Catalunya, nova ruta per a les narcollanxes d’haixix que fugen de la pressió policial del Camp de Gibraltar

A primera hora del matí, el morro pneumàtic d’una narcollanxa carregada amb 76 farcells va contactar amb la cala d’Aiguafreda, a Begur. Pretenien carregar-los en una furgoneta, però alguna cosa va sortir malament i, a l’acostar el vehicle, va bolcar, davant l’estupefacció d’alguns veïns, que van avisar la policia. Quan els primers agents van arribar, van trobar la furgoneta bolcada i tones d’haixix –2.300 quilos– amuntegades al seu interior, una mercaderia amb un valor en el mercat negre d’un bon grapat de milions d’euros.

Una prova més

Des del 2018, la detecció de narcollanxes amb haixix –o com ha passat a Begur d’un carregament acabat de descarregar d’una nau semirígida– que intenten penetrar a la Unió Europea a través del litoral comprès entre el delta de l’Ebre i la Costa Brava no ha parat de créixer, segons les fonts de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, consultades per EL PERIÓDICO.

El fenomen no és del tot nou. Entre el 2004 i el 2007, remarquen les mateixes fonts, a càrrec de la lluita antidroga en els Mossos, es va implementar a la costa andalusa el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), que, finançat per la Unió Europea, va disposar, entre altres recursos, de radars fixos i mòbils amb capacitat per localitzar narcollanxes. La conseqüència directa va ser semblant a l’actual: les aprehensions d’haixix a la costa catalana, i en especial al delta de l’Ebre, es van multiplicar durant aquells anys. Fins que el SIVE es va desplegar també al llarg de la costa valenciana de la Península.

Catalunya, porta desitjada

Utilitzar la costa catalana com una porta d’entrada a Europa per a l’haixix marroquí ha passat sempre. El litoral interessa els traficants per la seva proximitat amb la frontera. En especial, la zona del delta de l’Ebre, que pel seu perímetre –ofereix 60 quilòmetres de platja gairebé despoblada molt complicats de vigilar– és un lloc clàssic d’entrada.

No alarma el repunt actual als responsables policials de frenar-lo, perquè afirmen que no necessàriament indica un augment del narcotràfic d’haixix, sinó únicament una via marítima en expansió per la qual pot estar circulant una quantitat semblant de mercaderia que abans es movia per via terrestre, amagada en cotxes o camions.

Els Mossos, aclareixen, no han detectat que les organitzacions criminals hagin utilitzat narcollanxes per descarregar cocaïna a Catalunya. No obstant, sí que són conscients que a la resta de la Península la Guàrdia Civil ha intervingut aquesta droga a bord d’aquestes embarcacions.

Casos recents

El 2023, descomptant l’episodi recent de Begur, els Mossos han recuperat 5 narcollanxes abandonades a la platja de poblacions de Mataró (2), Viladecans, Sitges i Sant Pol de Mar. Es tracta de naus abandonades per motius desconeguts: potser els traficants van patir una avaria, o no havien previst prou combustible per tornar, o van haver de fugir de la policia. També s’han investigat rastres de possibles desembarcaments per a entregues en altres punts del Maresme, de l’Empordà o, sobretot, del delta de l’Ebre.

Aquesta xifra –5 embarcacions abandonades, a més de possibles desembarcaments completats– no és menor i ha de ser contextualitzada junt amb altres símptomes del fenomen. Recentment, van aparèixer per platges ubicades entre els dos deltes –de l’Ebre i del Llobregat– farcells arrossegats pel corrent marí en un interval de temps de 24 hores, mercaderia llançada per una narcollanxa en problemes. L’octubre del 2022, els Mossos van arrestar un grup de pescadors del port de les Cases d’Alcanar (Tarragona) que treballaven per a una màfia marroquina i entraven farcells d’haixix ocults entre la pesca. I poques setmanes abans, en una operació conjunta amb la Guàrdia Civil i amb l’Agència Tributària, van desarticular una xarxa d’empresaris nàutics a Empuriabrava (Alt Empordà) que havien començat a treballar per a narcos construint les narcollanxes que encarregaven. El febrer del 2023, un avís va permetre a la policia autonòmica sorprendre 15 persones que havien descarregat unes cinc tones d’haixix al port de Mataró, una troballa que va donar a peu a una investigació encara no finalitzada. 

Punts de sortida

La majoria de les narcollanxes surten des de punts pròxims a Melilla. Però, com ha passat al Camp de Gibraltar, la pressió de la policia marroquina ha provocat que els traficants llancin les ‘gomes’ –sobrenom de les narcollanxes, habitualment semirígides i proveïdes de diversos motors– a aigües cada vegada més allunyades de la ciutat espanyola, o fins i tot des de la costa atlàntica del Marroc.

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Els Mossos han observat que també hi ha ‘checkpoints’ –o enllaços– en alta mar fins on els traficants condueixen amb narcollanxes. En aquests punts flotants ubicats en aigües internacionals, els esperen els farcells d’haixix transportats per altres embarcacions, carreguen l’haixix i surten a tota velocitat cap a punts diversos, com la costa catalana. Aquests enllaços flotants també són punts de recollida per a pescadors que s’han deixat seduir per xarxes com els de les Cases d’Alcanar.

Ports esportius

Els traficants a bord de les narcollanxes –naus que tenen més o menys potència o envergadura moltes vegades en funció dels recursos de què disposa l’organització– trien els punts de descàrrega tenint en compte els sistemes de seguretat de què disposa el punt de terra, o de si compta amb rutes per fugir, o de llocs –com magatzems– on amagar la droga. La policia catalana ha constatat que últimament els ports esportius s’han convertit en destinacions interessants per a les bandes, perquè no estan especialment vigilats.