L’FP afronta el nou curs amb el complicat repte d’implantar la modalitat dual

«La conversió de l’FP tradicional a la dual es farà a poc a poc i necessitarà l’estreta col·laboració de Govern, autonomies, empreses i centres educatius», explica Samuel Bentolila, professor d’Economia al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) i coautor de l’estudi ‘L’impacte de l’FP dual en la inserció laboral a Catalunya’, de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa.

Bentolila destaca que la norma, en la seva lletra petita, contempla l’FP general i la intensiva. La general equival a l’FP tradicional (amb menys temps a l’empresa, uns tres mesos i no remunerats). «La general continuarà dominant la intensiva, que creixerà però no tan ràpid», pronostica el professor. 

L’FP dual no és nova. És en el sistema educatiu des del curs 2013-14. Tot i això, la seva implantació ha sigut lenta. El percentatge d’alumnes matriculats en aquesta modalitat és del 5,5% (curs 2020-21). Madrid, Catalunya i el País Basc superen, i fins i tot doblen, la mitjana espanyola. Euskadi, per exemple, s’ha marcat com a objectiu que el 100% de l’alumnat (actualment hi ha 44.813 estudiants) es matriculi en la modalitat dual en el curs 25-26. 

«No és casual que la implantació de l’FP dual hagi sigut històricament lenta. Els estudiants que la cursen passen més temps a l’empresa i això té conseqüències. D’una banda, han de rebre un salari, cosa que no passa a l’FP estàndard, on les pràctiques duren tres mesos. Per a les empreses, per tant, és més costosa l’FP dual», remarca el coautor de l’estudi de La Caixa.

El cost l’assumeix íntegrament l’empresa. «Les grans el poden assumir sense problemes. Però les petites i mitjanes –que són la immensa majoria– ho tenen més difícil», conclou Bentolila.

Per fomentar aquestes contractacions, el Govern subvenciona les cotitzacions a la seguretat social. «Més enllà d’això no crec que hi hagi ajuda financera addicional. Per llançar la nova FP sí que seria bona idea, tot i que sigui de manera transitòria, incorporar algun tipus d’ajuda addicional. Que jo sàpiga, no està contemplada», explica aquest investigador. 

L’empresa, a més, ha de designar un tutor per vigilar i avaluar l’aprenent. Aquesta figura no és nova, ja existeix a l’FP estàndard. El que sí que fa la nova llei és elevar el pes de la nota que posa el tutor en la qualificació final de l’estudiant. L’experiència demostra que, normalment, els tutors solen posar bones notes, així que els aprenents no han d’estar temorosos. 

Bentolila recorda que l’FP és cara perquè necessita no només aules sinó tallers i maquinària. «Les grans empreses regalen o subvencionen equips als centres perquè així els estudiants s’hi familiaritzen», explica el professor, que lamenta que el finançament públic no arribi a tots. L’expert destaca un altre problema: el dels professors d’FP. «Estan molt mal pagats. I, a més, sobrecarregats de feina. No se’n doten prou places. Fan jornades llarguíssimes i tenen també les tutories i les converses amb els tutors de les empreses. Tot això ho està aprofitant el nínxol del sector privat. Evidentment, és saludable que, si hi ha demanda, el sector privat respongui. Ells no tenen les restriccions pressupostàries del sector públic», analitza l’expert.

Fonts del Ministeri d’Educació recorden que l’FP ofereix més de 150 cicles formatius dins de 26 famílies professionals. Actualment, a Espanya, l’FP atrau el 12% dels joves estudiants davant el 25% de mitjana europea. Després d’anys d’injust desprestigi acadèmic, aquests estudis han viscut un considerable augment. El boom ha sigut de tal calibre que el resultat és que molts alumnes s’han quedat sense plaça en els centres públics, una cosa que, amb tota probabilitat, passarà també aquest curs. «L’esdevingut en els últims cursos ha sigut dramàtic. Veurem què passa aquest any», es lamenta el professor Bentolila. A Catalunya, sense anar més lluny, aquest curs, marcat pel descens d’alumnat a infantil i primària, l’FP guanya estudiants i, en canvi, Batxillerat en perd: concretament, l’FP de grau mitjà guanya 3.271 alumnes i el batxillerat en perd 1.656. Els alumnes d’FP bàsic –al qual poden accedir els alumnes amb 15 anys complerts sense el títol d’ESO– passen aquest curs de 984 a 1.710, pràcticament el doble.

Fonts ministerials recorden que la nova norma permetrà ampliar l’oferta en més de 9.000 formacions de molt diverses durades i tipologies, estructurades en graus. Des de les anomenades microformacions (grau A, que no inclouran temps de pràctiques, fins als títols d’FP i els cursos d’especialització o màsters de l’FP (grau D i E).

Amb això passa igual que amb la modalitat dual, una cosa és el que digui la llei i una altra veure si a la ciutat o comunitat autònoma de residència, l’alumne troba el grau que vol cursar o la microformació, una cosa completament nova i que també s’està portant a terme a la universitat. A partir del gener del 2024, les facultats públiques espanyoles començaran a oferir formacions de curta durada dirigides a la població d’entre 25 i 64 anys. Els centres comptaran amb un pressupost de 50 milions d’euros, procedents dels fons europeus, per posar en marxa l’ambiciós projecte i formar així fins al juny del 2026 un mínim de 60.000 persones. La nova formació consistirà en cursos d’un mínim de 25 hores (un crèdit) fins als 15 crèdits.

En el cas de l’FP, les microformacions seran cursos especialitzats i elementals d’aproximadament 50 hores lectives en centres oficials.