Un altre estiu amb nius d’oreneta destruïts: la justícia ho persegueix amb multes i inhabilitacions

Un any més, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, els agents rurals han tornat a detectar una quantitat important de nius tapats o directament destrossats. Per evitar que això passi, els rurals han intensificat les inspeccions preventives. No obstant, quan les destrosses es produeixen, s’imposen multes importants. I no només els rurals obren expedients, la Fiscalia també ho persegueix i de vegades el cas desemboca en una sentència condemnatòria.

Un exemple: la presidenta d’una comunitat de propietaris havia encarregat uns arranjaments al canal de recollida d’aigües pluvials a la teulada d’un immoble d’una població de Barcelona. El paleta va eliminar tots els nius de culblanc (Delichon urbicum), un ocell de la família de les orenetes, que estaven ubicats a la part superior de la façana. Era al maig i els exemplars presents a la zona es trobaven en ple període d’incubació dels ous. Aquesta conducta va portar la presidenta de la comunitat i l’operari a asseure’s al banc dels acusats en un jutjat de Granollers per un delicte contra la fauna.

Un acord previ amb la Fiscalia, que va ser qui va presentar la querella, va evitar una condemna major a la presidenta de la comunitat i al paleta, que podria haver sigut de sis mesos a dos anys de presó, més multa i inhabilitació. Després del pacte, tots dos van acceptar la comissió dels fets i la magistrada va imposar per a ella una multa de 1.200 euros i inhabilitació per exercir un ofici o professió que suposi treball de construcció o reparació de façanes i parets exteriors, i per a ell una sanció de 1.440 euros i la mateixa prohibició, que limita els seus treballs futurs durant uns mesos.

La sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, és taxativa: «Per aquesta acció decidida pels dos acusats, malgrat saber i acceptar tots dos que els animals que vivien dins d’aquests nius es tractaven d’espècies protegides per la llei, va resultar que els nius, ocupats per ocells d’aquesta espècie amb els seus respectius ous i pollets, van ser destrossats completament». Així, continua la resolució, es va impedir la seva reproducció, trencant els ous i perjudicant les cries. Va ser una veïna de l’immoble qui va donar l’avís als agents rurals.

L'oreneta culblanca, insisteix la jutge, és una espècie protegida pel Conveni de Berna, les directives europees i les lleis espanyoles. Aquesta normativa no només en prohibeix la caça, tinença i mort, sinó també la realització d’actes que puguin suposar molèsties i impossibiliti la seva reproducció. El Codi Penal espanyol també castiga aquesta conducta i, en concret, al que «realitzi activitats que impedeixin o dificultin» la reproducció d’espècies protegides.

Autorització específica

¿Llavors, com es poden fer obres si es tenen orenetes a l’edifici? «Es requereix una autorització concreta del Departament d’Acció Climàtica, que normalment, si es concedeix, inclou mesures compensatòries com l’obligació d’instal·lar nius artificials», explica Jaume Bosch, cap dels agents rurals a l’àrea de Barcelona.

«Quan ens truquen, inspeccionem i intentem promoure accions preventives. Si el problema no es resol i finalment es destrossen els nius, optem per la via sancionadora i el cas pot acabar a Fiscalia», assegura. Aquest estiu, només a l’àrea de Barcelona s’han posat més de 10 multes.

En certs pobles, encara hi ha casos de gent que fa caure els nius amb una escombra, perquè els molesten els excrements de les orenetes. De tota manera, els casos majoritaris són obres i reformes. «Anem millorant lentament a través dels ajuntaments, però encara falta molta consciència. Encara hi ha gent que no sap que aquestes espècies estan protegides i que a l’hivern tampoc es poden eliminar els nius», explica Bosch. L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) disposa d’un cens d’orenetes, culblancs i falciots, també de ratpenats, perquè la gent pugui consultar si al seu edifici hi ha nius registrats.

Durant els últims anys, el servei de medi ambient de la Fiscalia de Barcelona ha presentat diverses querelles contra persones que han destruït nius d’espècies protegits instal·lats a les façanes de les cases. No només ha acusat els operaris o paletes que han realitzat l’acció i presidents de la comunitat de veïns, sinó administradors de les empreses que realitzen l’obra, com és el cas d’una reforma realitzada en un edifici de la capital catalana en què es va tapar amb una reixa metàl·lica quatre forats de ventilació per tal d’impedir que poguessin viure i nidificar els falciots negres (Apus apus). Tres exemplars van quedar atrapats i no podien sortir. Una veïna va avisar i els rurals van treure la reixa per salvar els ocells.

Notícies relacionades

Restes d’antidepressius al riu: Catalunya assaja amb un tractament extra a les depuradores

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

De fet, segons afirma Bosch, al col·legi d’arquitectes i al sector de la construcció ja s’hi inclouen algunes mesures de protecció de la fauna: «Si allunyem la biodiversitat de les nostres ciutats, ens compliquem el futur. A més, aquests ocells devoren milers de mosquits cada dia».

La fiscalia també va presentar al seu dia una querella contra una persona que reparava una persiana i, «sense cap justificació ni autorització», va trencar dos nius d’oreneta que es trobaven a la façana d’un edifici.