Mor Matteo Messina, l’últim gran padrí de la Cosa Nostra

El mafiós Matteo Messina Denaro, que ha mort aquest dilluns als 61 anys, no tindrà un funeral religiós i la seva sepultura serà, amb tota probabilitat, molt discreta. Així, en el silenci, es tanca la vida de l’últim gran capo mafiós de la Cosa Nostra de Sicília, figura misteriosa i inquietant de la història criminal italiana de les últimes dècades, en crida i cerca des del 1993 fins a la seva detenció, el gener passat, a Palerm, capital de l’illa italiana. 

Messina Denaro patia diversos tipus de càncer i havia sigut ingressat a principis d’aquest mes a la secció de detinguts de l’hospital San Salvatore de L’Aquila, on finalment ha mort per complicacions degudes a un tumor de còlon. En les últimes hores, els metges haviendesconnectat els sistemes d’alimentació i hidratació artificial, després que divendres entrés en coma irreversible i perquè ell mateix havia expressat per escrit, en el seu testament biològic, la seva negativa a ser mantingut amb vida artificialment.

Amb la mort del capo, es tanca l’última etapa de lamàfia més perseguida per la policia italiana en les últimes dècades i la fama de la qual avui sobreviu només en les pel·lícules. No obstant, la mort de Messina Denaro no posa fi als molts misteris que el mafiós s’emporta a la tomba. El principal és el més significatiu: com va aconseguir mantenir-se escapat de la justícia italiana durant 30 anys. Tant és així que, abans de la seva captura, ni tan sols es coneixia una imatge actual d’ell.

En un adossat

«Ara que ha mort de veritat [Messina Denaro], ens deixa en herència una bona quantitat de secrets que estan sepultats qui sap on», ha sigut un dels primers comentaris d’Attilio Bolzoni, un dels periodistes que més ha escrit sobre ell. «Per entendre qui va ser realment Messina Denaro i el pes que va tenir dins de la seva organització criminal, cal començar a investigar precisament sobre els seus protectors», ha afegit Bolzoni.

El nom de Messina Denaro està associat al clan dels corleoneses, que va ensagnar Sicília en els anys vuitanta i noranta, i que va estar integrat també pels capos (tots dos també morts) Bernardo Provenzano i Totò Riina. Per això Messina Denaro va ser perseguit, entre d’altres, pel llegendari jutge antimàfia Giovanni Falcone (assassinat després per la màfia) i, posteriorment, també per l’FBI nord-americà.

No obstant, poc més s’ha arribat a saber de la xarxa que va avalar la seva llarga fuga (cosa que li va permetre, per exemple, viatjar fins a Barcelona el 1994, segons els investigadors italians), o on es troba tota la seva fortuna. Fins i tot la seva captura ha generat una infinitat de sospites, ja que, quan va ser atrapat, ja condemnat a cadena perpètua per uns 20 homicidis, vivia en un adossat a Campobello di Mazara (a 15 minuts de Castevetrano, on havia nascut) com un senyor malalt al refugi del qual van trobar imants de la pel·lícula del ‘Padrí’ i pastilles de Viagra.

«Mai se’n penediré»

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Misteris que el mateix Messina Denaro mai va voler revelar, com demostra el fet que, ja a la presó, va continuar negant-se a col·laborar amb la justícia italiana. «No soc un mafiós» i «mai me’n penediré», va arribar a dir en el seu primer interrogatori després de la captura el febrer d’aquest any. «No soc un superhome ni vull ser arrogant, però vostès em van atrapar per culpa de la meva malaltia», va afegir. Tot això malgrat que el seu arrest també va portar després a la detenció d’alguns dels seus familiars i de persones que van ser acusades d’ajudar-lo en la seva fuga.

També el seu caràcter continua sent una incògnita. De fet, en un dels seus pizzini amb data l’any 2013, ell mateix va deixar negre sobre blanc la seva voluntat de no voler un funeral religiós (que igualment l’Església siciliana nega als mafiosos). «Rebutjo qualsevol celebració religiosa, perquè està feta per homes impurs que viuen en l’odi i el pecat», va escriure en aquella nota mafiosa, segons ha filtrat el diari italià ‘La Repubblica’. «No són els que es proclamen els soldats de Déu els que poden decidir i executar el meu cos sense vida, no seran ells els que rebutgin les meves honres fúnebres», va insistir.