Francesc Mauri: «L’emergència climàtica no va de dretes o esquerres»

¿Som a temps de frenar l’avenç de la crisi climàtica? ¿És realment possible canviar de model energètic? El geògraf i meteoròleg Francesc Mauri defensa que sí: «Els humans sempre anem a última hora i la realitat és que gairebé no ens queda marge. Hem d’adaptar-nos immediatament, però estem davant una oportunitat i cal aprofitar-la». Mauri opta per no caure en el derrotisme, però sí en el realisme. «En el dia d’avui estem molt lluny de revertir la situació. Ja hem superat en negatiu el que deien els models de 25 anys enrere. Això va més ràpid del que imaginàvem», va afirmar el famós home del temps en l’‘afterwork’ organitzat per EL PERIÓDICO a Casa Seat.

La xerrada informal entre Albert Sáez, director del diari, i Mauri va arrencar amb la vista posada en els fenòmens meteorològics d’aquest estiu: la sequera, sobretot, i més recentment, les inundacions per xàfecs. «¿Quina part d’aquests episodis extrems s’explica per la crisi climàtica?», va preguntar Sáez. «En un 60%, aquestes sequeres extremes o els temporals fora del normal, són ‘culpa’ del canvi climàtic, és a dir, de les modificacions a què els humans hem sotmès l’atmosfera. En l’altre 40%, aquests fenòmens tenen el seu esdevenir natural», va assegurar Mauri.

Un exemple d’element natural que té el seu paper en la meteorologia és ‘El Niño’, que té lloc des de fa milers d’anys quan, cada set anys aproximadament, s’escalfa l’aigua del Pacífic. «Els negacionistes es basen en fets com aquest per dir que el clima sempre ha anat canviant», exposa Mauri. ¿I què els responen els científics i experts? «Els expliquem que sí, que sempre ha canviat. Però mai de forma tan ràpida», detalla.

Zones inundables

Sobre les inundacions, Mauri planteja replantejar l’actuació de l’Administració davant aquests desastres. «El cas d’Alcanar és claríssim. Hem de deixar de malversar diners declarant zones catastròfiques i buscar solucions per prevenir», proposa. Avisa que encara no calibrem la magnitud del problema. «Tenim pendents assignatures com la reformulació de la línia de rodalies R1, al Maresme, o la protecció dels deltes i de tot el litoral, molt amenaçat pels temporals», opina. Carregar-nos el planeta té les seves conseqüències econòmiques: «Una casa a primera línia de mar al costat del mar Menor, a Múrcia, te la regalaran per 10 euros. Aquest és un exemple de com l’agricultura sense control ha podrit una joia turística».

També posa sobre la taula el concepte de la desurbanització: «Tenim un aeroport en una zona que es pot inundar fàcilment. A Sant Adrià de Besòs, s’ha plantejat urbanitzar la zona de les Tres Xemeneies. No té sentit perquè en unes dècades hi haurà aigua, allà».

Els temporals intensos i les inundacions espanten, però, segons el meteoròleg, el que hauria de generar més preocupació és l’augment de les temperatures. «Aquest estiu hem tingut una taxa de mortalitat molt elevada per la calor», adverteix. El 2050, Barcelona tindrà la temperatura mitjana de Màlaga. I Lleida, durant nou mesos a l’any, un clima similar al de Sevilla. «¿Com creixeran els fruiters de les comarques de Lleida, amb aquestes condicions, sense tenir en compte com ho tindran de difícil per disposar d’aigua?», es pregunta. Mauri suggereix solucions com protegir els cultius de la calor extrema amb cobertes mòbils que s’utilitzin també com a placa solar. «No dic que calgui transformar tot el paisatge, però necessitarem recursos de tot tipus per adaptar-nos», insisteix.

Molins i plaques

Mauri ha cofundat recentment la plataforma Oikia, que la setmana que ve presentarà una nova proposta sostenible per a l’aeroport del Prat: «Pretenem pressionar perquè la transició verda s’acceleri. Som gent de tot tipus preocupada pel canvi climàtic i l’excés d’emissions. Aquesta lluita no és d’esquerres ni de dretes».

La idea d’aquest grup és trobar alternatives, per exemple, per als pobles que encara depenen del gasoil o promoure el sistema porta a porta per recollir les escombraries. «El porta a porta rep moltes crítiques, però està comprovat que és la fórmula ideal per reciclar més», destaca.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’objectiu d’Oikia és preparar la societat perquè s’adapti a la nova motxilla de viatge: «Si l’any 2000 ens haguessin advertit de la crisi que vindria el 2008, el cop no hauria sigut tan dur». La transició energètica és un dels pilars d’aquesta associació, que veu en l’emergència climàtica una oportunitat-obligació: «Espanya pot ser líder en energia per primera vegada en la història, mai ni ho hauríem somiat això». És conscient de les polèmiques entorn d’alguns projectes, però afirma que no hi ha cap altra sortida que no passi per apostar per les renovables.

«Europa ens exigeix molt, hem d’electrificar els cotxes i reduir les emissions dins de la ciutat, perquè la contaminació causa morts», constata. Per acabar, Sáez li va demanar al meteoròleg tres consells per reduir emissions. Mauri va recomanar consumir energia procedent de les renovables a casa, optar pel cotxe elèctric i canviar els hàbits a l’hora de fer la compra: «Hem de reivindicar els aliments de proximitat».