Arribar al campus de la UAB: 50 anys de conquista del transport públic sobre el cotxe

Les dades surten de l’Enquesta d’Hàbits de la Comunitat Universitària que des del 2001 realitzen conjuntament la unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat (GEMOTT) i l’Oficina de la Informació i la Documentació (OGID), organismes que formen part de la mateixa UAB.

L’evolució de les xifres reflecteix, al cap i a la fi, el camí que ha seguit el conjunt de la societat, tot i que en un grau superior quant al trànsit del cotxe al bus o el ferrocarril. Per valorar els resultats, aquest diari parla amb Carme Miralles-Guasch, vicerectora de Campus i Sostenibilitat de la UAB i una de les autores de gairebé totes les edicions d’aquesta enquesta bianual (no va formar part de l’últim estudi per incompatibilitat amb el seu actual càrrec).

El doble de bus

Si s’observa per blocs, la mobilitat activa (a peu o en biciceta) ha passat en aquests 22 anys del 4% al 5,5%, un creixement molt tímid que s’explica per la situació geogràfica del campus; el transport públic (bus, FGC i Renfe) s’ha disparat des del 52,6% al 67%, i el vehicle privat (cotxe i moto) ha viatjat des del 43,4% fins al 27,5%.

Si s’observa el detall, l’increment percentual més gran el registra l’autobús, que gairebé s’ha doblat (del 8,4% al 15,8%), mentre que la moto es manté exactament igual (1,3%) i els que comparteixen cotxe són ara la meitat (del 7,9% al 3,6%).

Miralles-Guasch aplaudeix els últims resultats i els atribueix a una suma de diversos factors. Primer, la millora en infraestructures. «En aquestes últimes dècades hem passat d’una sola estació de tren, i una mica lluny, la de Cerdanyola de Renfe, a tenir-ne tres, sobretot la de Ferrocarrils, que és el punt més ben valorat pels alumnes» perquè és en ple campus. Però també hi ha el canvi d’hàbits i de prioritats. Es nota, sobretot, en la pregunta sobre el carnet de conduir i la tinença de vehicle propi. «Té molt mèrit el que hem aconseguit, estem tan aïllats com qualsevol polígon industrial, i no obstant, hem aconseguit capgirar la mobilitat».

La competitivitat de les universitats es basa en molts aspectes. Qualitat acadèmica, publicacions en revistes, atracció de talent estranger. La UAB ha d’afegir-li la mobilitat, ja que la dificultat o facilitat d’arribar al campus encara pesa en l’elecció final. «Aquest és un desafiament que, afortunadament, tots els rectors han compartit i a més les dades ens han servit per reclamar millores en el Govern en matèria de transports», assenyala aquesta experta. Sense anar més lluny, la consellera de Territori, Ester Capella, anunciava a principis de setembre el reforç d’algunes línies que venen des de Vic i des de Girona.

La panxa de Ferrocarrils

Joan Carles Salmeron, historiador i director del Centre d’Estudis del Transport (CET), és la persona ideal per burxar en el passat. Primer, el ferrocarril. La parada Cerdanyola-Universitat de Rodalies no es va posar en funcionament fins al 1995. Per la part nord, Ferrocarrils tenia estació a Bellaterra en la seva línia del Vallès de tota la vida cap a Sabadell, i no va ser fins al 1984 que es va crear un ramal amb terminal al campus. Allò no tenia gaire sentit, i el 1995 el ramal es va unir al traçat i la parada d’Universitat Autònoma ja és una més de tota la xarxa. N’hi ha prou amb mirar Google Maps per adonar-se que la línia, que abans anava recta –tram que ara és un passeig que es distingeix amb facilitat– traça una generosa panxa just en aquest punt.

En aquella primera dècada en la qual tan sols hi havia parada al campus, es va fer famós el camí des de l’estació de Bellaterra fins al complex universitari. Existien línia de bus, amb matrícula PMM (parc mòbil ministeri) fins que amb els anys van arribar unes unitats cedides per part de TMB i el 2007 ja es va fer un concurs públic per cobrir el servei que ara funciona des de la parada de Rodalies.

Els ‘charlies’ universitaris

Però aquell itinerari a peu, que encara es manté, forma part de la història del campus. Era la ruta Ho Chi Minh. Era i és, perquè junt amb l’estació de Bellaterra, just on comença el sender, hi ha un cartell que manté aquesta denominació. «No està clar l’origen, però molt hi va tenir a veure la guerra del Vietnam i el comunisme», assenyala Salmerón. No devia ser fàcil cobrir aquests prop de 700 metres de caminet en ple hivern, a la tarda, sense cap il·luminació.

Hauria sigut molt interessant realitzar l’enquesta de mobilitat abans del 1995, quan es produeix la revolució ferroviària a la UAB, a la qual el 2001 es va unir la no menys beneficiosa integració tarifària. El més probable és que abans de tots aquests canvis el cotxe fos amb diferència el primer mitjà de transport per arribar a les aules. Ja no, amb diferència, però per a Miralles-Guasch hi ha una dada encara més important, que és el que a més llança una mica de llum sobre quina pot ser l’evolució al marge que millori la freqüència, sobretot, d’autobusos interurbans que connectin amb el campus.

Poc propietari

La dada reveladora està en l’evolució del carnet de conduir i les seves derivades. El 2009 (no fa falta baixar al 2001) disposaven de llicència el 72,5% dels alumnes, per un 63,8% el 2023. Però si s’observa el comportament dels més joves (estudiants de grau, màster i postgrau) que són gairebé el 80% de la població del campus, s’ha decrescut des d’un 69,9% fins a un 53,8%, una caiguda de 16 punts percentuals en una gràfica que no fa més que caure.

Notícies relacionades

La UAB construirà una nova facultat de Psicologia al costat de la de Medicina

El clima i el gènere

La UAB confirma la tendència de la societat en general: als xavals no els interessa tant tenir cotxe propi: perquè potser no poden mantenir-lo i perquè prefereixen compartir-lo o utilitzar el transport públic. De fet, el 2009 tenien accés a un automòbil el 50,9% i en el dia d’avui són el 43,8%. Si s’observa el cas dels estudiants de grau, els benjamins del campus, la cosa sucumbeix des del 46,7% fins al 35,1%. Confessa la vicerectora que tant jove sense carnet els preocupava, conscients que la situació geogràfica «continua sent un hàndicap de la UAB. «Però el fet de ser lluny de tot sembla que està deixant de ser un problema», afirma Miralles-Guasch.

Com a última dada ‘spin off’ vinculada amb el cotxe, l’enquesta analitza la mobilitat dels estudiants que asseguren tenir accés a un automòbil. Malgrat poder conduir (o que els portin), el 37,5% utilitzen el transport públic (29,2% el 2011) per un 58,8% que mantenen l’aposta pel vehicle privat (66,8% fa 12 anys). El bus i el ferrocarril pugen any a any. I el cotxe, a poc a poc, va perdent terreny.