El dret al temps: el pròxim gran repte de les administracions

Els drets ciutadans no se solen aconseguir de la nit al dia. Són producte d’anys de treball, de lluita, de conscienciació. És el que ara està passant amb el dret al temps, entès com aquest equilibri entre el temps de treball, el de descans, el d’oci i el de les cures. Barcelona acull aquesta setmana una nova edició, la desena, de la Time Use Week que busca, precisament, avançar perquè aquest objectiu sigui una realitat.

Amb la participació de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a més de desenes de municipis catalans, el repte que tenen les administracions sobre la taula, i que centrarà els treballs d’aquests dies, és buscar el marc legislatiu, polític i social necessari per definir una nova organització de la jornada diària que inclogui la possibilitat de tenir temps per a tot, per al treball però també per a un mateix. Els experts coincideixen que aquell temps per a un millora el benestar de les persones.

Models urbans de proximitat, recursos de suport per a les cures o nous models d’organització laboral són algunes de les idees que s’analitzaran aquesta setmana.

Ariadna Güell Sans, cocoordinadora de la Time Use Initiative, ha remarcat la importància que persones i organitzacions «visualitzin la necessitat de trobar un nou equilibri en l’organització del temps i trobin maneres de fer-ho realitat». Això permetria, assenyala Güell, tenir «societats més saludables, més igualitàries, més eficients i més felices».

En la inauguració de la Time Use Week, Montserrat Pineda, secretària de Feminismes de la Generalitat, ha posat èmfasi en la desigualtat en l’accés al temps, un àmbit en el qual també hi ha una bretxa. «El temps no és innocu, no és igualitari, sinó que té un fort impacte de gènere. Les 24 hores del dia no són iguals per a tothom. Les dones encara dediquen el doble d’hores a les tasques de la casa i a les cures no remunerades que els homes», ha recordat abans d’expressar el compromís del Govern a «impulsar polítiques que millorin la conciliació i impulsin la corresponsabilitat per garantir el dret al temps».

També Raquel Gil Eiroá, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha reivindicat el dret al temps com «un dret de ciutadania» que és a l’agenda del consistori.

Notícies relacionades

Un piano de 1952 sota el fang

L’ONU denuncia el negacionisme, l’assetjament a científics i l’ecopostureig

Des de la Diputació de Barcelona, Filo Cañete Carrillo, responsable de Cures i Cicle de Vida, ha remarcat que les desigualtats en l’ús del temps tenen «rostre de dona» i també un factor de classe i origen. I ha apressat a treballar «des de la innovació social i la proximitat perquè els municipis puguin ser espais de temps i d’oportunitats».

Per la seva banda, Ester Pujol, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha confiat en el Pacte Metropolità pel Dret al Temps, aprovat el març passat, com un «marc per potenciar les polítiques del temps» en l’àrea metropolitana. «Si volem una metròpolis més competitiva, hem de millorar la gestió del temps», ha dit.