Dos de cada deu espanyols fan dietes miracle, malgrat que el 98% fracassa

«Es busquen solucions ràpides i, com que hi ha molta desinformació i la indústria ven productes miraculosos, que es poden comprar sense recepta, la gent ho prova perquè l’obesitat és la malaltia més complexa del segle XXI», reflexiona Cristóbal Morales, endocrí i vocal de la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO).

Segons l’estudi ‘Les dietes miracle a Espanya’, efectuat per la Fundació Mapfre en col·laboració amb l’Acadèmia Espanyola de Dietètica i Nutrició, dos de cada deu espanyols reconeixen haver provat alguna d’aquestes dietes que prometen resultats espectaculars en poc temps, percentatge que ascendeix al 45% quan se’ls pregunta si coneixen algú del seu entorn que hagi seguit un règim d’aquest tipus, que indica que hi ha més gent que les fa del que reflecteixen les enquestes. El públic diana solen ser dones, joves i població amb baixos ingressos i nivell educatiu. El 81% dels que confessen que han seguit una dieta miracle també reconeixen haver-ne fet entre una i tres en els últims anys.

No funcionen

És a dir, hi ha gent que es passa bona part de la seva vida de dieta en dieta. La pressió dels cànons de bellesa és elevada i l’índex d’obesitat i sobrepès de la població espanyola també. I això que l’esmentat estudi indica que vuit de cada deu enquestats pensen que seguir una dieta miracle comporta riscos per a la salut, mentre que el 90% afirmen que no funcionen.

De fet, l’Eating Disorder Foundation (fundació americana que lluita contra els trastorns alimentaris) ha alertat que la indústria de l’aprimament que promou la majoria de les dietes miracle és l’únic negoci rendible del món amb una taxa de fracàs del 98%.

Però, ¿per què fracassen si la gent les segueix fil per randa? Hi ha diversos motius. Un és que quan s’ingereixen menys calories, l’organisme redueix la seva despesa i, al deixar la dieta –ja que són tan restrictives que és impossible mantenir-les molt temps–, com que el cos s’ha acostumat a cremar menys calories, s’acumula greix amb més rapidesa, explica Alma Palau, expresidenta del Consell General de Dietistes i Nutricionistes. A més, «s’alteren els mecanismes que fan que el cos es mantingui en el normopès, gairebé sempre per efecte de la insulina, que deixa de treballar correctament i, al ser l’hormona que crema el sucre, s’acumula greix amb més facilitat». Es tracta de l’efecte io-io de les dietes miracle, segons la denominació feta servir pels nutricionistes.

No obstant, els primers dies i setmanes, efectivament, hi ha una pèrdua de pes, normalment perquè es perd líquid i massa muscular, però poc greix. Per això s’utilitzen també just abans d’un casament o celebració, per aconseguir que el vestit tanqui, tot i que després se sol recuperar el pes perdut.

Efectes en la salut

El problema és que «aprimar-se i engreixar-se, de manera cíclica, és perjudicial per al metabolisme», continua Palau. Els estudis científics assenyalen que les dietes miracle, sobretot si s’hi recorre amb certa assiduïtat, poden provocar hipertensió, pèrdua de massa muscular i òssia, malalties cardiovasculars, mal hepàtic i renal, irregularitats menstruals, infertilitat i depressió.

Les dietes miracle es poden classificar en dietes hipocalòriques desequilibrades, que aporten poques calories; dietes dissociatives, basades en el fet que els aliments engreixen si es mengen combinats però no sols, i dietes excloents, basades a eliminar algun nutrient. Entre aquestes últimes la més famosa és la Dukan, que es basa a ingerir proteïnes, tot i que l’excés de greix pot malmetre el fetge o el ronyó.

Dejuni intermitent

No es considera una dieta miracle, però en els últims anys s’ha posat de moda el dejuni intermitent, que consisteix a no menjar durant un període diàriament o a dies alterns. Aquest hàbit està generant un debat entre nutricionistes, ja que alguns professionals el defensen perquè ha demostrat beneficis en la pèrdua de pes i la prevenció de les diabetis, però d’altres no ho recomanen. Davant d’això, convé recordar, segons el doctor Morales, que «en medicina no hi ha cafè per a tothom» i el que per a un perfil de persones pot estar indicat, no és aconsellable per a d’altres.

Per això, els especialistes recomanen que, abans de portar a terme qualsevol tipus de dieta o dejuni intermitent, es demani consell professional, sobretot a nutricionistes, dietistes o endocrins, ja que els metges d’atenció primària tenen tants pacients que amb prou feines poden fer un seguiment personalitzat. A més, un altre dels inconvenients és que amb prou feines hi ha nutricionistes en la sanitat pública. Catalunya i Galícia estan en procés d’implantació d’aquesta figura als centres de salut i els hospitals, però la resta de comunitats van per darrere, per això moltes persones fan dietes pel seu compte. A més, els que acusen problemes d’obesitat haurien de posar-se en mans d’unitats multidisciplinàries dotades amb metges, nutricionistes, entrenadors i psicòlegs però, de nou, no n’hi ha a tots els hospitals o tenen llargues llistes d’espera.

Menopausa

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Sobretot, els especialistes recomanen demanar consell professional durant la menopausa, ja que en aquest període se sol reduir la despesa energètica i la massa muscular, cosa que es pot traduir que es guanyin quilos i es debilitin les extremitats.

No obstant, sempre cal tenir clar que «el pes ideal no existeix» i que l’objectiu ha de ser «mantenir el millor pes saludable», que no està marcat pels mandats de la primesa extrema, sinó per aquell pes que permet a la persona «pujar escales o no fatigar-se al fer una mica d’exercici» i es pot mantenir en el temps, segons remarca el vocal de la SEEDO.