Trànsit posa una multa per excés de velocitat a Catalunya cada 42 segons

El Servei Català de Trànsit (SCT) va interposar 758.659 multes per excés de velocitat arreu del país l’any passat, és a dir, una mitjana d’una sanció cada 42 segons. L’import reclamat per l’autoritat als infractors en total va arribar als 83 milions d’euros. Les xifres són similars a la mitjana dels últims 10 anys, segons dades del SCT obtingudes per l’ACN. En declaracions a l’Agència, l’autoritat nega un afany recaptatori i justifica els 200 radars en funcionament, 40 dels quals de tram, amb una reducció d’accidents amb morts o ferits greus «d’entre el 65% i el 80%» a les zones on hi ha cinemòmetres. El de tram de l’AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castelld’Aro (Baix Empordà) són els que més multen a Catalunya.

Segons les mateixes dades, els dos radars van caçar gairebé 60.000 conductors l’any passat cadascun, i això s’ha traduït en multes que, en global, superen els 13 milions d’euros (MEUR). De mitjana, cada dia tant un radar com l’altre arriben a fotografiar uns 160 vehicles que superen els límits de velocitat.

El radar de tram de l’autopista a les Terres de l’Ebre és, de fet, el que més va multar de tot Catalunya. Situat en sentit nord, va posar fins a 59.036 sancions durant el 2022, que traduïdes en xifres sumen un import de 6,6 milions d’euros.

Per darrere d’aquest, l’altre radar que més multa ja s’ha convertit en tot un clàssic. És el que es troba a la C-31 en sentit nord, just després de la sortida que porta cap a S’Agaró i Castell d’Aro. Aquí, el límit de velocitat és de 80 km/h i, durant el 2022, va posar 57.927 sancions (que traslladades en euros sumen 6,52 milions). I, de fet, si es mira l’històric, les multes de velocitat en aquest punt del Baix Empordà no han parat de créixer en els últims cinc anys. El 2021, amb aquest radar es van interposar 44.293 sancions. El 2020, en plena pandèmia, la xifra va ser de 27.349; el 2019, de 22.434; i el 2018, de 16.401.

Molts conductors ocasionals passen pels radars més sancionadors

El de l’AP-7, en direcció Barcelona, i el de la C-31, en direcció a Palamós, són els que han detectat més infractors en el conjunt dels últims 10 anys, entre el 2013 i el 2022, amb 469.281 i 368.490 sancions, respectivament.

El coordinador de Seguretat Vial del SCT, Òscar Llatje, justifica la incidència. Són «autopistes, vies molt rectes», amb una «conducció molt còmoda», cosa que fa que baixi la sensació d’estar conduint a molta velocitat. En el cas del de l’AP-7, entre els quilòmetres 343 i 325, s’hi afegeix que hi ha un cartell d’inici de radar tram, però no un de final. Aquesta circumstància, que està «feta expressament», segons Llatje, provoca un «cert component de relaxació» al cap d’uns quilòmetres d’entrar-hi, i això porta alguns conductors a la infracció.

Dos-cents morts a l’any per sinistralitat a les carreteres, 400 menys que l’any 2000

Llatje defensa la utilitat dels cinemòmetres en aquests punts, i argumenta que el de l’AP-7 ha reduït un 79,5% els accidents amb morts i ferits greus en els 18 quilòmetres del tram, mentre que en els tres quilòmetres que envolten el de la C-31, la reducció és del 93,5%

De fet, creu que les acusacions d’afany recaptatori ja són «residuals» i que la reducció de la sinistralitat on hi ha radars pot pujar al 80% «si el radar està ben posat». En conjunt, recorda que el 2000 es registraven uns 600 morts a l’any per accidents de trànsit, i ara les xifres es mouen en les 200.

El podi de radars més sancionadors el 2022 el completa l’antic cinemòmetre de la C-17 a Centelles, en sentit Barcelona, amb 36.099 multes i 3,8 milions en sancions. A Osona, també en destaca un altre, situat a la mateixa carretera a l’altura de Seva –en aquest cas, en sentit Vic– que l’any passat va caçar 21.656 infractors, amb multes per un valor global de 2,24 milions d’euros.

Precisament, a principis de l’any passat, el canvi de límit de velocitat dels 100 km/h als 80 km/h va agafar molts conductors desprevinguts i es va traduir en nombroses queixes per l’allau de multes que els van arribar. En aquest punt, entre Aiguafreda i Tagamanent, Trànsit va activar a l’estiu un nou radar de tram. Comptant un sentit i l’altre, aquí les càmeres instal·lades als pòrtics que travessen la calçada van posar 13.680 multes (per valor d’1,39 milions d’euros).

Superant la ratlla de les 20.000 multes a l’any

A part d’aquests radars, n’hi ha quatre més a Catalunya que l’any passat van superar la ratlla de les 20.000 multes. Són els de l’AP-2 a l’Albi (les Garrigues) amb 22.994 sancions per un import de 2,68 MEUR; el de la C-31 a Calonge (Baix Empordà), situat precisament a pocs quilòmetres del de Castell d’Aro en el mateix sentit, que va sumar 22.948 multes per valor de 2,6 milions d’euros, el de l’autopista AP-7 a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb 20.822 sancions de velocitat i 2,49 MEUR d’import global, i el de la C-31 a Badalona (Barcelonès), en sentit nord, amb 20.636 multes i 2,32 MEUR exigits.

Per contra, a l’altre costat de la balança se situen els radars que menys multen del país. Segons recull l’estadística, durant el 2022 hi va haver tres cinemòmetres que no van arribar a les 100 sancions anuals. Són el radar de tram de la C-66 a Sant Joan de Mollet (Gironès) en sentit Corçà (Baix Empordà) amb 52 multes; el de l’N-260 al Pont de Bar (l’Alt Urgell) amb 69 sancions, i el de la B-124 a Castellar del Vallès (Vallès Occidental) amb només 10 multes.

En el conjunt dels 10 anys entre el 2013 i el 2022, el de l’AP-7 a l’altura d’Amposta encapçala el rànquing, (469.281 multes), seguit del de la C-31 a Castell d’Aro (368.490), el de la C-31 a Badalona (207.170), un a l’AP-7 a l’altura d’Ulldecona direcció València (203.933) i el de l’AP-2 a l’Albi (173.857).

Gairebé el 40% dels imports del 2022, encara pendents de cobrar

No obstant, el procés per cobrar les sancions depèn de diferents factors. D’entrada, la multa es notifica al titular del vehicle (que no sempre és qui anava al volant). S’obre llavors un termini que s’allarga fins als 45 dies abans que s’entri en fase executiva, que pot acabar en embargament. Si la sanció es paga dins dels 20 primers, hi ha un descompte del 50%. Llatje concreta que hi ha diverses circumstàncies que alenteixen o que acaben impedint abonar les quantitats corresponents, com ara els recursos, que poden resultar guanyadors, «una tramitació lenta», la mort de l’infractor o bé «multes que prescriuen». A més, quan s’arriba a la fase executiva se n’ocupa Economia i no computa a l’estadística de Trànsit com a cobrat.

També s’ha de tenir en compte si el conductor és estranger o no; aquest fet pot allargar el procediment i acabar en res. Llatje comenta que, des de fa anys, una empresa externa contractada per la Generalitat és la que se centra a aconseguir que els residents en altres països de la UE abonin els càrrecs derivats de les infraccions, tot i que fa «entre un i dos anys» que el concurs està pendent d’adjudicació.

Notícies relacionades

Radars antifrenada: els conductors no podran esquivar més els nous sistemes de la DGT

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

Segons va concretar el Govern arran d’una pregunta parlamentària el juny passat, amb independència de l’any en què es va obrir l’expedient, durant el 2022 l’import que es va recaptar per multes de velocitat ha sigut de 59.442.796 euros. No obstant, segons mostren les dades de Trànsit, a data d’aquest agost, la suma pagada pels conductors en concepte d’infraccions del 2022 fins al moment és de 25 MEUR, lluny dels 83,2 MEUR imposats, i es consideren com a pendents 32,1 milions d’euros (38,6%). Actualment, l’autoritat de la xarxa viària catalana també espera cobrar el 31,9% de l’import d’expedients del 2021, el 26% referents al 2020, i entre el 13% i el 21% corresponent als anys 2013 fins al 2019. En total, s’han reclamat 841,7 MEUR per les 7.603.871 multes imposades en tota la dècada, i l’import pendent és del 21,3%.

Control dinàmic de la velocitat, el futur

D’altra banda, Òscar Llatje expressa que cada any existeix el projecte d’afegir més radars, «a cinc o sis ubicacions», però de vegades això no és possible amb l’eficiència que voldrien pels «processos administratius» que comporta i el proveïment d’electricitat per a l’aparell, que s’ubica sovint en llocs «remots». Amb tot, deixa clar que no és un problema de fons, ja que «els diners dels radars posaran nous radars», entre altres iniciatives de seguretat viària. També destaca que tant en el present com en els anys vinents, el «control dinàmic» agafarà força, és a dir, detecció d’excessos de velocitat d’una manera més flexible que els radars fixos. Per exemple, amb la policia, «mitjans aeris com ara drons i helicòpters», i radars mòbils sense necessitat que hi hagi agents. Segons el seu parer, fa falta «pedagogia» perquè els conductors sàpiguen que «han de complir sempre», i no només quan hi ha un cinemòmetre. «Sembla que fora del radar, és un ‘fes el que vulguis’», afegeix.