Restes d’antidepressius al riu: Catalunya assaja amb un tractament extra a les depuradores

¿I què hi ha en aquestes aigües residuals tractades? Doncs, per exemple, fàrmacs com ara antidepressius o antibiòtics, que cada vegada s’hi detecten en més quantitat, o altres medicaments. Això se suma als ja habituals amoni, nitrats, clorurs, plàstics i metalls com el ferro. Aquests elements es detecten en petites quantitats, però la majoria de depuradores, de moment, encara no tenen capacitat per eliminar certs components, com aquestes restes de medicaments que arriben a les aigües residuals a través de l’orina.

«Aquests fàrmacs acaben al vàter de les llars, i d’allà van a les depuradores, que amb els actuals processos de sanejament, els traslladen als rius», detalla en conversa amb EL PERIÓDICO Antoni Munné, responsable de control i qualitat de l’ACA.

En un futur immediat, cada vegada hi haurà més concentració d’aquests components: «Davant un panorama de sequeres cròniques, calculem que en uns anys baixarà un 18% menys d’aigua pels rius. Per tant, l’escenari serà de menys dilució. L’aigua depurada no es barrejarà tant amb el cabal natural del riu, perquè no n’hi haurà tant, i la presència de certs elements contaminants augmentarà».

Canvi de model

Aquest escenari fa plantejar una pregunta que s’haurà de respondre en els pròxims anys: ¿Té sentit mantenir l’actual model i que les depuradores continuïn fent els mateixos tractaments que en el dia d’avui? Des de l’ACA tenen clar que no. I ho comparteixen empreses clau en la distribució de l’aigua, com Aigües de Barcelona. «Com que el que surt de les depuradores serà cada vegada un percentatge més alt en el cabal del riu, ja s’estan plantejant processos de sanejament extra que eliminin restes de fàrmacs», assegura Munné.

El Govern ha donat el vistiplau a les proves pilot que ha practicat al Besòs la Universitat Politècnica de Catalunya. Un equip d’experts liderat pel doctor Ramon Vázquez, en col·laboració amb l’ACA, ha iniciat un projecte d’investigació per analitzar quina és la millor manera d’eliminar elements com les restes de fàrmacs antidepressius, que cada dia són més fàcils de detectar en certs rius.

És a dir, el Govern ja s’està plantejant un futur diferent, en el qual les depuradores estiguin a punt per aplicar nous tractaments extres que enviïn l’aigua al riu en millors condicions. «Com que el que surt d’aquestes plantes serà més de la meitat de l’aigua que circula pels rius, és necessari tenir aquestes respostes sobre la taula», confirma Munné. Així, el fet que l’aigua residual tractada suposés una fracció molt important del cabal fluvial no tindria per què ser un problema.

Aquests estudis en marxa van dirigits a complir amb la nova directiva d’aigües residuals de sanejament urbà de la Unió Europea que s’està elaborant, un text legal que parla precisament d’aquests tractaments avançats, que possiblement acabaran sent una obligació. «L’actual norma és de 1991 i en llocs com Suïssa o Suècia ja posen en pràctica alguns d’aquests processos extra. És evident que anirem en aquesta direcció», consideren des de l’ACA.

¿Regenerar o depurar?

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Això equivaldria a regenerar tota l’aigua, en comptes de simplement depurar-la? No exactament, però és una manera de veure-ho. «En realitat, el que es porta a terme a les ERA (Estació Regeneradora d’Aigua) és un tractament extra després del pas per la depuradora, perquè es puguin donar a l’aigua usos agrícoles, urbans, o la funció de recarregar els aqüífers», admet Munné.

Tot i això, aquí caldria afegir el servei estrella que la regeneració està deixant a la ciutadania en plena sequera. Part de l’aigua regenerada s’afegeix al cabal del riu Llobregat per després captar-la i potabilitzar-la: de manera indirecta, acaba a les aixetes de les cases. L’actual pla de l’ACA per a 2022-2027 ja preveu augmentar el nombre de plantes regeneradores. A més, hi ha un acord polític perquè la regeneració «a l’estil tram baix del Llobregat» es faci també al Besòs. El dubte és saber quan els tractaments addicionals, independentment de la regeneració, s’acabaran convertint en una rutina més a les depuradores que mantenen vius els cabals dels rius.