Fixar les vacances en la segona quinzena de juliol ajudaria a combatre el canvi climàtic

Fixar les vacances durant la segona quinzena de juliol seria una mesura eficaç per lluitar contra el canvi climàtic, segons un estudi que analitza l’impacte de les altes temperatures en la demanda elèctrica, la productivitat laboral i els efectes de la contaminació sobre la salut.

La investigació, realitzada per científics de l’Institut de Geociències (IGEO-CSIC-UCM) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), i emmarcada dins de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària de Clima i Serveis Climàtics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), indica que programar les vacances d’estiu durant el període més càlid de l’any a Espanya, és a dir, al voltant de la segona quinzena de juliol, podria mitigar alguns dels impactes negatius associats a la calor extrema.

Els resultats, que apareixen publicats a la revista ‘Science of the Total Environment’, conclouen que si el principal període de vacances, que és la segona quinzena d’agost, es traslladés a la segona de juliol es mitigarien alguns impactes associats a les altes temperatures, per la reducció de l’activitat industrial i de la mobilitat laboral durant els dies de vacances.

Precisament, l’agost continua sent el període més desitjat per a les vacances d’estiu a Espanya, però la segona meitat de juliol és el període més calorós de l’any i quan els efectes negatius de les altes temperatures són més pronunciats.

Els investigadors van analitzar l’impacte de les temperatures en relació amb tres variables: la demanda d’electricitat, directament relacionada amb les altes temperatures pel consum d’aire condicionat; la productivitat laboral, que es veu minvada per l’exposició a la calor; i els efectes sobre la salut de l’ozó, les concentracions del qual depenen del trànsit, l’estancament de l’aire i les altes temperatures.

Reduir un 25% la pèrdua de productivitat

Els resultats de l’anàlisi d’aquestes variables indiquen que planificar les vacances en la segona quinzena de juliol suposaria una reducció significativa en el pic anual de pèrdua de productivitat laboral (entorn del 25%) i, en menor mesura, en la demanda d’electricitat i les concentracions d’ozó troposfèric (entre el 3% i 4%).

Així mateix, el treball mostra altres efectes no lineals del canvi climàtic en aquests indicadors, ja que les diferències entre les segones quinzenes de juliol i agost s’accentuen amb l’escalfament global. Això suposa que els beneficis de traslladar les vacances al període més càlid de l’any serien encara més grans en el futur.

L’investigador de la Universitat Complutense de Madrid José Manuel Garrido-Pérez ha remarcat que les mesures d’adaptació al canvi climàtic solen requerir fortes inversions en infraestructures, però «certs canvis d’hàbits també podrien contribuir a reduir la vulnerabilitat».

Així, considera que «algunes de les conseqüències que provoquen les altes temperatures com l’augment de la demanda d’electricitat, la productivitat laboral poc eficient i els efectes sobre la salut vinculats a la contaminació atmosfèrica podrien pal·liar-se parcialment si s’alineen amb la reducció de l’activitat industrial durant les vacances».

Alternatives

D’altra banda, els autors de la investigació també proposen altres alternatives per a la planificació eficient de les vacances, com per exemple distribuir les vacances al llarg de tot l’estiu per dosificar el seu efecte mitigador en els impactes de les altes temperatures.

Igualment, una altra mesura plantejada seria la reducció de la jornada laboral durant el període més calorós de l’any. Si bé alguns convenis col·lectius ja limiten la jornada laboral d’estiu en algunes de les regions més càlides d’Espanya, Garrido-Pérez augura que la setmana laboral de quatre dies podria ser una mesura «més eficaç al disminuir el consum d’energia industrial i els desplaçaments dels empleats».

Una altra de les opcions que permetrien mantenir les vacances a l’agost és una retallada dels períodes de vacances a l’hivern per ampliar els d’estiu, una mesura que segons els investigadors mitigaria els efectes de l’escalfament global ja que els estius són cada vegada més llargs i calorosos mentre que els hiverns són cada vegada més curts i suaus.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’objectiu prioritari de la Plataforma Tecnològica Interdisciplinària de Clima (PTI Clima) és avançar en el coneixement de les bases físiques de la variabilitat i el canvi climàtic mitjançant el desenvolupament de mètodes d’anàlisi i models climàtics, així com quantificar-ne els impactes multidisciplinaris. Per a això, l’equip, integrat per científics especialitzats en atmosfera i clima, es proposa estudiar diferents components del sistema climàtic en un ampli rang d’escales espacials i temporals.

Són els grups del CSIC que treballen en les diferents àrees del clima i que compten amb experiència en investigació bàsica i desenvolupament de productes i serveis climàtics els que han impulsat la plataforma en els seus inicis.