Catalunya millora en el reciclatge de residus electrònics tot i que se segueixen «abandonant» neveres al carrer

Catalunya ha reciclat en sis mesos unes 17.000 tones de residus d’aparells electrònics o elèctrics (RAEE): mòbils, maquinetes d’afaitar, assecadors, rentadores, neveres, ordinadors o també panells fotovoltaics. De mitjana, aquest primer semestre, s’han recuperat uns cinc quilos per persona d’aquest tipus de rebutjos, cosa que suposa una millora del 6,4% respecte a les dades del 2022.

En total, s’aconsegueixen reciclar un 61% dels dispositius electrònics o elèctrics que s’adquireixen al mercat, un percentatge una mica superior al del conjunt d’Espanya, del 58%. «Europa exigeix arribar al 65%, però no sembla un objectiu impossible, ja que any a any ens hi estem acostant», aseguraIsaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya. Es tracta d’unes dades positives si les comparem amb la gestió global de totes les escombraries que es generen

No obstant, hi ha alguns obstacles que dificulten la gestió d’aquests residus que, segons es preveu, augmentaran en les pròximes dècades. «Els canals il·legals compliquen molt el reciclatge. Molts aparells no es traslladen als punts de recollida oficials o no s’entreguen en botigues. Llavors, acaben en mans dels circuits irregulars de mineria urbana, és a dir, de persones que aprofiten el coure o l’or que contenen aquests productes», detalla José Pérez, president de la plataforma OFIRAEE, que agrupa els Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) d’aquest tipus de residus.

«Efecte tresor»

¿Per què passa això? «De vegades, la gent no sap què ha de fer amb aquests aparells. Moltes neveres encara s’abandonen al carrer, quan és molt més fàcil que te la reculli l’empresa a qui compres un nou frigorífic», afirma Pérez. «També hi ha molt desconeixement. ¿Quanta gent és conscient que les botigues, físiques i online, estan obligades a acceptar tots els aparells vells en desús?», es pregunta Peraire. «I no només rentadores, aquesta norma també val per a una maquineta d’afaitar», afegeix.

Catalunya, en aquest sentit, és pionera. Ha posat en marxa un conveni marc perquè les companyies facilitin el reciclatge d’aquests productes. I segons anuncia el director de l’Agència de Residus de Catalunya, ja s’han posat les primeres multes a grans empreses per no oferir aquest servei. «En alguns casos ho especifiquen només en la lletra petita i s’aprofiten que la ciutadania no coneix aquest dret», denuncia Peraire.

A totes aquestes caldria afegir-hi altres complicacions: l’excés de burocràcia necessària o els robatoris que pateixen alguns punts de recollida. També hi ha aparells, com els mòbils, que no solen computar en els percentatges d’èxit sobre el reciclatge.

¿Per què? Per culpa de l’efecte tresor. O sigui, el fet que la gent prefereixi no tirar els seus aparells i conservar-los encara que no els utilitzi. «¿Quanta gent té dos o tres mòbils a casa, tot i que només n’utilitzi un?», reflexiona Pérez. «Com que els percentatges es calculen sobre el nombre de vendes, aquí hi ha una certa variació», precisa.

Contaminació greu

¿Quins riscos té, per exemple, reciclar un electrodomèstic de forma irregular, sense passar per un punt de recollida oficial? «Si es deixa una nevera als contenidors, passen per allà el que podríem anomenar recollidors informals», alerta Pérez. «Després, es dediquen a extreure el compressor de coure, però ho fan sense tractar de forma controlada els gasos contaminants, que poden contaminar el mateix que un cotxe circulant durant 15.000 quilòmetres», adverteix.

Altres aparells contenen mercuri, que pot malmetre greument el medi ambient. I un televisor, per il·lustrar-ho amb un altre cas, està fabricat amb fòsfor, que té capacitat per contaminar 80.000 litres d’aigua.

Els panells fotovoltaics són un tema a part. Encara que tinguin uns 20 o 25 anys de vida útil, moltes persones els estan renovant perquè les tecnologies actuals són més eficients. «Cada vegada gestionarem més rebutjos de panells solars», estima Pérez. Per aquesta raó és clau que les empreses i els consumidors siguin conscients de la importància que té reciclar-los bé, per poder donar una segona vida a certs materials.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«El repte és que Catalunya es converteixi en líder en el reciclatge i la reutilització regulada dels aparells elèctrics i electrònics. I tenim la capacitat per aconseguir-ho», considera Peraire. En aquests moments, hi ha una gran quantitat de punts de recollida, empreses del sector (més de 600.000) i plantes de tractament.

«Si posem d’acord tot el sector, estarem més a prop de l’excel·lència», creu. Aquest repte s’abordarà la setmana següent a Barcelona, al Congrés Nacional de RAEE, que se celebrarà al World Trade Center els dies 5 i 6 d’octubre.