Els llimbs legals de les ‘apps’ que despullen amb IA sotgen nenes i dones: claus del cas de Badajoz

Les lletrades Júlia Bisquert i Natalia Montesinos, del despatx Carla Vall Advocades, assenyalen que ara mateix existeix un buit legal, «perquè aquestes aplicacions són tan noves que no hi ha hagut temps de regular-les». «En qualsevol cas, els objectius pels quals s’estan utilitzant sí que són perseguibles», apunten les juristes.

La seva col·lega Júlia Humet afegeix la dificultat que suposa que les lleis estiguin a anys llum de la realitat actual. «El codi penal diu que és delicte difondre imatges pornogràfiques de menors; tot i que la imatge no sigui real, així que no hi ha dubte; però, en canvi, la pornografia adulta no està prohibida: quant a les víctimes grans hi ha uns llimbs. Tot i que les imatges siguin falses, hauria de ser un delicte, ja que igualment s’està vulnerant la teva intimitat, però és una cosa nova que el codi penal no tenia previst», reflexiona.

«És complicat i discutible, però aquestes conductes podrien intentar encaixar-se en un delicte de revelació de secrets de l’article 197 del Codi Penal, o de pornografia de l’article 189 del Codi Penal en el cas de menors», responen les lletrades del despatx Carla Vall Advocades.

En el cas que els autors fossin majors d’edat, «si s’aconseguís una condemna per revelació de secrets, les penes oscil·larien d’1 a 4 anys de presó, i una multa de 12 a 24 mesos. Per pornografia, la pena de presó és d’1 a 5 anys», responen Bisquert i Montesinos. Als autors menors d’edat, en canvi, afegeixen, se’ls aplica la llei orgànica 5/2000, i en comptes de presó, se’ls aplicarien les mesures de l’article 7, que estan bàsicament orientades a la reeducació.

Humet matisa que els menors a partir de 16 anys es poden jutjar, «tot i que les penes no són les mateixes». «Si els autors són menors, els pares, que són els tutors legals, podrien haver de pagar una indemnització. Si tenen entre 16 i 17 anys –o sigui, poden anar a judici– no s’enfronten «a unes penes concretes», remarca Humet, que afegeix que hi ha un equip tècnic que estudia la família i el cas. «Existeix la possibilitat que durant el procés se’n penedeixin, demanin perdó i no s’arribi al judici», conclou la sòcia de Nèmesi Advocades i Assessores, que recorda que, en el cas que els autors fossin grans i les víctimes menors, la pena podria elevar-se a nou anys de presó.

«Denunciar-ho per la via penal, d’una banda, i, de l’altra, posar-ho en coneixement de l’institut, en el cas de les menors, per si existeix un protocol intern d’actuació», responen Montesinos i Bisquert. «És un exemple més de la falta que fa l’educació sexual a les aules, de l’important que és la prevenció», afegeix convençuda Humet.

La psicopedagoga Mirta Lojo assenyala que el que realment preocupa és «l’actitud dels nois». «La violència digital contra aquestes noies posa de manifest un contínuum social que comença amb un acudit masclista, passa per una publicitat que utilitza el cos de les dones i per una pornografia que normalitza la violència contra les dones», apunta l’experta, que afegeix que, tot i que les causes del cas d’Extremadura són multidimensionals, «existeixen qüestions de base que convé no retardar». «L’educació afectiva social als centres educatius ha de començar en l’educació infantil, continuar en la primària i seguir en la secundària. També és necessari interrogar-se sobre qui i per què s’obstaculitza aquesta implementació o, en el millor dels casos, no té la consideració de prioritària», afegeix, recordant que «la feina específica des dels centres escolars no és fàcil ni ràpida i hi ha moltes resistències tant per part dels alumnes a partir aproximadament dels 12 o 13 anys com també dels professors, que veuen amenaçats els seus privilegis».