Catalunya desencalla el col·lapse de peticions de projectes de renovables

En el dia d’avui, estan en tràmit, encara pendents d’una resposta, un total de 186 propostes d’empreses promotores per construir parcs eòlics o fotovoltaics.

És cert que en aquests llimbs de la burocràcia ja hi ha menys projectes en què tres mesos enrere, quan l’Executiu va aprovar el document que ha d’assenyalar el camí energètic a seguir des d’ara fins al 2050 (PROENCAT). Des del decret que es va aprovar el 2019, ja s’ha donat llum verda a prop de 1.500 megawatts i el conseller s’ha compromès a arribar als 3.000 MW abans que finalitzi l’actual legislatura.

Actualment, tots els parcs eòlics en funcionament es van sol·licitar abans del 2019. Quant als fotovoltaics, des del 2019 fins ara només s’han avalat sis petits projectes amb una potència de 13 MW.

Prioritat als petits

¿Com s’explica això? Tot i que es va contractar més personal per accelerar els tràmits, cosa que ha servit per pujar una marxa, el ritme continua sent interromput i les autoritzacions administratives continuen requerint temps.

¿I què és el que veurem en els pròxims mesos? «Anirem observant com es dona llum verda a diversos projectes, sobretot els més petits. I quan dic petits em puc referir a 10 hectàrees», preveu Assumpta Ferran, directora general d’Energia, en declaracions a EL PERIÓDICO. Detalla que donen prioritat a aquest tipus de plans perquè és més fàcil que obtinguin consens.

El consens amb els pobles afectats no és una cosa que legalment s’exigeixi per aconseguir una autorització. No obstant, Ferran reconeix que donaran «prioritat total» als projectes que comptin amb això. És a dir, que hagin plantejat un diàleg amb el territori

En cas contrari, si un projecte provoca reticències constants al lloc on es planteja instal·lar, «rebrà una gran acumulació d’al·legacions i ho tindrà difícil», tot i que el Govern l’autoritzés. Després, podrien acabar als jutjats, si es presentessin recursos.

Educar les empreses

«Estem educant els promotors energètics perquè no imposin les renovables de qualsevol manera. Això no va així, perquè llavors, és quan apareix l’oposició. Moltes de les empreses estan canviant», explica Ferran.

Considera que l’obligació de comptar amb el 50% del suport dels propietaris dels terrenys i el compromís d’obrir la participació econòmica en el projecte van en aquesta direcció. «Aquestes mesures promouen el diàleg i la transparència a l’hora d’explicar el que es pretén construir», apunta Ferran.

«Si volem que la transició energètica sigui una realitat, hem d’educar els promotors perquè presentin projectes molt treballats. Ens podrien demanar l’expropiació de terrenys per a la instal·lació de renovables. Però això per a nosaltres és una línia vermella. Preferim que convencin els propietaris», afegeix.

Notícies relacionades

Manifest per reduir emissions: «Les renovables comporten efectes negatius però no tenir-les és molt pitjor»

¿Per què la transició energètica va amb tant retard a Catalunya?

Diverses empreses critiquen la tardança de la Generalitat a l’hora de donar respostes. Però Ferran argumenta que la lentitud a l’hora de tramitar-ho tot sovint no és culpa de l’Administració: «El problema és que en diverses ocasions presenten plans que no estan ben fets. I els demanem que ens els tornin a enviar fins a cinc vegades, abans de denegar-los. Les vies d’evacuació d’energia gairebé sempre les dibuixen aèries i nosaltres els demanem que les planifiquin de manera soterrada, per exemple, per no perjudicar el medi ambient».

Detalla que es passen el dia mediant: «Cada dia parlo amb dos o tres alcaldes i amb associacions de veïns per buscar punts de confluència. Si en 25 anys volem ocupar el 2,5% de Catalunya amb renovables ho hem de fer així». «No podem oblidar que això suposarà una transformació dels usos del sòl molt important», conclou.