Paquets d’haixix ‘de marca’ i més pesants: així canvia el tràfic de drogues a Catalunya

Si bé els Mossos d’Esquadra remarquen que no es tracta d’un fenomen delictiu nou a Catalunya, el tràfic d’haixix ha ressorgit amb algunes novetats que han cridat l’atenció als investigadors. El cas Pequín és un dels operatius més productius de la policia per atacar les xarxes que descarreguen la droga a la costa catalana. L’advertència d’un sospitós desembarcament nocturn al port de Mataró al febrer va permetre als agents intervenir-hi 154 farcells amb 5.500 quilos de la substància estupefaent i emprendre unes indagacions que s’ha saldat amb 26 detinguts. A més de profitós, el decomís va permetre a la policia descobrir certs canvis que estan operant en el mercat negre, en què les xarxes miren de diferenciar la seva mercaderia, imprimint un nom distintiu als paquets de droga, com si fossin productes lícits.

Josep Antoni López Garzón és cap d’àrea d’investigació criminal de la Regió Metropolitana Nord dels Mossos. Explica que ara els farcells arriben «més preparats» per després ser transportar-los i comercialitzar-los. «En els primers 2000, eren més matussers, sense gaire parafernàlia i preparats amb rapidesa. Ara, se’ls afegeixen uns adhesius tipus logotip, com una marca», ha comparat el comandament policial en una compareixença aquest dimarts.

López Garzón ha comentat que la pretensió de «crear una marca» és una peculiaritat amb què les xarxes criminals miren de distingir-se. També s’ha observat als canals clandestins de distribució de la marihuana. Al seu torn, ha afegit que els embolcalls que comprimeixen la substància són més pesants ara. «Abans pesaven uns 30 quilos i ara, 36», ha diferenciat el responsable policial, que ha al·ludit a un canvi més: «Ara se’ls afegeixen unes nanses per carregar-los com si fossin una motxilla».

A tot el litoral

Els Mossos d’Esquadra han assegurat que els desembarcaments d’haixix no es concentren en un sol enclavament del litoral català. «Es fa al llarg de tota la costa», ha explicat el cap de l’àrea d’investigació criminal del cos, Antoni Salleras. «El que és important –ha especificat– és que el lloc sigui discret, amb una via ràpida de comunicació i una escola bressol [un lloc on emmagatzemar la droga] pròxima».

Salleras ha assenyalat que un punt on els desembarcaments del narcotràfic han sovintejat a Catalunya és el delta de l’Ebre, «segurament per la soledat de la costa i del riu Ebre», ha aventurat. «També hem detectat que a la Costa Brava torna a haver-hi desembarcaments. És una costa escarpada, amb cales solitàries. Els permeten estar més camuflats i detectar la presència policial més que en altres zones més poblades», ha referit el cap policial. 

Notícies relacionades

Els 5.000 quilos d’haixix confiscats a Mataró assenyalen la costa catalana com a porta d’entrada de la droga a Europa

Arrestats tres pescadors de Tarragona vinculats a la màfia marroquina de l’haixix

Ha afegit que no s’han detectat per ara descàrregues ni a les platges de Barcelona ni al port de la capital. «Incompleix una de les condicions que les organitzacions busquen: que sigui una zona discreta», ha remarcat Salleras.

En el cas de la batuda a Mataró, els Mossos no van arribar a temps de confiscar el primer desembarcament de la mercaderia estupefaent. López Garzón ha detallat que la banda en va tenir prou amb 18 minuts per descarregar i traslladar 200 quilos d’haixix. L’organització disposava de tres llanxes de 12 metres d’eslora, «amb tres motors de 300 cavalls», i sis furgonetes «de gran tonatge», ha precisat el responsable policial. També va comptar amb l’auxili d’un vigilant del port de la capital del Maresme, que els hi va facilitar l’accés i mirar de no ser descoberts. «El van comprar o el van captar», ha acusat el responsable policial.