Dan Lyons: «Les xarxes socials són la droga més addictiva mai creada»

Editor a ‘Forbes’ i redactor a ‘Newsweek’, el periodista nord-americà Dan Lyons (Massachusetts, 1960) és ferm defensor d’una diversitat més gran en la indústria tecnològica i un dels primers crítics de la ‘gig economy’ pel seu abús dels treballadors. Els seus articles han contribuït a cridar l’atenció sobre les brutals condicions laborals als magatzems d’Amazon. Autor d’un blog en què parodiava Steve Jobs i conegut per ser ‘el Mark Twain de Silicon Valley’ publica a Espanya ‘Cállate. El poder de mantener la boca cerrada’ (editorial Capitan Swing), un lúcid i revelador assaig científic en què alerta del perill que té viure abrasats per «el soroll» infinit de xarxes, aplicacions i plataformes. Lyons ha experimentat a la seva pròpia pell que necessitem deixar de ser parladors compulsius. No hauríem d’estar sempre opinant de tot. Ens hi va la salut física, mental, familiar i laboral.

El títol del seu llibre no pot dir més coses amb menys paraules: ‘Cállate. El poder de mantener la boca cerrada’. Afirma que necessitem silenci i desconnexió. ¿Per què?

El silenci és una teràpia. Estem desconcertats per la informació, patim sobrecàrrega. Les xarxes socials i els serveis de streaming ofereixen un flux interminable i és més del que podem manejar. En realitat, està danyant el nostre cervell. Ens està provocant, literalment, mal físic. També està modelant el nostre comportament. Ens converteix en éssers enutjats i desenvolupem malalties mentals a escala social. La solució és allunyar-se d’això. Fer un pas enrere, desconnectar-se i passar temps en silenci. El silenci té un efecte curatiu. M’he tornat fanàtic dels ‘banys de bosc’ (passejos relaxats per la natura). 

Un de cada cinc nord-americans pateixentrastorn per ansietat, el problema de salut més freqüent a Espanya. ¿Som davant d’una altra pandèmia?

Sí. Un expert que vaig entrevistar per al llibre em va dir que la salut mental (sobretot, l’ansietat i la depressió) serà el problema més gran d’aquest segle. El que passa és que passa gradualment i no ho veiem. Els efectes són especialment notables en les adolescents, que es veuen greument perjudicades per les xarxes socials. Jonathan Haidt, investigador de la Universitat de Nova York, ha escrit molt sobre això. Va rastrejar l’augment del suïcidi i les idees suïcides entre les adolescents i va col·locar el gràfic junt amb l’augment de llocs de xarxes socials com Instagram. Va trobar una correlació alarmant.

¿Per què ens agrada tant emetre les nostres opinions sobre tots els temes possibles? ¿Per què ens hem convertit en experts en tot? 

Perquè tenim més oportunitats que mai. Just a les nostres mans, a la nostra butxaca, hi ha una màquina que ens permet a tots convertir-nos en tertulians, compartint les nostres opinions sobre tot. Abans d’internet, una persona tenia relacions amb unes 150 persones de mitjana. A les xarxes socials, tenim connexions amb milers o milions. Tenim la capacitat de dir una cosa que pugui arribar a molta gent. És difícil resistir la temptació d’expressar la teva opinió, especialment perquè les xarxes socials estan administrades per algoritmes d’intel·ligència artificial que saben com provocar-nos perquè publiquem cada vegada amb més freqüència.

Hi ha evidència científica que demostra que els missatges enfadats es comparteixen molt més. Ens provoca cortisol, l’hormona de l’estrès, relacionada amb l’obesitat, la diabetis i, fins i tot, els atacs cardíacs. ¿Per què hem desenvolupat una addicció tan perillosa?

Les xarxes socials tenen un model de negoci que depèn d’aconseguir que passem el màxim temps possible i que vegem el màxim nombre d’anuncis. Per mantenir-te interessat, necessiten que facis altres coses a més de llegir. Per exemple, compartir, donar m’agrada, tornar a publicar, comentar i publicar. La millor manera d’aconseguir que facis això és enfadar-te. La ira impulsa el compromís. Llavors, els algoritmes d’intel·ligència artificial descobreixen quina informació et provoca i te l’envien. Quan escrius tuits enutjats, descobreixes que obtens més respostes d’altres persones. T’agrada l’atenció, per això ara publiques encara més tuits enutjats. El cortisol comença a fluir i es manté amb tu fins i tot després que deixis el telèfon. Portes aquesta ira, agitació i cortisol a la resta de la teva vida. Les xarxes socials són potser la droga més addictiva mai creada. Són fàcils d’utilitzar i són gratis. Sempre estan amb tu, a la teva butxaca. Amb els cigarrets o l’heroïna, necessites aconseguir diners i has d’anar a la botiga o trobar un traficant. Les xarxes socials no tenen barreres.

Notícies relacionades

¿És cert que les pantalles fan malbé la teva retina? Mites i veritats sobre la salut ocular

TikTok desencadena la febre per la cosmètica entre nenes i adolescents: ¿joc o pressió estètica?

Al seu llibre parla del pare callat. Parli’m més d’aquesta figura. 

Utilitzaré una metàfora: el pare arquitecte i el pare jardiner. El primer vol dissenyar la vida del nen, fer tots els plans i obligar-lo a seguir aquests passos. El pare jardiner, simplement, crea un ambient segur i saludable on el nano pot créixer a la seva manera i convertir-se en el que vulgui ser. No forces res. Simplement, brindes un espai segur, dones alè i suport. Com a pare, moltes vegades he volgut dir-los als meus fills què fer o mirar de resoldre’ls els problemes. Però la veritat és que moltes vegades no tinc totes les respostes. És millor escoltar i deixar que resolguin els problemes per si sols. D’aquesta manera, quan tinguin èxit, sabran que l’èxit és tot seu, poden apropiar-se’n, perquè saben que van aconseguir el seu objectiu per si sols. I això enforteix la seva confiança. Si continues fent-ho tot per ells, resolent els seus problemes i fent les seves tasques per ells, soscaves la seva confiança.