Cau la natalitat i les escoles es buiden: el 2037 tindran un milió de nens menys

Com a conseqüència de la caiguda de la natalitat, el sistema educatiu espanyol passarà d’absorbir 7,5 milions d’escolars d’infantil, primària i secundària el 2013 a 6,5 milions el 2037. Un descens d’un milió d’alumnes. Aquesta és la demolidora advertència que fa el centre de polítiques econòmiques EsadeEcPol en el seu últim informe, titulat Les escoles s’estan quedant sense nens: una oportunitat per transformar el sistema educatiu.

Si cada vegada neixen menys nens i nenes, ¿què passarà amb les escoles? Contestar aquesta pregunta és un dels reptes del sistema educatiu espanyol. El mateix passa a Itàlia, Portugal i Grècia. França i els EUA se’n salven perquè tenen un índex de natalitat més elevat.

I el descens ja es nota. Catalunya ha començat aquest curs amb 20.000 alumnes menys a infantil i primària.

Des del 2015 fins al 2037, l’ESO haurà perdut el 25% de l’alumnat a Espanya. Si el 2015 hi havia 2,1 milions d’estudiants, el 2037 n’hi haurà 1,6 milions. L’etapa de primària trobarà abans el seu mínim: el 2032 la xifra de nens serà de 2,4 milions, lluny dels tres milions del 2017. La immigració esmorteeix una mica el cop, però no prou per compensar la caiguda. Sense els fills dels migrants, el panorama seria encara més dramàtic.

Precedent en els 90

No és la primera vegada que el descens de la natalitat sacseja el sistema educatiu. Ja va passar una cosa semblant en els anys 90 del segle XX, quan els fills del baby boom van abandonar l’escola. En aquella ocasió, però, l’impacte va ser més suau. Els experts en polítiques educatives demanen al Govern central i les comunitats autònomes que actuïn ja per redissenyar la xarxa escolar i evitar un col·lapse.

Les solucions, apuntades en l’informe d’ESADE i corroborades per altres experts en educació, passen per tancar escoles molt petites, implantar una bona xarxa de transport escolar per traslladar estudiants, reduir el nombre d’alumnes per docent, evitar la segregació escolar i apostar tant per l’educació de 0-3 anys com per la formació professional (FP).

«Hi ha dues opcions. Una és no fer res i veure que d’aquí uns anys hi haurà moltíssimes escoles amb molt poc alumnat. L’altra és començar a prendre mesures des de ja», resumeix Lucas Gortazar, coautor de l’informe i especialista en educació i política social.

Menys alumnes, més despesa

Entre el 2013 (màxim històric d’alumnes) i el 2023, Espanya ha perdut 450.000 nens menors de 16 anys. El 2037, la xifra haurà sobrepassat el milió. Per a les arques públiques, menys alumnes no significa menys despesa educativa. Ben al contrari. La despesa per alumne s’incrementa ja que totes les estructures (escoles, docents i sistema en general) es mantenen igual.

Recollint dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’anàlisi d’ESADE afirma que la caiguda de la població en edat estudiantil és un fet des de fa una dècada. Arribarà al seu màxim el 2034, amb 6,4 milions de nens i nenes entre 0 i 15 anys.

En un país on la natalitat no és una qüestió d’Estat i els fills es veuen com una càrrega ja que les polítiques per conciliar són pràcticament inexistents, és molt difícil que la taxa de fertilitat (quantitat mitjana de fills per dona) superi la xifra de dos, condició necessària per assegurar un reemplaçament demogràfic. «La realitat demogràfica a Occident és que cap país fins ara que hagi baixat de dos fills per dona ha tornat a superar aquesta barrera», destaca Gortazar.

«El criteri raonable, prudent i realista de la política educativa hauria de ser assumir el declivi demogràfic com una constant, no com una variable», afegeix.

Impacte desigual

La caiguda no afectarà tots els territoris de la mateixa manera. S’acarnissarà amb l’Espanya buidada i amb els municipis menys poblats. L’informe d’ESADE pronostica que Zamora, Lleó, Palència, Albacete i Jaén perdran més d’un terç del volum de menors de 16 anys que tenien el 2013. Barcelona i Madrid en perdran menys d’un 10%. I hi haurà comunitats, com les Balears i Navarra, que no en perdran. 

«Espanya tindrà una demanda educativa polaritzada. Uns quants nuclis densament poblats amb perspectives demogràfiques menys negatives concentraran demanda abundant d’escolars. Mentrestant, molts altres punts amb declivi demogràfic tindran demanda escassa», explica Gortazar. És a dir, moltes escoles amb molt pocs nens.

Més despesa

L’informe d’ESADE adverteix que la despesa educativa per alumne creixerà considerablement per la caiguda d’alumnes. Mantenir una escola amb els seus serveis bàsics: docència, neteja, electricitat (entre d’altres) costa el mateix a les arques públiques hi hagi 10 alumnes a classe o 20. Un informe elaborat a Euskadi el 2019 va concloure que els centres educatius molt petits (entre 50 i 100 alumnes) tenen una despesa mitjana de 8.558 euros per estudiant mentre que la despesa pública per alumne en un centres amb més de 400 xavals era de 3.972 euros.

Gortazar recorda que les escoles són organismes vius que requereixen importants equips materials i personals. Docents, orientadors, psicòlegs, professors de reforç i de diferents assignatures... És tota una organització i ha de ser fort. L’òptim, segons la seva opinió, són els centres de dues o tres línies (classes) per curs.

Un col·le amb dues alumnes 

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Aquests dies, de tornada al col·le, criden l’atenció determinats centres. Per exemple, l’escola de San Román de Cameros (La Rioja) ha obert les portes amb només dues alumnes: La Carla, de 6 anys, i la Carmen, d’11.

L’informe d’ESADE destaca que seguir com fins ara i no realitzar cap canvi a la xarxa escolar té el «presumpte benefici» de protegir l’Espanya buidada, «protegir la proximitat a l’escola i als municipis petits». «Però ho farà al cost gegant de produir un sistema més ineficient i menys equitatiu. Es posposaran decisions més dramàtiques a futur». És una estratègia amb data caducitat: en última instància, el procés de declivi demogràfic acabarà arribant i moltes aules acabaran per buidar-se.