Infraestructures

Primer feiner amb l’R3 de Rodalies tallada: ¿quina és l’opció més ràpida per saltar-se les obres?

La línia viu avui la seva primera gran prova amb l’afectació entre Mollet-Santa Rosa i Figaró que s’allargarà durant tres mesos

Adif inicia aquest dilluns les obres per millorar la via de l’R2 entre Vilanova i Castelldefels

El desdoblament de l’R3 de Rodalies inclou tancar el tram de vies de l’atropellament mortal a Montmeló

Primer feiner amb l’R3 de Rodalies tallada: ¿quina és l’opció més ràpida per saltar-se les obres?

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El divendres 13 d’octubre era feiner però compta més aviat poc perquè va agafar molts usuaris de la línia R3 de Rodalies de pont. El tall entre Mollet-Santa Rosa i Figaróva començar un dia abans, el 12 d’octubre, però era festiu. I el cap de setmana tampoc serveix per passar la prova del cotó fluix. Serà aquest dilluns, el primer feiner seriós des que van començar les obres de desdoblament de l’R3 entre Mollet del Vallès i la Garriga, quan es podrà calibrar com van les coses, com s’adapten els viatgers, com respon el transport alternatiu per carretera disposat per Renfe i quants habituals del tren es passen al vehicle privat, si poden, perquè la seva rutina de mobilitat es vegi el menys alterada possible. Per a qualsevol persona que aterri ara en el tema, això és el que ja està passant a la línia l’Hospitalet-Vic-la Tor de Querol i això és el que passarà durant els pròxims tres mesos. Aquest dilluns, a més, comencen obres a l’R2 entre Vilanova i Castelldefels.

Fins a principis de novembre, els trens de l’R3 que vinguin de Barcelona només arribaran fins a Mollet-Santa Rosa. A partir de llavors, avançaran una estació més, la de Parets del Vallès. La línia es talla per poder instal·lar una via més, el que obliga a treballar sobre la mateixa infraestructura. La presència de personal no permet que els trens circulin, per això és necessari tallar en dos l’R3. Pot semblar un destorb, i segur que ho serà, però el desdoblament de la línia és una reivindicació històrica que s’entén al veure que només passa un tren cada mitja hora, limitació que ve donada pel fet que precisament només hi hagi un carril ferroviari i els combois s’han de trobar a determinades estacions per no xocar. Dues vies significarà més eficiència i menys afectació en cas que un tren tingui un problema. Ara mateix, un tren aturat implica el tall instantani de l’R3.

Així les coses, durant aquests tres mesos, els viatgers hauran d’ajustar els seus temps i hàbits. ¿Però quina és la millor opció de viatge, sigui en sentit nord o sud, si hem de saltar-nos el tall? En primer lloc, explicar les opcions. Es pot anar amb tren fins a Mollet (o Figaró, si baixem des de Puigcerdà o Vic) i després seguir amb bus alternatiu si el destí és alguna de les estacions sense servei (Parets del Vallès, Granollers-Canovelles, les Franqueses del Vallès, la Garriga i Figaró). Si la meta és més amunt, o més avall, es pot seguir amb el tren a partir de Figaró o Mollet (Parets, a partir del novembre) un cop saltada l’afectació amb el bus. Hi ha un bus directe cada mitja hora des de Mollet fins a Centelles, i viceversa, per després seguir amb el transport ferroviari si es dona el cas.

Renfe també ha disposat autobusos directes entre Centelles i la Garriga i Barcelona (Sagrera) entre les 6 i les 9 del matí i entre les 16 i les 21 hores. En les dues direccions i en surt un cada mitja hora. El dubte sorgeix sol, amb dues variables. ¿Què és més ràpid, eficient i còmode, pujar amb bus directament fins a la meitat del recorregut i seguir amb tren o agafar el tren des de l’origen i saltar-se el tall amb bus per tornar després al tren? Vagi per davant que com a variable pesa bastant el temps que necessitem per arribar fins als busos, que arriben i surten des de l’estació de Rodalies Sagrera-Meridiana, situada a la cruïlla de la Meridiana amb el carrer de Garcilaso, on arriben les línies 1 i 5 del metro.

Li deien Trinitat

Després hi ha el trànsit, perquè no és el mateix arribar o sortir en hora punta, amb el nus de la Trinitat traient fum, que passar les zones més complidas en un horari menys difícil. Dijous i divendres, els directes des de la Garriga i Centelles trigaven 35 i 45 minuts, respectivament, però aquests temps s’eixamplaran en un feiner sense trampes. Si comparem amb els horaris oficials de Renfe, des de Sagrera-Meridiana es triga 20 minuts a arribar a Mollet-Santa Rosa. Un cop allà, baixar del tren, agafar o esperar el bus, i 45 minuts per arribar a Centelles (uns 80 si s’agafa el que para a totes les estacions).

Un tren de Rodalies de Catalunya /

El Periódico
Notícies relacionades

En total, una mica més d’una hora anant molt bé tot. Així les coses, tot sembla quedar a mercè del trànsit, perquè tot i que el bus es postula com l’alternativa més ràpida al tren, a determinades hores pot ser una trampa mortal. En qualsevol cas, millor dependre només d’un mitjà de transport que haver d’anar saltant d’un a l’altre. Aquesta opció, recordin, només està disponible en hora punta. És a dir, que de 9 del matí a 4 de la tarda no queda cap més remei que l’aposta ferroviària amb el bus només per saltar-se el tall.

Si s’ho pregunten, el recorregut clàssic de Barcelona-Puigcerdà, que sense el tall de l’R3 requeria prop de tres hores per recórrer uns 150 quilòmetres, amb les obres s’allarga significativament. En un càlcul poc científic però aproximat, i contemplat el nou horari de la línia, si toca agafar només tren i recórrer el tall amb bus, el viatge arriba a les quatre hores. Si s’opta pel bus fins a Centelles, tres hores i mitja no ens les treu ningú. Però atenció els usuaris que vagin més enllà de Ripoll, perquè només hi ha set trens al dia i s’ha de traçar molt bé la ruta perquè tot quadri i no ens quedem penjats o esperant un parell d’hores que passi el següent comboi amb destí a la Tor de Querol. França, per bé i per mal, queda ara una mica més lluny.