Menys jeràrquica i més diversa: el Vaticà inicia el sínode que adaptarà l’Església al segle XXI

El Vaticà inaugurarà, el 4 d’octubre, un sínode dedicat a la sinodalitat, paraula que remet a dos termes grecs: ‘syn’ (junts) i ‘hodos’ (camí). Des del Concili del Vaticà Segon, els sínodes han sigut reunions que es convoquen perquè els bisbes debatin durant algunes setmanes a fi d’avançar en la ‘posada al dia’ de l’Església catòlica. Després, les seves postures són presentades al Papa, que pren la decisió final. No obstant, aquesta vegada, fins i tot abans que comenci, ja se sap que passarà a la història per ser la trobada en la qual, després de segles de masclisme i clericalisme a l’Església, participaran també dones i laics amb dret al vot. Una novetat absoluta.

A primera vista, això és el que més crida l’atenció d’aquest sínode que se celebrarà fins al 29 d’octubre i que aquest dissabte comença a escalfar motors amb una missa. Però no és l’únic element d’importància, perquè la trobada dels 464 participants (dels quals 365 tenen dret a veu i vot, entre aquests, 54 dones) que han arribat a Roma arrencarà amb una altra gran novetat. I és que aquesta trobada suposa el primer gran impuls (una segona reunió d’aquest sínode es farà el 2024) de l’intent de Francesc d’obrir la presa de decisions de l’Església per transformar-la en una estructura més horitzontal. Un canvi transcendental, una espècie de llegat o testament del Papa argentí, per a una institució que durant segles ha tingut una jerarquia molt rígida, amb Roma com a centre neuràlgic d’un orbe catòlic que integren els 1.200 milions de catòlics actuals.

El preàmbul de la reunió ho posa en evidència. Francesc ha volgut que el sínode tingui tres etapes. La que ara comença és l’última, coneguda com a universal, ja que involucra tothom. Les dues primeres –la fase continental i la diocesana– van arrencar el 2021 i van incloure un inèdit formulari en el qual es va preguntar a les bases (fidels i sacerdots locals) quins són, segons la seva opinió, els temes més importants sobre els quals l’Església ha de debatre per avançar. Amb tota aquesta informació, es va elaborar l’‘Instrumentum laboris’ o document de treball, presentat abans de l’estiu i en el qual figuren els arguments que es debatran aquest octubre.

Una Església inclusiva

El missatge de Francesc és clar. El que es busca és la «unitat en la diversitat». Ho ha repetit en diversos contextos i resumeix l’anhel del Papa argentí per a una Església del futur més inclusiva. Per això tampoc és sorprenent que, també gràcies al reclam de progrés de la branca germànica del catolicisme (ara mateix, una de les més riques i progressistes), l’‘Instrumentum laboris’ inclogui qüestions que posen en entredit l’estructura tradicional de l’Església, ja desvirtuada de facto, remarquen els progressistes, a moltes parts, i no només a Europa.

Testimoni d’això és el debat sobre l’accés de les dones al diaconat (el pas previ a ser cures), que en l’actualitat no està permès tot i que a moltes esglésies elles exerceixin, a la pràctica, com a tals, a causa també de l’escassetat d’homes disponibles. El mateix passa amb els temes dels divorciats que es tornen a casar, les famílies polígames (sobretot a l’Àfrica), els homes casats que volen ser cures o la inclusió de la comunitat LGTBIQ+.

«¿Quines mesures concretes són necessàries per arribar a les persones que se senten excloses de l’Església (per exemple, divorciats que es tornen a casar, persones en matrimonis polígams, persones LGTBIQ+, etcètera)?». Preguntes molt pragmàtiques com aquesta, incloses en l’‘Instrumentum laboris’, seran la guia base dels debats en els grups de treball que es formaran durant la reunió. La tasca majúscula dels assistents serà trobar respostes consensuades que reflecteixin les diferents sensibilitats.

Els progressistes, eufòrics 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Respostes que també podrien ser una bomba per a les relacions amb altres branques del cristianisme, en les quals algunes d’aquestes qüestions s’han resolt fa temps. Els ortodoxos, per exemple, permeten el matrimoni als sacerdots que no desitgen ascendir en la jerarquia. Els luterans, en canvi, han permès l’ordenació de dones com a sacerdots des del 1958, i en alguns països, com Suècia, actualment hi ha més sacerdots dones que homes d’aquesta confessió.

En aquest context, l’expectació dins del sector progressista és màxima. Tant que els cronistes que s’ocupen de la informació sobre el Papa han rebut en els últims dies un veritable diluvi d’anàlisis i comunicats sobre tots els esdeveniments que es desenvoluparan paral·lelament a la reunió. No obstant, tot això no significa que no hi haurà resistències. Per contra, mai com en els últims mesos, les veus conservadores s’han alçat contra qualsevol obertura.