Primer dia feiner de tall a l’R3: dues hores de bus per cobrir 55 quilòmetres i cinc hores per arribar a Puigcerdà

Arribar a l’estació de Sants un dia plujós permet distingir les irregularitats de la llosa que cobreix les andanes a l’entrada per la plaça dels Països Catalans. Perquè el perfil de suaus sots que en sec passa desapercebut, en moll es converteix en un camp de bassals. Si fossin mines, un podria pensar que la terminal de trens és terra ferma i segura, però allà comença una altra contesa, la de la mobilitat diària.

Aquest dilluns, primer laborable (divendres era pont...) amb el tall de l’R3 actiu, Rodalies ha viscut una jornada complicada. Amb problemes a l’R1, l’R2 i l’R4, però, sobretot, amb adaptació forçosa a la línia que puja a Vic, Ripoll i la Tor de Querol, un traçat que estarà tallat durant tres mesos per emprendre els treballs de desdoblament de la via.

Aquest diari ha recorregut aquest dilluns l’R3. Com a resum de la situació, molta resignació, molt despistat, molt informador, seriosos retards en el vessant barceloní i busos alternatius a mercè del trànsit que en alguns casos han superat les dues hores de trajecte per cobrir 55 quilòmetres.

Després d’arribar a Sants cap a les 8.30 hores i xerrar una bona estona amb viatgers, la idea és agafar el tren de l’R3 que té prevista la seva entrada a l’estació a les 10.01 hores. El de les 9.31 hores continua anunciat a les pantalles. «Demorat», s’indica. No arriba a passar. A l’andana 10 espera la seva sortida un R4 cap a Terrassa. No surt. S’anuncia un R4 cap a Manresa per la via 9. La gent surt espaordida del primer. Arriba el segon i s’hi fiquen dins. Una situació peculiar, una mica surrealista, però gens estranya.

A les 10.15 hores, una dona es desmaia. Pot ser per la calor, pot ser per una baixada de tensió. Unes noies l’atenen amb molt carinyo mentre esperen els sanitaris. A les 10.27 hores, amb 26 minuts de retard arriba el tren de l’R3 amb destí Mollet-Santa Rosa.

A Montcada Bifurcació pugen a bord tres joves gitanos que entre aquesta parada i la de Santa Perpètua regalen un improvisat concert de palmes i cant. Amb percussió gentilesa de la part inferior dels seients i les finestres. Impecables. A les 11.02 hores, el tren arriba a Mollet-Santa Rosa amb 28 minuts de retard. Els informadors –molts, i tots ells, amb paciència i educació– indiquen el camí per agafar l’autobús i esquivar així el tall fins a Figaró. Cal caminar cinc minuts.

Hola, Cerdà

A les 11.08 hores surt el transport per carretera amb sentit Centelles, que és el que cal agafar si anem cap a Vic, Ripoll, Torelló o Puigcerdà. Tot molt àgil. Altres persones, que van a parades intermèdies, agafen els busos semidirectes. Després de 35 minuts de viatge i 36,7 quilòmetres recorreguts, els viatgers ja estan al poble que va veure néixer Ildefons Cerdà, que a Barcelona té una rotonda raquítica al seu nom i al qual aquí li van dedicar una estàtua esplèndida, inaugurada el setembre del 2010 i obra de Jordi Díez.

A Centelles es demostra l’‘efecte Barcelona’. A l’estar la línia tallada, l’R3 Nord (anomenarem així el tram alpí) no depèn de les vicissituds dels dos túnels ferroviaris que perforen la capital catalana, de manera que no l’afecten fallades en altres línies. El tren amb destí a la Tor de Querol previst per a les 12.42 hores arriba amb tan sols dos minuts de retard. «Han anat molt puntuals tot el matí», apunta un noi amb el pitet de Renfe. ¿Incidències? «Algun passatger que pensava que això era final de línia i s’ha equivocat de direcció» i algun problema de coordinació entre tren i bus, sobretot a l’hora de quadrar els pocs que diàriament pugen fins a la frontera amb França.

Efecte papallona

L’R3 Sud (anomenarem així el tram per sota de Mollet-Santa Rosa) sí que ha tingut dificultats. Una avaria elèctrica a l’R2 a l’altura del Garraf ha obligat a circular a la via única, cosa que ha alterat aquesta línia i d’altres de retruc. També ha perjudicat la circulació un problema en un tren entre Sants i l’Hospitalet, que ha generat mitja hora de retards a l’R1, l’R3 i l’R4.

¿I com els ha anat als que, a primera hora, han optat per baixar en bus entre les sis i les nou del matí des de la Garriga i Centelles? Dilluns plujós i després d’un pont. Els ha anat malament. En alguns casos, els embussos de la C-17 els han atrapat durant més de dues hores a la C-17 fins a arribar a la Meridiana, un trajecte que amb tren sol fer-se en una hora. O sigui, més del doble per carretera. ¿Haurien arribat abans amb el bus fins a Mollet i tren fins a Barcelona? Si la xarxa ferroviària no presentés problemes, sens dubte. La tornada en bus des de Centelles incorpora un parell de parades a Parets, cosa que allarga el viatge fins als 55 minuts. Hi cal sumar la mitja hora de tren. En números rodons, la combinació bus-tren en hora punta d’entrada a Barcelona es presenta com una alternativa més àgil. Però, per a això, Rodalies ha de ser puntual i no fallar. Dilema interessant: ¿abocar-se al trànsit o fiar-se de Renfe...?

Notícies relacionades

L’Estat només ha executat la meitat de les inversions ferroviàries a Catalunya des del 2010, segons el Govern

El desdoblament de l’R-3 de Rodalies inclou tancar el tram de vies en què quatre joves van morir atropellats a Montmeló

Per als que pugen fins a Puigcerdà, els números dels pròxims tres mesos són b. L’arribada del tren de les 12.42 hores arriba a la capital de la Cerdanya passades les tres de la tarda. Els viatgers que pujaven a aquest comboi eren els que a les 10.01 hores esperaven l’arribada del de l’R3 en direcció a Mollet-Santa Rosa. Cinc hores de viatge.

En qualsevol cas, el caos a la carretera viscut aquest dilluns, que també ha atrapat els usuaris de Rodalies afectats pel tall de l’R3, és la millor demostració de fins a quin punt desdoblar aquesta línia (i qualsevol altra millora prevista pel pla de Rodalies) és urgent perquè la mobilitat de Barcelona i el seu entorn no es col·lapsi.