Radiografia de l’esport femení d’elit: menys sou, tracte masclista o clàusules antiembaràs

La victòria de les campiones de la selecció femenina de futbol ha posat de manifest les desigualtats que pateixen les esportistes d’elit. Per exemple, les guanyadores del Mundial han percebut un premi de 110 milions de dòlars, quatre vegades menys que els seus homòlegs homes un any abans a Qatar, quan l’import va ser de 440 milions de dòlars. Però no són les úniques que pateixen discriminació. Al revés, en altres esports sense tanta repercussió mediàtica i social, que no compten amb els convenis laborals que sí que hi ha en el futbol o bàsquet femení, encara hi ha més «discriminacions i desigualtat de tipus esportiu, econòmic o social», segons denuncia un estudi del Ministeri d’Igualtat presentat aquest dimarts.

La investigació titulada ‘Desigualtats de les esportistes d’alta competició a Espanya i mesures per a la igualtat efectiva’ assegura que en l’esport femení espanyol persisteixen estructures patriarcals que provoquen que la desigualtat de gènere sigui més gran que en altres països. Es tracta d’un estudi de caràcter qualitatiu que s’ha fet a partir de les respostes de 16 esportistes d’elit, cinc representants d’organitzacions esportives, tres periodistes i dos referents del sector, testimonis dels que 1.260 minuts de gravació, que s’han sintetitzat en un treball de 150 pàgines.

L’informe assenyala que, amb l’«excusa» que l’esport femení «no interessa i no és rendible», que provoca, entre altres coses, que el sector privat inverteixi menys a patrocinar esportistes, seleccions o equips femenins, les esportistes d’alta competició pateixen precarietat, pitjors salaris i una infinitat de vexacions masclistes.

Clàusules antiembaràs

En primer lloc en l’àmbit de la precarietat, destaca que moltes esportistes, especialment als àmbits on no hi ha convenis laborals, «són pagades amb dietes en lloc de retribucions o se’ls paga mitja jornada en lloc de jornada completa», fet que minva la seva cotització a la Seguretat Social i contribueix a fer que moltes es vegin obligades a compatibilitzar l’enorme esforç i dedicació que implica l’esport d’elit amb una feina retribuïda fora. Així mateix, moltes han d’abandonar de manera prematura la carrera esportiva, a causa de la falta de recursos econòmics però també de les pressions que pateixen entorn de la maternitat o el seu rol com a dones.

L’informe destaca que, com que algunes esportistes no tenen un contracte, no hi ha cap protecció legal que asseguri la seva continuïtat després d’un part. I el súmmum són les clàusules antiembaràs, que ja no són freqüents en el futbol però sí «susceptibles de produir-se en altres esports en què les esportistes tenen un salari fora de conveni».

A la falta d’equiparació salarial i de drets entre homes i dones, s’hi suma que les esportistes solen tenir menys assignació en els costos d’estada o dietes, així com premis econòmics més baixos, com ha posat de manifest la diferència entre la recompensa rebuda per les campiones del Mundial i els seus homòlegs homes, que s’esmenta en l’arrencada d’aquest article i està recollida a l’informe. Finalment, les esportistes solen entrenar-se en instal·lacions esportives de pitjor qualitat i amb pitjors horaris.

«És aberrant que moltes dones [esportistes] segueixin cobrant quantitats ridícules i els esportistes, quantitats estratosfèriques. És inadmissible en altres àmbits i hem de posar-hi voluntat política i un profund canvi de mirada», ha destacat la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, en la presentació de l’estudi.

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Més enllà de les qüestions econòmiques, el treball denuncia també que les esportistes pateixen un tracte «masclista i estereotipat». «‘Prima’ o ‘grassa’ formen part del vocabulari dels entrenadors, fisioterapeutes, etc. fins i tot quan es demostren els mèrits», ha denunciat David Moscoso, coautor de l’estudi, en la presentació.

Mentre que l’altra autora, María Martín Rodríguez, ha incidit en els «comportaments violents» que pateixen diàriament. «De vegades són petits, mirades indesitjades, menysteniment, però són com les onades del mar, deixen les pedres rodones perquè són molt freqüents». L’exemple més conegut ha sigut el petó no consentit que va patir Jenni Hermoso en l’entrega de medalles i que està sent investigat per l’Audiència Nacional. També hi ha «desconeixement i tabús sobre la fisiologia femenina», que provoquen «incomprensió per la baixada de rendiment puntual que en algunes dones provoca la menstruació».

Les solucions

Notícies relacionades

L’elit de l’esport femení topa amb la falta de pavellons lliures a Barcelona

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Davant tots aquests problemes, l’estudi proposa un decàleg d’actuacions, com la formació especialitzada de professionals de la direcció, l’organització i l’entrenament esportiu; el disseny de campanyes de sensibilització per millorar la igualtat de gènere en l’àmbit de les federacions, recomanacions per a l’impuls de l’esport femení als mitjans de comunicació, el disseny d’ajudes específiques per a dones esportistes amb menors a càrrec, propostes d’incentius fiscals específics per al patrocini de l’esport femení o la regulació de les competicions i les lligues professionals esportives femenines.

La secretària d’Estat ha remarcat que «el Govern escolta» aquestes recomanacions i les esportistes i ha «de prendre la iniciativa perquè les coses canviïn».