L’Escolania de Montserrat estrena el seu cor mixt i trenca amb 700 anys d’història masculina

La veu femenina ha ressonat aquest dilluns amb força a la basílica de Montserrat. Per primera vegada en els seus 700 anys d’història, l’Escolania del temple ha integrat dones en la seva segona coral, el Cor de Cambra de l’Escolania de Montserrat (batejat amb el nom de Schola Cantorum), que s’ha estrenat aquesta Diada i que està format per 29 estudiants de música (15 nois i 14 noies) d’entre 17 i 24 anys.

«Ara també hi haurà escolanes a Montserrat. Ha sigut una decisió pensada, treballada i fins i tot votada pels monjos de Montserrat», ha dit l’abat del monestir, Manel Gasch, durant la cerimònia de vestició de les escolanes, escolans i dels nous escolanets, aquests últims, nens que entren a l’Escolania tradicional (formada per menors d’entre 9 i 14 anys). L’Escolania tradicional és el cor principal de Montserrat, el cor de nens cantaires més antic d’Europa. Allà, de moment, no hi entraran nenes.

Després de fer primer la vestició del cor de l’Escolania tradicional, l’abat ha vestit amb saia i roquet el segon cor. Ha sigut llavors quan per primera vegada l’abat ha col·locat aquestes peces al grup de 14 noies. També per primera vegada noms femenins s’han escrit al llibre de vesticions. Ha sigut una cosa «històrica» a Montserrat i a l’Església en general, una institució que continua tancant les portes al gènere femení.

Fa 700 anys que els escolanets acompanyen l’acte litúrgic de Montserrat. Aquest dilluns han cantat junt amb el cor mixt el ‘Magnificat’, la ‘Salve Regina’ i el ‘Virolai’. El nou cor substituirà l’Escolania tradicional una vegada al mes, perquè els nens puguin passar més temps amb la seva família.

Allau de peticions

El març passat, la comunitat del monestir de Montserrat va aprovar la creació del Cor de Cambra de l’Escolania de Montserrat (la Schola Cantorum), que seria mixt. Al maig van començar les audicions i van ser un èxit (el cor de Montserrat, atesa la seva llarga trajectòria i bona formació, té molt prestigi): una cinquantena de nois i nois s’hi van presentar, però només en van ser escollits 29. La xifra d’inscrits va doblar les places disponibles. Per a l’Abadia de Montserrat aquesta alta demanda demostrava que hi havia una «necessitat» de formar un cor amb veus femenines.

Una vegada elegits els i les membres, el cor mixt de Montserrat es va reunir per primera vegada aquest dissabte, segons ha explicat Pau Jorquera, el seu director. «Era un repte musical i social per a ells [els joves]. En realitat només fa dos dies que assagem», ha dit. ¿Com funcionen? Jorquera els envia una part del repertori amb temps, abans dels assajos, que cada un s’ha d’estudiar. Després, es reuneixen a Montserrat, com ha passat aquest cap de setmana, on, a més de portar a terme activitats de formació (com xerrades i visites a la biblioteca), també fan excursions per la muntanya. «Són escolans i escolanes», ha reivindicat el director d’aquest projecte.

Un «cristianisme obert»

«Aquest és un cor històric que, per primera vegada, incorpora per fi dones. A mesura que la societat s’ha anat obrint, Montserrat s’ha anat obrint. Montserrat representa un cristianisme obert», ha remarcat Jorquera quan se li ha preguntat per què han trigat tant a entrar elles al cor. «Aquest cor pertanyia a una mentalitat determinada. Es va crear fa 700 anys [els monjos van arribar a Montserrat fa mil anys]. Crec que cal valorar positivament que Montserrat és un lloc religiós que té aquesta obertura i sensibilitat», ha defensat.

La Schola Cantorum tindrà a més per objectiu la recuperació del «patrimoni». Per exemple, la primera peça que ha cantat el cor mixt, el ‘Magnificat’, forma part de la biblioteca del monestir. Feia més de 10 anys que no s’interpretava. «El treball del nostre cor és despertar aquestes peces de la nostra biblioteca i gravar-les», ha apuntat Jorquera.

«Una mica de nervis»

Entre les noies del cor hi havia emoció i «una mica de nervis». «Aquests dies he estat més emocionada que nerviosa. Ara sí que es comencen a notar els nervis», reconeixia Laia Quinquillà, de 17 anys, abans que comencés l’acte de vestició.

Notícies relacionades

Les dones protagonitzen l’envelliment actiu: copen les universitats i tallers per a gent gran

El clima i el gènere

«M’agrada molt cantar, des de petita he estat en corals. I estar en aquest cor és un gran privilegi, una gran oportunitat», ha dit. «A Montserrat hi ha un arxiu d’obres que no s’han interpretat mai. Un de l’objectiu del cor és que arribin a la gent», ha dit Quisquillà quan se li ha preguntat què era el que més el motivava de formar part d’aquest cor que trenca, per fi, amb 700 anys d’història eminentment masculina. 

El dia d’avui ha sigut una «excepció» perquè els dos cors no coincidiran mai (el segon es crea, precisament, per substituir un cap de setmana al mes el primer). Però aquest dilluns sí que han actuat junts a la basílica de Montserrat.