«Els etarres van brindar amb xampany el dia de la massacre d’Hipercor»

És un dels episodis menys coneguts de la trajectòria d’ETA a Catalunya, i que ara Ferran Cardenal confirma en un llibre que, des del títol, no va amb embuts. ‘ETA contra Catalunya’ (Universo de Letras), escrit per qui va ser primer governador civil de Barcelona (de 1982 a 1993) i després director general de la Guàrdia Civil (de 1993 a 1996), és un compendi detallat de totes les accions de la banda terrorista a la comunitat. Des de les més lleus o fallides –com l’estrafolari intent de dos etarres de rescatar, disfressats d’advocats, dos militants de la banda de la presó de la Trinitat, el 1981–, a les més desconegudes, com l’atemptat contra la Campsa de Badalona que un efímer comando etarra de bussejadors va perpetrar el 1982. I també les més dramàtiques, com les matances de l’Hipercor o de la casa quarter de Vic.

Dormir «com un tronc» després de matar 21 persones

L’autor afirma que Domingo Troitiño, Rafael Caride i Josefa Ernaga, els tres components del comando Barcelona que van preparar i van executar l’atemptat de l’Hipercor, van celebrar aquella nit del 19 de juny de 1987 haver causat «el perjudici més gran possible», com els havia encarregat la direcció. «Hi va haver xampany i cap problema per dormir la nit següent», diu el llibre. «Van brindar amb xampany i van dormir com un tronc», detalla l’autor, des de l’accés privilegiat a la informació que li donava el seu càrrec al capdavant del govern civil el 1987, en conversa amb aquest diari. 

«Després van dir que no volien causar aquell perjudici, i que van avisar per no causar-lo. Però just després de l’atemptat, es reuneixen, segueixen per televisió les conseqüències de la seva operació, obren una ampolla de xampany i brinden. I després se’n van a dormir tan tranquils», revela Cardenal.

Ho diu per treure ferro a la falta de previsió policial –perquè ETA va avisar que havia col·locat una bomba 40 minuts abans que esclatés, però no es va desallotjar l’Hipercor– que van al·legar els terroristes durant el judici i que també consignen les sentències sobre l’atemptat. Segons l’opinió de Cardenal, no és creïble que ETA no volgués en realitat provocar una massacre. I a desenvolupar aquesta tesi dedica diverses pàgines del seu llibre, en les quals recull arguments com que es va avisar amb poca antelació, que a l’hora escollida per a l’acció era evident que el supermercat estaria molt freqüentat i que, en tot cas, tot i que la policia hagués aconseguit desallotjar l’edifici és gairebé segur que igualment el cotxe bomba hauria causat víctimes mortals.

Els fills de Lertxundi

Fora d’això, ETA contra Catalunya demostra una voluntat minuciosa, gairebé forense, en l’acostament a l’activitat de la banda a la comunitat. Són 74 atemptats analitzats al detall, amb fonts que van des de la mateixa experiència (l’autor prenia notes que després ha bolcat al llibre) als atestats policials i a la premsa de l’època. El to és asèptic a la major part del relat, però de vegades canvia. I es torna irat, com quan retreu a l’etarra Francisco Javier Lertxundi el seu «repulsiu» comportament a l’haver utilitzat «en diverses ocasions dos dels seus fills, el petit i el mitjà, a fi d’evitar aixecar sospites» durant les seves vigilàncies a Barcelona. «Sense comentaris», escriu, eloqüent, Cardenal.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més, utilitza aquesta fórmula, «sense comentaris», per lamentar alguns errors policials, com quan, el març de 1992, als GEO se’ls escapen els terroristes d’un pis a Tarragona. Finalment, el to neutre també queda al marge quan l’autor es pregunta si és realment necessari que els polítics es personin al lloc on s’ha produït un atemptat, o quan admet: «Els funerals sempre els vaig portar molt malament».

El de la casa quarter de Vic, per exemple, va ser dur. Havien mort nou persones, quatre d’elles nenes que jugaven al pati quan un cotxe bomba carregat amb 200 quilos d’amonal va entrar per la rampa i va fer explosió. L’endemà, gairebé al mateix temps que s’acomiadaven les víctimes, dos dels terroristes van caure abatuts en un enfrontament amb la policia i el tercer va ser detingut. Cardenal continua recordant aquell dia: «Durant molts anys, cada 12 d’octubre, dia del Pilar [patrona de la Guàrdia Civil], deixava una flor a la placa que hi ha on va ser la caserna de Vic».