Anatomia del vandalisme multitudinari: «La violència s’ha normalitzat entre els joves»

A Manresa, els Mossos d’Esquadra detenen 11 nois (només tres eren majors d’edat) després d’una brutal baralla a cops de puny entre dues bandes. Mentrestant, armats amb navalles, dos grups de la comunitat hindú protagonitzen a Vic (Barcelona) un altre enfrontament violent.

Aquests tres capítols de violència extrema –que recorden a l’esdevingut l’any passat a Barcelona durant les festes de la Mercè– han tingut lloc en només una setmana. La Conselleria d’Interior reconeix que no són bronques puntuals sinó un fenomen en tota regla. «Això sobrepassa l’àmbit local. Necessitem una reflexió com a país», reconeix l’alcalde de Molins, Xavi Paz.

Diferents tipus de violència

¿A què responen llavors aquests aldarulls? ¿Es tracta d’una reacció nihilista espectacular i viralitzable? ¿D’un símptoma més de la falta de límits? ¿Estan els joves expressant un malestar, com ha passat a França, sobre les seves nul·les expectatives de futur? De fet, en les tres batalles campals han estat implicats joves d’origen migrant. Llavors, ¿en quina mesura influeix en aquestes explosions el factor migratori i la falta d’horitzons i referents que sovint acusen?

Per poder realitzar un diagnòstic i posar a sobre de la taula possibles solucions, Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerància, demana a la policia que especifiqui de quins joves estem parlant. «No és el mateix la violència d’un grup d’ultres de futbol que la de les bandes de grups ètnics o la dels festaires macarres», explica.

Ibarra, que remarca que tot apunta que estem davant de bandes interètniques, deixa clar que l’arrel del problema és «la normalització i la interiorització de la violència», un denominador comú de tota la joventut amb independència del seu origen.

Rebuig de l’altre, narcisisme i impunitat

Dos altres ingredients que, segons Ibarra, han incendiat la metxa són el clima d’intolerància i rebuig de l’altre. També la impunitat (se saben impunes al ser tan joves), el narcisisme (tot ho graven al mòbil i ho mostren a les xarxes socials) i el poder que els dona saber-se dins d’un grup.

Ibarra considera que som davant d’un problema polièdric, amb vessant social, familiar i política i critica «la falta de polítiques públiques de joventut contra la violència». «Urgeix tenir més pedagogia per inculcar el respecte a l’altre i per deixar de normalitzar la violència», conclou.

¿Grups organitzats?

Igual com el president del Moviment contra la Intolerància, Alejandro Rodrigo, orientador familiar amb àmplia experiència en un centre d’internament en règim tancat, demana a les autoritats catalanes que ofereixin més informació sobre els joves violents detinguts aquests dies per saber si es tracta de grups prèviament organitzats. «No és el mateix i no es pot abordar igual el problema que genera una banda que el conflicte que provoca un macarra que ha begut més del compte i aconsegueix que altres xavals el segueixin de manera puntual. Amb els segons hi ha d’haver resposta moderada als fets i també mesures psicològiques, educatives i socials. Amb els primers, amb les bandes organitzades, només hi ha una possibilitat: la contundència», sentencia.

Acostumat a treballar amb joves violents i autor d’‘Adolescencias reales desde dentro’ (Plataforma editorial), Rodrigo explica que, en l’actualitat, aquests grups organitzats no tenen una sola nacionalitat sinó que són heterogenis i entre les seves files també hi ha joves espanyols. «Qualsevol és susceptible d’entrar en una banda», explica l’orientador i el divulgador.

Com les sectes

Per la seva experiència, Rodrigo sap que les bandes funcionen igual que les sectes. «És difícil entrar i és més difícil encara sortir-ne. Es dona el xantatge emocional, simulen que estan donant la seva vida per tu. Et poses al pou i ja estàs en deute amb ells», resumeix.

Les bandes, afegeix Rodrigo, sempre busquen la violència. «Com més violent siguis, més estatus tens. S’enfronten amb tots, és igual que sigui un comerç, el mobiliari urbà, la policia o els membres d’altres bandes», destaca l’expert.

Rodrigo afegeix que molts xavals que pertanyen a grups organitzats i violents es caracteritzen per tenir un baix nivell socioeconòmic, pertànyer a famílies disfuncionals o àmbits de marginalitat. La seva violència és, diguem-ne, la seva manera de ser. O la seva raó de ser. «Els xavals de grups violents estan alienats. Cada vegada es nodreixen de nens més petits perquè se saben impunes», conclou.

El projecte d’èxit islandès

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Igual com els altres dos experts, el psicòleg infantojuvenil Roger Ballescà assegura que, abans de posar a sobre de la taula possibles solucions, és imprescindible disposar d’un bon diagnòstic de la situació. Segons la seva opinió, en els últims episodis violents s’expliquen tant per causes individuals com familiars. «Molts nois procedeixen de famílies desestructurades, però no en el sentit clàssic de la paraula, ja que també hi ha llars amb alt poder econòmic que, no obstant, no estan acompanyant els seus fills com haurien de fer-ho. Un aspecte crucial és la falta de límits, una cosa que també es comprova amb els problemes que tenen els professors d’institut per gestionar l’autoritat a classe».

Ballescà esmenta l’abandonament i el fracàs escolar com a part del problema i reclama prendre nota de projectes portats a terme en altres països per treballar amb la joventut. L’expert esmenta la iniciativa d’Islàndia, que va millorar les dades de drogoaddicció i delinqüència juvenil amb un pla en el qual va organitzar activitats esportives i culturals per «oferir als xavals una via per sentir-se útils i competents en espais positius».