La febre de l’or de la immortalitat: Silicon Valley i científics busquen el miracle del rejoveniment

La indústria no busca fórmules ‘antiaging’ com les cremes o tractaments d’estètica que ja ens envolten, sinó processos al laboratori que aconsegueixin efectivament aturar l’envelliment i, per a això, no han dubtat a fitxar reconeguts investigadors.

Destaca, per exemple, Alts Labs, una empresa biotecnològica establerta a San Diego (EUA) amb la «missió de restaurar la salut de les cèl·lules a través de programes de rejoveniment per revertir malalties, lesions i discapacitats que es poden produir al llarg de la vida», segons diu la seva pàgina web. La companyia està fundada, entre d’altres, per Juan Carlos Izpisúa, un dels científics espanyols més reconeguts per descobriments com les primeres cèl·lules de mico i humanes, destinades a crear, en el futur, òrgans en animals per a trasplantaments.

Bezos és un dels principals patrocinadors d’Alts Labs. Altres milionaris com el cofundador de PayPal, Peter Thiel; el seu homòleg a Google, Larry Page; el director de la xarxa social X, Elon Musk, o Mark Zuckerberg (Meta) també estan obsessionats amb la longevitat, i inverteixen en empreses diverses, amb la filosofia que la mort és evitable.

¿Immortalitat per al 2045?

Fins i tot alguns gurus, com José Luis Cordeiro, professor a Silicon Valley i autor de ‘La Muerte de la Muerte’, està recorrent el món afirmant que el 2045 l’home serà immortal. A Espanya va recalar el juny passat, juntament amb Liz Parris, fundadora d’una biotecnològica que ha provat els seus propis tractaments i afirma que té 52 anys cronològics i 21 de biològics.

A Espanya, no obstant, els principals investigadors ‘antiaging’ tenen els peus més a terra. «La immortalitat és impossible. L’anhel de l’ésser humà és no envellir. Almenys, és el que a mi m’agradaria. Jo crec que en el futur anem més a l’aplicació dels descobriments, no per viure més, sinó per poder curar malalties degeneratives. Potser podem tenir una vida més llarga, sense malalties, però la prioritat és curar malalties», afirma María Blasco, una de les científiques espanyoles més reconegudes per les seves aportacions sobre els telòmers, regions en els extrems dels cromosomes que s’escurcen amb l’envelliment.

Blasco lidera una investigació al CNIO (Centre d’Investigacions Oncològiques) que «ha aconseguit prolongar la vida dels ratolins allargant els seus telòmers» i estan embrancats en «destruir els telòmers en cèl·lules canceroses perquè una de les raons que aquestes cèl·lules es multipliquin sense fi és que els seus telòmers no s’escurcen amb el pas del temps». «Nosaltres volem, en certa manera, treure-li al càncer la immortalitat», explica Blasco.

L’edat biològica

Al seu torn, Marta Kovatcheva, investigadora al laboratori de Plasticitat Cel·lular que dirigeix Manuel Serrano, a l’IRB Barcelona, avisa que «al món hi ha molta emoció i molts diners invertits, però en el camp de l’antienvellimentestem molt al principi». «S’ha de ser realista, portar a terme un assaig que mesuri els efectes dels tractaments durant, per exemple, 30 anys, és complicat i costós. La immortalitat és poc probable». Kovatcheva afirma que una de les principals dificultats és mesurar l’edat biològica (no la cronològica). «Ens falten biomarcadors que realment ens la diguin».

Mentrestant, Nick Stroustrup, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG), opina que el principal problema és que «l’envelliment no es produeix per una sola causa». «Més aviat sembla ser el resultat d’una xarxa complexa de factors i aquesta complexitat fa que sigui difícil d’estudiar i canviar. Les nostres millors eines estan dissenyades per resoldre problemes amb causes úniques».

Stroustrup i el seu equip han creat una ‘màquina de la longevitat’ que escaneja milers de cucs cada hora per intentar entendre per què uns viuen més que d’altres. «La combinació de grans conjunts de dades ens permet comprendre els complexos orígens de l’envelliment», explica.

Quatre tècniques

En la indústria ‘antiaging’ sobresurten quatre tècniques. En primer lloc, a Silicon Valley estan embrancats en la reprogramació cel·lular, que consisteix a manipular genèticament les cèl·lules per rejovenir-les. De moment s’ha provat en ratolins i hi ha grups investigant en micos. Però «al tornar les cèl·lules a l’estat embrionari es reprodueixen ràpidament i poden crear tumors; jo hi veig seriosos problemes a curt termini», adverteix María Mittelbrunn, investigadora del CSIC.

Així mateix, també es treballa en el camp de la senescència cel·lular, o en argot col·loquial, cèl·lules zombis, aquelles cèl·lules defectuoses que no es moren i poden causar danys. De manera causal, s’ha descobert que alguns fàrmacs contra l’osteoporosi o la fibrosi pulmonar maten cèl·lules zombis, per la qual cosa és una dels poques investigacions ‘antiaging’ que s’està provant ja en humans. L’objectiu d’aquests assajos és curar una malaltia, però podria servir per mesurar si són útils en el rejoveniment.

A més, hi ha qui aposta per la plasmafèresi, que consisteix a rebre plasma de donants joves. «De moment, els efectes demostrats són modestos i el risc-benefici no compensa», segons Mittelbrunn.

Notícies relacionades

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

Confirmats els tres primers positius de legionel·losi a la zona de la dana

Finalment, també hi ha investigacions que busquen potenciar el sistema immunitari, que es degrada amb l’edat, perquè lluiti contra malalties degeneratives. Per exemple, Mittelbrunn, al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), dirigeix un equip que busca entendre com l’estat inflamatori crònic pot accelerar l’envelliment i com les cèl·lules immunes poden servir de diana terapèutica. «Té més lògica i jo crec que també més potencial utilitzar eines que ja té el nostre propi cos, com el sistema immune».

La incògnita sobre si el rejoveniment arriba, o no, s’aclarirà en els pròxims anys.