Cristina Sánchez (Xarxa de Conservació de la Natura): «Si no protegim els ecosistemes el cost econòmic serà bestial»

Cristina Sánchez presideix la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN) i delegada de SEO BirdLife a Catalunya. Des d’aquestes dues entitats pressiona per recuperar espais degradats i promoure la conservació de totes les espècies.

¿Com seran els ecosistemes d’aquí 40 anys? Depèn del que fem.

¿I què hauríem de fer? En una frase: restaurar un 30% dels hàbitats per recuperar i preservar el 100% de les espècies.

¿És realista? Ho haurà de ser. Si no ho aconseguim, no podrem continuar vivint com fins ara.

¿Què significa exactament restaurar aquest 30%? Seleccionar hàbitats degradats i tornar-los a un estat més favorable. O recuperar una agricultura que mantingui els marges perquè hi hagi pol·linitzadors.

¿I amb la resta què fem? Les reserves tancades i els parcs naturals estan bé, però és clau recuperar petits terrenys abandonats, espais vegetals entre polígons i trams de riu perifèrics i antropitzats.

Parla més d’hàbitats que d’animals o plantes concrets. Sí. Reintroduir o conservar un animal (per cert, ens falten plans per a moltes espècies en perill) ha de ser l’excusa per preservar un hàbitat i un ecosistema sencer.

¿Com se li explica el problema a la gent? La gent no és tonta i entén que estem perdent biodiversitat. El sentiment de protegir hi és, almenys amb algunes espècies emblemàtiques.

¿És més difícil convèncer els polítics? Clarament. Alguns coneixen les dades, que actuïn o no ja és un altre tema.

¿Quines dades? Molts estudis econòmics demostren que adaptar-nos al canvi climàtic serà més senzill si ho fem de la mà de la biodiversitat.

¿Un exemple? El temporal Gloria i les seves conseqüències. Si els hàbitats de rius i zones humides s’haguessin conservat millor, recuperar-nos del temporal ens hauria costat un 5% del que va costar.

¿Quines amenaces té per a la salut la crisi de biodiversitat? La pandèmia va demostrar els beneficis del contacte amb la natura. Hem de tenir espais renaturalitzats a les ciutats. No pot ser que l’única manera de disfrutar de la natura sigui conduir dues hores i visitar un parc natural.

¿És viable? Sens dubte. En el nostre entorn immediat tindrem espais verds amb insectes pol·linitzadors, aus. També es poden recuperar espais degradats de zones perifèriques de ciutats perquè es naturalitzin.

¿Apareixerien els animals autòctons entre polígons? La natura és molt agraïda. Amb molt poc ho reconquista tot. Tècnicament i econòmicament és possible.

¿Quines altres receptes concretes proposa? Protegir els boscos madurs, per exemple. Els tenim catalogats però necessitem eines per mantenir-los.

¿Què més? Restaurar els boscos de ribera i les zones humides, que és on més biodiversitat hem perdut.

¿Volen que es creï un ministeri o conselleria només de medi ambient? A Catalunya ens van prometre que n’hi hauria una. I no la tenim. Quan existia no tenia prou recursos. Però no crec que faci falta, la veritat.

¿Per què? El necessari és que el canvi climàtic i la biodiversitat marquin l’agenda política dels pròxims 50 anys en tots els departaments i ministeris. Si no, la gent ho passarà malament.

¿Confia que sigui així? Sí, arribarà el dia que ens en adonarem. No podem debatre sobre feina, urbanisme o mobilitat sense tenir en compte la biodiversitat.

¿Què han fet malament els polítics? Alguns tenen el coneixement, però poc marge de decisió. En cada conflicte entre sectors, sempre acaba perdent o cedint el medi ambient. Això ha de canviar o acabarem malament.

¿Quins deures estan pendents? A Catalunya, encara esperem la creació de l’Agència de la Natura i una llei de patrimoni natural i biodiversitat. Ens han dit que arribarà aquesta legislatura, però haurem de pressionar.

¿Si una espècie desapareix, quines conseqüències té? Les extincions silencioses són un problema. Sembla que la desaparició de només una au o una papallona no té conseqüències, però quan es van acumulant es poden esfondrar els ecosistemes. I dic aus i papallones perquè són bioindicadors.

¿Què vol dir? Doncs que evidencien la situació general de l’hàbitat. El declivi absolut de l’alosa comuna, per exemple, demostra l’agonia dels ecosistemes esteparis. Triomfen les espècies generalistes i pateixen les especialitzades.

I a això, s’afegeixen les invasores ¿oi? Aquest és un altre dels fronts en què hem d’invertir recursos perquè el cost econòmic també serà greu. Com més divers sigui l’ecosistema, més equilibri.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Haurem d’aprendre a no anar a tot arreu a disfrutar de la natura, per protegir-la? Sí. En certs llocs, podrà entrar molt poca gent. I en d’altres, potser ni hi accedirem. I no passa res. L’altra clau és anar als llocs amb respecte. La gent es fica al riu com qui va a la piscina, una gran amenaça per als amfibis. No hi ha marge perquè tothom pugui disfrutar de les reserves naturals, per això necessitem més espais a prop de les ciutats. És com amb els cotxes: quan n’hi havia pocs no eren un problema; si tothom en té un, sí.

¿Falta educació ambiental? Hi hauria d’haver una assignatura centrada en el medi ambient, que no és el mateix que donar biologia. Espero que ho vegem en els pròxims anys, seria fonamental.