Dos anys de presó per a la mare de Rubí que va deixar que la seva família a Gàmbia mutilés la seva filla

La Secció Quarta Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat a dos anys de presó la mare d’una nena a qui se li va portar a terme una ablació genital completa quan tenia un any i mig i va ser deixada a Gàmbia a cura de l’àvia materna. La progenitora s’ha conformat amb la petició de pena fiscal, després que el ministeri públic la rebaixés de 10 anys de presó per a cadascun dels pares a només dos únicament per a la mare com a inductora d’un delicte mutilació genital.

La rebaixa de pena obeeix que s’han aplicat a la mare els atenuants de confessió tardana i dilacions indegudes. El pare ha acreditat, que malgrat viure en el nucli familiar, mai ha participat en les tasques que implica la cura de la nena i mai l’havia banyat o canviat el bolquer, així que el ministeri públic ha retirat l’acusació contra ell.

La dona, a qui s’ha deixat en suspens la condemna, haurà d’indemnitzar la seva filla amb 60.000 euros en concepte d’indemnització, tot i que serà difícil per la situació econòmica de la família, que té tres fills més. La fiscalia també ha retirat la seva petició que li sigui retirada la pàtria potestat de la petita.

La més greu

La fiscalia explicava en el seu escrit que la nena va patir l’ablació de grau 3, la més greu, amb extirpació de llavis i clítoris, a l’estiu del 2015 quan va viatjar amb els seus pares a Gàmbia amb un any i mig. No es va detectar fins al 2021 durant una revisió pediàtrica. Com a conseqüència de la mutilació que va patir, la petita pot patir greus complicacions genitals, urinàries, orgàniques i psicològiques a mitjà i llarg termini, tot i que encara no s’han apreciat.

El setembre del 2015 els pares van viatjar amb les seves filles a Gàmbia i es van allotjar a casa d’uns familiars. En un moment determinat, van deixar una de les cries amb la seva àvia materna i van tornar a Catalunya amb l’altra. Va ser llavors quan la petita que va quedar a l’Àfrica va ser mutilada: només se li va deixar una obertura estreta per orinar.

Va ser detectada pels serveis socials del CAP Mútua de Rubí (Vallès Occidental) sis anys més tard i va ser comunicat als Mossos d’Esquadra. Els progenitors havien firmat un document previ en el qual es comprometien a no fer l’ablació a una de les dues filles, però no el van firmar respecte a l’altra.

La fiscalia descrivia que la nena podia patir infeccions genitourinàries vesicals recurrents, tendència a càlculs renals a les vies urinàries, obstruccions del tracte urinari, incontinència urinària i fístules genitourinàries, malaltia inflamatòria infertilitat, dolor menstrual intens, augment del risc d’infeccions de transmissió sexual, retenció de la sagnia menstrual dins la vagina, coits dolorosos, absència de libido, de capacitat per excitar-se i de tenir orgasmes, així com fòbia sexual per aversió al sexe.

A més, els forenses de l’Institut de Medicina Legal de Barcelona asseguren que les dones amb aquest tipus de mutilació pateixen problemes addicionals com la necessitat de reobertura de l’introit vaginal, ja que forma part del ritual matrimonial per facilitar la introducció del penis, i en ocasions pot comportar noves intervencions quirúrgiques per corregir el segellat o l’estretament vaginal per permetre el part.

Notícies relacionades

La lluita que va frenar les ablacions, un ariet contra els casaments forçosos

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

També s’incrementa el risc d’impossibilitat de part natural, esquinços vaginals, augment de les episiotomies per eixamplar el canal vaginal, més necessitat de cesàries i increment del risc d’hemorràgies postpart. Les estades a l’hospital solen ser més llargues i també augmenta la mortalitat materna i els nadons.

Quant a trastorns psicològics, pot portar depressió, terrors nocturns, por, ansietat crònica, fòbies i fins i tot alteracions psicòtiques. També poden patir confusió i sentiments contradictoris per la diferència de valors entre la societat d’origen i la que viuen, incertesa i temor de les nenes i adolescents quan s’adonen del que pateixen, i por de les primeres relacions sexuals o del part.