L’alcohol, nou ‘enemic públic’ en la lluita contra el càncer

Ara bé, la contínua pluja de notícies il·lusionants que aporta la recerca no aconsegueix tapar una dada terrible que tira per terra els bons auguris, una realitat incòmoda, però pertinaç: la malaltia continua avançant i cada vegada hi ha més persones que la desenvolupen. El 2010 hi va haver més casos nous que l’any 2000, el 2020 n’hi va haver més que el 2010, i aquest any hi haurà més que el 2020. Només cal seguir la línia de punts de les gràfiques demogràfiques per calcular el futur que ens espera. 

El sorteig del tumor

Sovint, el càncer es presenta com una conseqüència indesitjada –i inevitable– del nostre èxit com a espècie: cada vegada vivim més anys i, per tant, acumulem més paperetes per participar en el tètric sorteig del tumor. Però aquesta conclusió, que és certa, conviu amb una altra de no menys veritable que qüestiona el fatalisme amb què solem afrontar aquesta malaltia.

L’aporten els estudis epidemiològics que analitzen el càncer atenent l’edat i les circumstàncies vitals dels pacients, com el que acaba de publicar la revista BMJ Oncology, que alerta d’una dada inquietant: des del 1990 han augmentat un 79% els tumors d’aparició precoç arreu del món. No parlem de persones d’edat provecta, sinó de malalts d’entre 14 i 49 anys. 

L’informe remarca que aquest creixement s’ha donat, sobretot, en països amb alt nivell de vida i el vincula als hàbits alimentaris i vitals de les societats desenvolupades: tabaquisme, alcohol, obesitat, sedentarisme, excessiva ingesta de carns vermelles i menjars ultraprocessats, dieta pobra en fruites i verdures i exposició al sol en edats primerenques sense protecció adequada. És a dir: les causes conegudes, però no per això prou tingudes en compte, tenint en compte els resultats.

Aquesta setmana, a dos fòrums diferents –la Jornada pel Dia Mundial de la Recerca del Càncer organitzada pel Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) a Madrid i el congrés anual de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) celebrat a Barcelona–, les veus més autoritzades del país en matèria de càncer han alertat de l’ombrívol panorama que ens espera. Però no busquen espantar, sinó apel·lar a la societat, i recorden que per més que la recerca continuï descobrint noves teràpies que guanyen anys de vida als malalts, els casos continuen augmentant. 

Quan acabi el 2023, a Espanya hi haurà 280.000 nous pacients de càncer. Més d’un quart de milió de malalts cada any és molt, però aquesta xifra continua creixent i el 2040 s’haurà elevat a 375.000. «Ens enfrontem a un autèntic tsunami de càncer que tindrà conseqüències terribles per a milers de persones, per a les seves famílies i per a tot el sistema sanitari, que patirà per gestionar una situació d’aquestes dimensions», adverteix Marina Pollán, directora del Centre Nacional d’Epidemiologia. 

Molts d’aquests tumors seran una conseqüència directa de l’envelliment demogràfic, que a Espanya serà molt accentuat en les pròximes dècades, però una bona part no dependrà de l’edat que tindrem el 2040, sinó del que hàgim fet en aquells anys. «Perquè no tot ho tenim en els gens. Aquests només aporten la possibilitat de desenvolupar un càncer, però el 40% dels casos estan relacionats amb com vivim i ens alimentem. Són càncers evitables», adverteix la investigadora.

El 40% de 375.000 és 150.000. Aquest és el nombre d’espanyols que, segons totes les previsions, podrien salvar de desenvolupar un tumor d’aquí 17 anys si la població atengués les recomanacions que fan els que ja coneixen la casuística d’aquesta malaltia i no paren de llançar advertències. «Moltes patologies oncològiques continuen sent unes desconegudes per a la ciència, però d’altres sí que hem aconseguit entendre-les, i avui sabem que hi ha multitud d’aliments i hàbits que, sí o sí, són cancerígens. El que no s’entén és que no fem res per evitar-los», clamava aquesta setmana Elisabete Weiderpass, directora de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), pertanyent a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el congrés organitzat per CNIO.

Prevenció

En els fòrums en què es parla de càncer i futur amb números a la mà, el debat de la prevenció recorda el de l’emergència climàtica: fa anys que la ciència posa evidències sobre la taula, però la societat continua mirant cap a un altre costat. Enriqueta Felip, presidenta de SEOM, accepta el símil, a desgrat: «Sabem que el tabac és responsable del 22% de les morts que es produeixen per càncer. Tanmateix, continuem veient gent fumant. Hem d’anar més enllà, perquè podem reduir la incidència de molts tipus de càncer, però per aconseguir-ho hem de canviar hàbits», reconeix la doctora. 

Les xifres avalen les seves propostes: el descens de tumors de pulmó experimentat en l’última dècada entre els homes s’explica per la reducció del nombre de fumadors; en canvi, que aquest índex hagi continuat creixent entre les dones es relaciona directament amb la seva incorporació més tardana a l’hàbit del tabac. D’igual manera, l’augment de casos de càncer de còlon i recte, que avui són els més freqüents a Espanya –aquest any s’espera que hi hagi 42.700 tumors d’aquest tipus al nostre país–, no té cap altra explicació, segons els experts, que l’abandonament de la dieta mediterrània que s’ha produït en amplis sectors de la població i la substitució per la ingesta d’aliments ultraprocessats.

En la relació causa-efecte que la recerca científica ha establert entre el menjar i el càncer, en els últims anys ha emergit amb força un nou enemic públic: l’alcohol. Segons estimacions de SEOM, el consum de begudes alcohòliques va provocar el 2020 més de 8.000 processos oncològics: 4.500 de còlon, 2.100 de mama i 1.500 de fetge i cavitat oral. «Si les dones fossin conscients del vincle tan estret que hi ha entre l’alcohol i els tumors de mama, deixarien de beure o en reduirien el consum. D’això no es parla, però es comença a parlar. Avui estem amb l’alcohol com estàvem amb el tabac fa 50 anys», avisa Elisabete Weiderpass. 

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Les expertes en prevenció del càncer són conscients de les dificultats que comporta canviar hàbits que estan profundament arrelats en la cultura d’un país, per nocius que siguin, però quan l’alternativa és la malaltia, diuen, la inacció no és una opció. «No podem quedar-nos de braços plegats sabent que d’aquí 20 anys ens trobarem milers de tumors que podríem haver evitat. Cal aplicar polítiques públiques i la societat ha de reclamar-les», afirma María Blasco, directora del CNIO, que es declara «sorpresa» del baix preu que té l’alcohol a Espanya en comparació amb Europa. 

Una recent investigació de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge calculava que apujar els impostos de l’alcohol podria reduir un 5% els casos de càncer de fetge d’aquí al 2030. «Si avui ja gravem els productes en funció del seu impacte ambiental, ¿per què no ho fem també en funció de com afecten la salut? Cal ajudar la població a prevenir el càncer posant-li fàcil i barat els productes sans, i difícil i car els nocius», conclou Blasco.