Covid persistent: metges i pacients tornen a demanar un registre d’afectats

Primer aniversari de la Xarxa Espanyola d’Investigació en Covid Persistent (REiCOP), formada per 66 entitats científiques, vuit col·lectius de pacients i més de 270 experts a títol individual. És un dels grups de referència d’investigació en ‘long covid’ del territori nacional. El seu objectiu: millorar l’assistència a un col·lectiu de pacients –s’estima que el 10%– que han patit una infecció per SARS-CoV-2 i arrosseguen símptomes incapacitants. Entre les reivindicacions dels professionals i pacients, una vegada més, que Espanya compti amb un registre d’afectats i que aquests siguin «diagnosticats, registrats i codificats adequadament».

La presidenta de REiCOP, Pilar Rodríguez Ledo, i representants d’aquesta xarxa col·laborativa s’han donat cita aquest dilluns a la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), on, després de tres anys i mig de treballar-hi, el 8 de setembre del 2022 es constituïen com a associació científica. La trobada era per commemorar aquest primer any de vida amb el llançament d’una campanya de visibilitat, i la lectura i presentació de la ‘Declaració d’El Escorial’.

«La pandèmia no ha acabat i no pot deixar enrere un col·lectiu de pacients tan important com aquest», va començar dient la doctora Rodríguez Ledo. Pacients que han demanat que se’ls mantingui el seguiment, que no se’ls exclogui socialment i laboralment i que se’ls faciliti la tornada a la normalitat per no caure en l’oblit.

Perquè, han insistit, la covid és encara entre nosaltres i hi ha un 10% dels que es van infectar que encara tenen seqüeles que duren més enllà de les quatre setmanes des de la infecció aguda i fins i tot de les 12 setmanes des de l’inici d’aquests símptomes.

Pautes d’actuació

La declaració avui presentada –que va sorgir als cursos d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid– és un document elaborat en el si de REiCOP que pretén recollir les principals necessitats respecte a la covid persistent. Consta de 10 reivindicacions. La primera passa pel reconeixement de la malaltia. A més, s’hi indica que necessari que les administracions públiques consensuïn pautes d’actuació que homogeneïtzin l’assistència i «s’apliquin amb equitat, i que garanteixin l’accessibilitat a una atenció sanitària apropiada».

Notícies relacionades

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

Així mateix s’advoca per la «identificació adequada de les persones afectades de totes les edats i gèneres, sense deixar ningú enrere i perquè els pacients diagnosticats siguin «registrats i codificats adequadament per millorar-ne així l’abordatge individual; i també per poder dimensionar el problema sociosanitari i de salut pública i, finalment, destinar-hi els recursos apropiats».

Els experts també reclamen establir fluxos assistencials i circuits d’atenció que garanteixin el compliment de les recomanacions consensuades i constituir «equips multi i interdisciplinaris, que treballin sota un model d’assistència compartida». Altres aspectes que remarquen és la necessitat de reconèixer les discapacitats i incapacitats de les persones afectades per covid persistent o recolzar i finançar la investigació de la malaltia.