Provocar la mort d’arbres per salvar els boscos centenaris: Catalunya assaja un projecte pioner

Segles enrere, els boscos accedien fàcilment a aquest elixir de la vida. Evolucionaven de forma natural, lliures de fenòmens extrems. Envellien i es pansien en un cicle constant. El problema va arribar quan els humans van intervenir en aquests espais i van posar fi a la dinàmica innata de la flora i la fauna.

En el dia d’avui, la situació és preocupant: encara es poden detectar algunes arbredes relativament madures al Pirineu, però trobar-les en ple paisatge mediterrani és missió impossible. Aquests espais no arriben a l’1% de la superfície forestal de Catalunya, segons les conclusions del projecte europeu Life Biorgest.

Intromissió salvadora

Amb les actuals circumstàncies, aquests savis ecosistemes centenaris cada vegada ho tenen més complicat per obtenir el secret de la immortalitat. No obstant, un grup de científics van trobar-hi una solució esperançadora i n’han confirmat l’èxit en les conclusions del projecte: si es provoca la mort d’alguns arbres de forma artificial, s’accelera la maduració d’alguns boscos. I aquesta estratègia és el que s’ha començat a assajar.

Primer fa falta saber quins ingredients conformen un bosc madur. Perquè aquest tipus d’ecosistemes s’originin, es requereixen uns 300 anys sense que el bosc pateixi grans pertorbacions. Aquests espais tenen fusta morta de grans dimensions, algunes clarianes, i són molt heterogenis. %

«Amb els boscos que encara no són madurs però que van en bona direcció, es pot actuar de diverses formes. O no fer res i deixar que continuïn progressant, o eliminar petits arbres al voltant d’un de vell perquè aquest continuï viu. També es poden tallar arbres per reforçar l’heterogeneïtat», explica l’investigador Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que participa en el projecte europeu, que va acabar una setmana enrere. «Intervenim perquè acabin de madurar», precisa.

Anella mortal

Però el mètode ideal que provoca la mort de certs arbres i els converteix en fusta morta, però dempeus, és l’anellat. Consisteix en l’eliminació d’una part d’escorça ampla i del càmbium (el següent teixit després de l’escorça) del tronc. Aquesta intervenció talla les conduccions per les quals s’alimenta l’arbre, i per tant, si no aconsegueix rebrotar per sota de l’anellat, morirà.

«Hem aconseguit que morin entre el 80% i el 90% dels arbres que anellem, un gran èxit. Primer, es converteixen en fusta morta dempeus. Quan passin els anys seran fusta morta caiguda, també clau per a l’ecosistema», explica l’expert. Aquest procediment, que s’havia aplicat en boscos pirinencs, s’ha posat en marxa en zones, per exemple, de Collserola. «Com que hem gestionat i intervingut massa als boscos, tenen dificultats per madurar. Per aquesta raó els ajudem a fer el procés. El duem a terme amb alzines, roures o boscos de pi blanc», detalla Vayreda.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El projecte va seleccionar vuit hectàrees de boscos mediterranis. Una vegada s’ha comprovat que funciona, es pretén aplicar-lo en més llocs a fi de tornar a disposar de boscos madurs, aquest hàbitat resilient al canvi climàtic i tan poc freqüent al nostre paisatge.

Aquest mètode és només una de les opcions que planteja el projecte europeu. En altres boscos, més joves, es posa sobre la taula la possibilitat de compatibilitzar la preservació de la biodiversitat i l’aprofitament econòmic de la fusta.