El Regne Unit i Itàlia agiten l’agenda climàtica

Els indicis més preocupants procedeixen de Downing Street. Allà el primer ministre conservador, Rishi Sunak, que ja va arribar debilitat al càrrec i ara té les enquestes en contra, perquè el seu partit està 15 punts per darrere dels laboristes, acaba d’anunciar una bateria de mesures que contradiuen els compromisos adquirits pel Regne Unit en el marc de l’Acord de París. El país era fins fa alguns anys un paladí de la transició energètica, i al Parlament no li havia tremolat la mà a l’hora d’aprovar legislacions innovadores que empenyessin el sector privat, en particular l’automotriu, cap a un escenari de reducció dràstica d’emissions. Així ho exigia el compromís del país d’arribar al zero net d’emissions per al 2050. Però Sunak, que va arribar al poder sense guanyar unes eleccions, creu que fer marxa enrere pot donar-li rèdits polítics i fer-li guanyar els comicis legislatius que s’han de celebrar abans de gener del 2025.

Fa unes setmanes va declarar a so de bombo i platerets que, tot i que el món hagi viscut l’estiu més càlid de mai, no pot ser el contribuent britànic el que costegi la transició energètica. Va anunciar que ajorna cinc anys el final dels cotxes de gasolina i dièsel, redueix els estàndards mediambientals de les bombes de calor domèstiques i frena qualsevol nova restricció als viatges amb avió. La seva ministra de l’Interior, Suella Braverman, ho va justificar així davant la BBC: «No salvarem el planeta arruïnant els britànics». Sunak va ser més enllà i, fent cas omís de les emissions històriques que el Regne Unit acumula des de la seva Revolució Industrial, va manllevar els arguments dels negacionistes climàtics: «Si el nostre percentatge d’emissions globals és menys de l’1 %, ¿com volen que sigui correcte que els ciutadans britànics hagin de sacrificar-se més que d’altres?». «Dies després, va aprovar l’obertura d’un nou jaciment de petroli al mar del Nord del qual s’extrauran 300 milions de barrils de petroli a partir del 2026-2027, quan entri en fase operativa el jaciment Rosebank.

Protestes pel pas enrere d’Europa i els dubtes als EUA

Protestes pel pas enrere d’Europa i els dubtes als EUAEuropa també es replega. El Consell Europeu (que representa els governs de la UE) ha retardat l’entrada en vigor dels nous estàndards mediambientals del reglament de vehicles Euro 7. Ha sigut una victòria del Govern ultraconservador italià de Giorgia Meloni, que ha aconseguit mobilitzar diversos països de l’Est i França perquè prosperés aquesta mesura que beneficia els productors de vehicles de combustió. L’argument és el mateix que el de Sunak al Regne Unit: no es pot pressionar massa les classes baixes i mitjanes. Queda l’esperança que el Parlament europeu voti contra el retard, tot i que sembla poc probable, tenint en compte que és una mesura impopular i que les eleccions a l’Eurocambra són al juny.

L’últim dels retrocessos anticlimàtics es pot emprendre als Estats Units. El president Joe Biden, que s’havia erigit com una espècie d’heroi climàtic després d’aconseguir aprovar la llei de reducció de la inflació (Inflation Reduction Act), l’impuls financer més important a la indústria verda de la història del país, està en un dilema. A poc més d’un any per a les eleccions a la Casa Blanca, no és segur que el seu propi partit el recolzi per a la reelecció. Ara la inaudita destitució del president de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, que malgrat ser republicà s’havia aliat en alguns temes estratègics amb Biden contra l’ala més ultra, protrumpista i anticlimàtica de la seva formació, pot comprometre l’agenda ecològica del president.

Gas liquat

Una prova de foc serà la decisió de la Casa Blanca d’aprovar o denegar el Calcasieu Pass 2, una megaterminal de gas natural liquat (GNL) la construcció de la qual ha sigut proposada a les costes de Louisiana. Es tracta d’un projecte que consolidaria l’auge sense precedents dels Estats Units com a subministrador de GNL: el 2016 amb prou feines l’exportava i ara és l’exportador mundial més gran, per davant de Rússia i Qatar. La UE, que li va comprar 56.000 milions de metres cúbics l’any passat, és corresponsable d’això.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els Estats Units, de fet, s’estan convertint en un maldecap per a la transició energètica, segons dades publicades fa uns dies per l’organització ecologista Oil Change International. L’informe apunta que gairebé un terç de les prospeccions de petroli i gas previstes al món d’aquí al 2050 corresponen a interessos nord-americans. Tot això malgrat que l’Agència Internacional de l’Energia ja va dir el 2021 que per aconseguir l’objectiu d’un escalfament global d’1.5 graus centígrads era urgent aturar l’obertura de nous jaciments d’hidrocarburs.

Aquests nefastos senyals han encoratjat els activistes climàtics a tornar a sortir als carrers. En vigílies de la Setmana del Clima de Nova York, unes 70.000 persones van ocupar el centre de Manhattan en la Marxa per Acabar amb els Combustibles Fòssils. Les protestes estan encara lluny de les històriques del 2019, prèvies a la pandèmia i en ple auge de popularitat de Greta Thunberg, però són rellevants i poden ser fonamentals per mobilitzar l’electorat progressista davant la sèrie de crucials comicis que s’apropen.