Una manifestació convocada després del vandalisme divideix Manresa

Els episodis de vandalisme ocorreguts a Manresa el cap de setmana del 23 i 24 de setembre, en què es va viure una batalla campal en ple centre i en la qual diversos autobusos van ser apedregats per grups de joves, han alterat els ànims de tal manera que un grup de veïns, sota l’acabada de crear plataforma Manresa Diu Prou, han convocat per aquest dijous a les 19.00 hores una manifestació «contra la inseguretat».

La marxa se centrarà a reclamar mesures contra la inseguretat. Segons avança Regió 7, diari del grup Prensa Ibérica, el manifest que es llegirà en aquest acte assenyalarà que els recents episodis vandàlics «són una expressió més, i no una anècdota aïllada, de fins a quin punt s’està veient afectada la convivència». I reclamarà mesures com ara augmentar la presència i la visibilitat de les forces de seguretat als carrers, ampliar la xarxa de càmeres de videovigilància, millors programes i iniciatives d’inclusió social i més transparència sobre la crisi d’inseguretat.

La protesta ha tensionat al municipi, dividit entre els que hi donen suport, com la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, la Unió de Botiguers i Vox i Front Nacional, i els que veuen en aquesta convocatòria, que atribueixen a «entorns pròxims a l’extrema dreta», un risc d’avivar el racisme, que s’assenyali determinats col·lectius i que es doni ales a postures d’ultradreta. Junts, que no participarà en la marxa, ha defensat la legitimitat de la protesta.

Entre els contraris hi ha el Govern municipal –una coalició formada per ERC, el PSC i un grup independent local– i una cinquantena d’entitats i oenagés, entre les quals hi ha associacions de famílies de centres educatius, Càritas, sindicats i entitats d’oci educatiu.

La intensitat de la divisió s’ha vist reflectida en la Federació d’Associación de Veïns: com a entitat recolza la protesta, però alguns dels seus membres se n’han desmarcat.

Els organitzadors han urgit a no polititzar una protesta que sorgeix d’una preocupació compartida de diferents sectors sense pertinença a cap partit» que consideren que la ciutat té un problema de seguretat que s’ha vist agreujat arran de la baralla que va tenir lloc al passeig de Manresa. Com a signants del permís de la Generalitat per celebrar la manifestació hi figuren, a títol personal, Enric Pintado i Bernat Ferré.

En un comunicat, s’han desmarcat de les crítiques i de qualsevol caire ideològic i asseguren que rebutgen el racisme i la xenofòbia. «Es condemnarà qualsevol persona que durant l’acte defensi o proclami càntics racistes o en contra d’algun col·lectiu social», han assegurat. Reiteren que no pertanyen a «cap partit polític». «Som veïns, comerciants, restauradors, professionals de diferents sectors, jubilats, tots contraris a moviments racistes i xenòfobs», han insistit.

El president de la Federació d’Associacions de Veïns, Toni Erro, ha opinat que hi ha un interès a polititzar una protesta que «en origen no té cap connotació racista en les seves reivindicacions». En la mateixa línia, el president de la Unió de Botiguers, Antoni Daura, defensa que «Manresa necessita un cop de timó en la lluita contra l’incivisme» i lamenta que el biaix polític «hagi enverinat una reivindicació que vol ser transversal».

Notícies relacionades

Gairebé 30 escoles de València continuen sense desinfectar 26 dies després de la dana

El Gran Recapte pretén duplicar la recollida i ajudar València

Per la seva banda, les 50 entitats contràries a la manifestació han criticat que s’utilitzi el debatde la inseguretat per assenyalar col·lectius concrets amb motius racistes. «Vivim aquesta situació amb la por, la impotència i la ràbia de veure com es pretenen utilitzar certs grups socials com a bocs expiatoris de tot el malestar que sentim, estigmatitzant-los i deshumanitzant-los fins al punt que ja no som capaços d’atendre el problema de fons», han explicat en un comunicat.

Sí que reclamen «solucions» per a incidents com la baralla del dia 23 que va acabar sense ferits, però critiquen que s’utilitzi aquest episodi per carregar contra un col·lectiu concret. «S’està inflant i instrumentalitzant la preocupació legítima per la inseguretat per assenyalar un dels sectors més precaritzats de la població manresana com a culpables de tots els mals», afirmen. Al·ludeixen a l’origen migrant dels participants en la batalla campal en la qual van volar cadires i taules, molts d’ells menors escolaritzats al municipi.