La clau dels experts per garantir la conservació d’aliments: així has de col·locar-los a la nevera

Un error habitual és utilitzar la nevera com a rebost, una cosa molt temptadora tenint en compte que moltes persones tenen cuines petites amb escassa capacitat d’emmagatzematge i acaben col·locant a la nevera el que no cap als armaris, des de pal de motllo fins a conserves, brioixeria, cafè, patates i mel. Això no només fa que determinats aliments es puguin espatllar, sinó que, a l’estar massa carregada, l’aire no circula correctament per l’interior de l’electrodomèstic i hi ha més risc de contaminació bacteriana.

Un altre d’aquests aliments trampa que molta gent guarda a la nevera i que hauria d’anar fora és la xocolata negra, perquè si se sotmet a baixes temperatures pot adquirir un aspecte blanquinós, que és quan el greix i el sucre es cristal·litzen sobre la superfície, i això afecta les seves propietats organolèptiques.

Si fem compres grans i omplim la nevera fins a dalt, el millor és col·locar els productes com en els supermercats: els que tenen data de caducitat davant i els que triguen més a caducar, darrere. És una bona manera d’assegurar-se que no malgastaràs res.

El millor és guardar la fruita i la verdura per separat per evitar que l’etilè que desprenen algunes fruites faci malbé les verdures. De fet, seria ideal intentar conservar les fruites d’estiu fora de la nevera, tot i que això suposi haver de comprar amb freqüència i en poques quantitats perquè no s’espatllin. De fet, un estudi realitzat per la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (UCAM) revela que els préssecs perden fins al 50% de la seva vitamina C si es conserva cinc dies a la nevera. En el cas dels tomàquets, per exemple, tot i que es conserven millor en fred i a molta gent els agraden fresquets a les amanides, si se sotmeten a baixes temperatures perden bona part del seu gust. El millor és conservar-los en un lloc fresc i sec i, si pot ser, fosc.

La porta és la part del frigorífic menys freda i la més afectada pels canvis de temperatura a l’obrir i tancar la nevera. Per això és un bon lloc per col·locar els aliments més resistents com llet, ous, sucs, salses, mantegues i begudes.

El millor és reservar un calaix per a les fruites i un altre per a les verdures, sempre soltes i sense bosses ni paquets. En alguns casos, com els carbassons, els tomàquets, l’alvocat, les albergínies, les pastanagues i els préssecs i altres fruites d’estiu, és millor conservar-los a temperatura ambient en un lloc fresc i sec, ja que quan se sotmeten a baixes temperatures perden el sabor. La resta s’ha de col·locar amb molt de compte, evitant cops i rascades, als seus calaixos corresponents.

La part més freda sempre és la que està més a prop del congelador, de manera que convé reservar-la per a carn i peix frescos i que s’hagi de consumir en pocs dies (hi ha neveres, de fet, que disposen d’un calaix específic per a aquests aliments). Si no els consumim en el temps estimat, el millor és guardar-los al congelador. Per això cal conservar els productes convenientment segellats (si s’utilitza molt el congelador, val la pena invertir en una màquina d’envasat al buit) i d’anar consumint-los en un període de temps més o menys breu. Moltes persones tendeixen a utilitzar el congelador com a rebost i hi emmagatzemen aliments durant molt temps, però no és recomanable conservar-los més d’un parell de mesos, tres com a màxim.

El millor és retirar de la nevera tots els components superflus que només ocupen espai i no tenen utilitat: des dels cartrons dels iogurts i postres làcties fins als plàstics que uneixen les llaunes de refrescos i altres embolcalls. L’ideal és que a la nevera hi hagi el just i necessari i, en la mesura possible, no tenir-la plena de gom a gom, sinó intentar comprar més sovint per anar buidant-la mentre es consumeixen els frescos.