És a dir, si volien anar al 14 es van apuntar a dues de les matèries examinables i la tercera optativa van optar per alguna matèria que els interessés al marge de la selectivitat. ¿Què passa ara amb aquests alumnes? «Si la selectivitat no canvia i es mantenen els tres exàmens de la fase específica potser s’haurien apuntat a fer tres matèries examinables», es planteja Carceller.

«Els centres organitzem les plantilles pensant en aquestes dues assignatures de l’específica. Per exemple, hem introduït una matèria nova, Objectius de desenvolupament sostenible, que no és examinable; tot i que tampoc tenim clar si aquests canvis en el nombre de matèries de la fase específica els faran o no. ¿Què passa si ara ningú vol fer objectius de desenvolupament sostenible i volen passar-se a Tecnologia perquè va a la selectivitat?», continua la llista de dubtes el coordinador de batxillerat del Joncar.

El coordinador de batxillerat ha intentat fer aquestes preguntes al Departament, però no ha rebut encara respostes, si és que a hores d’ara del curs n’hi ha. «L’alumnat té uns dies per fer un canvi d’assignatura, però per a això necessita conèixer exactament les regles del joc», remarca.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El curs passat, un dels grans problemes als instituts catalans va ser la falta de professors substituts, sobretot en algunes disciplines com Matemàtiques i Informàtica. Falta de docents que va ser especialment crítica a segon de batxillerat, a les portes de la selectivitat. De fet, aquesta circumstància va portar alumnes d’un institut de Cerdanyola a renunciar a examinar-se d’Electrotècnia després d’un trimestre sense professor.

Un problema, el de la falta de docents, que el fins a finals del curs passat conseller Josep-Gonzàlez Cambray assenyalava com «un problema global, que també es dona en altres països» i que caldrà veure com evoluciona aquest curs, «el curs amb més docents en el sistema que mai», segons les declaracions del Departament.