La Generalitat assumirà els costos sanitaris de les víctimes de delictes d’odi

«Imaginin-se que li han trencat una dent o l’han deixat sense audició a causa d’un atac racista. El Govern pagarà la reparació d’aquesta dent o la implantació d’un audiòfon tot i que aquesta intervenció no consti a la cartera de serveis del CatSalut. És un acte de reparació necessari pel qual no esperarem que hi hagi sentència ni que s’identifiqui els agressors». Així ho ha anunciat aquest dimarts la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en la presentació del primer pla antiracista de la Generalitat valorat en 26,5 milions d’euros. El document inclou 70 mesures destinades a millorar la vida de les persones en igualtat i sense discriminació. Entre aquestes, la retirada dels retaules colonials del Saló de Cent del Palau de la Generalitat.

L’any passat, amb la mirada posada en l’elaboració d’un avantprojecte de llei, la direcció general de migracions de la Generalitat va realitzar un procés participatiu on entitats i veïns van compartir les seves opinions sobre la situació del racisme a Catalunya. Van ser 30 trobades per tot el territori amb més de 700 participants. «Ens vam adonar que hi havia situacions greus que necessitaven respostes urgents», ha justificat Verge per explicar el document que s’ha presentat ara. «Volem construir una Catalunya per als vuit milions d’habitants que no deixi ningú enrere i que no toleri la discriminació que deixa vides de primera i vides de segona», ha afegit la consellera.

Els compromisos que ha presentat la consellera, alguns dels quals ja estan en marxa, es divideixen en tres àmbits. El primer té a veure amb l’accés als drets humans i les condicions de vida. I és que les persones d’origen estranger dupliquen la taxa de pobresa a Catalunya. Aquest apartat inclou 32 mesures que van des de la formació a agents immobiliaris, cossos de seguretat o personal de control d’accés de locals nocturns, la incorporació de persones referents que serveixin per visualitzar aquesta realitat, l’estudi dels efectes en la salut mental per al col·lectiu migrant i el reforç dels serveis d’inspecció laboral. «Les persones migrades estan exposades a una situació d’explotació laboral, especialment les que es troben en situació administrativa irregular», ha dit la directora general de migracions, Eunince Romero.

Memòria colonial

El segon àmbit consta de 22 mesures amb què la Generalitat es compromet a reconèixer el racisme i exercir estratègies de reparació de la memòria. Això inclou, per exemple, la retirada dels murals colonials del Saló Sant Jordi de la Generalitat, una obra que ja està en marxa, i que ha costat 2,3 milions d’euros. «No és només una reparació estètica, sinó ètica: és un exercici de memòria», ha assenyalat Romero. En aquest paquet també figura la commemoració i el record de la Gran Batuda contra el poble gitano de l’any 1749.

Quant a reparacions del present, el pla contempla que la Generalitat assumeix el cost de les intervencions mèdiques que el sistema sanitari català no té previstes a la seva cartera de serveis en casos d’agressions per delictes d’odi sense necessitat de sentència judicial ni d’identificació dels agressors. Així mateix, el Govern oferirà assessorament jurídic gratuït i la Generalitat es personarà en les causes relacionades amb aquests delictes.

Notícies relacionades

Interior expulsarà els sis mossos condemnats per un atac racista a un noi negre

El racisme a l’escola: l’eterna assignatura pendent

El tercer paquet de mesures té a veure amb l’autocrítica. «Hem d’assegurar-nos que les administracions actuem i tractem les persones de manera exemplar, entenent totes les seves necessitats», ha conclòs Verge. En aquest sentit, ja s’han començat a realitzar formacions sobre racisme i drets humans al personal d’ajuntaments i de la mateixa conselleria, i que l’any que ve s’estendran als Mossos, els funcionaris de presons, advocats d’ofici o tècnics de joventut.

D’altra banda, Verge ha sortit en defensa del conseller de Salut, Manel Balcells, en relació amb unes directrius per detectar infraccions en l’accés a la targeta sanitària que els metges van qualificar de racistes. «El sistema sanitari català dona cobertura universal i és pioner, oferint una targeta sanitària i garantint els drets sanitaris a totes les persones que resideixen al país. Tenim un procediment ràpid que permet prestar el servei en qüestió de dies», ha conclòs la consellera.