La integració tarifària del transport públic arribarà a tot Catalunya el 2024

El 90% de les validacions de transport públic de Catalunya es registren en l’àmbit de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona. Però el territori és molt més gran, i aquestes bondats iniciades al principi de segle, amb títols i bonificacions unificades, encara no han arribat a tots els racons del país més de dues dècades després. Passarà, o aquest és el desig del Govern, durant el 2024. Així ho ha anunciat aquest dimarts el director general de Transports i Mobilitat, Oriol Martori, que ha participat en una jornada professional organitzada per la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV).

Un exemple pràctic perquè s’entengui la importància de la mesura. L’última zona a entrar en la integració tarifària va ser la Garrotxa, que es va incorporar a l’abril a l’ATM de Girona. Amb aquesta decisió, els usuaris del transport públic de la zona poden disposar de títols com la T-Mes, la T-10, la T-50/30 i, el que segurament és més important, la T-Jove i la T-16. Passa que els joves de Barcelona disposen de bonificacions que els de les àrees sense integració no saben ni que existeixen perquè els operadors de bus no les apliquen. Integrar-se també implica poder fer transbordaments entre dues o més línies sense necessitat de tornar a pagar el bitllet.

¿Pagar per distància?

Per cert, si no veuen la T-Usual o la T-Casual a la llista anterior és perquè, per ara, són exclusives de l’àmbit de la capital catalana. Aquest és, de fet, un altre problema, ja que hi ha quatre zones a Catalunya (Barcelona, Lleida, Girona i Camp de Tarragona) que funcionen com a compartiments estancs, és a dir, que un trajecte que salti de zona no permet aplicar aquesta integració. En un futur indeterminat, l’ideal serà disposar d’un sistema tarifari unificat per a tot Catalunya. Això hauria d’arribar de la mà de la T-Mobilitat, títol de transport que té com a raó de ser final el cobrament per distància recorreguda. És a dir, que el viatger pagarà al finalitzar el trajecte en funció dels quilòmetres que ha cobert, cosa que posarà, fi, entre altres coses, a les corones tarifàries.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) va realitzar fa uns mesos un mapa en el qual es veuen les zones que no formen part de la integració tarifària. Encara hi ha 12 comarques –a més d’Aran– que en són fora: totes les de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià), totes les de l’Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Pallars, Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell i Baixa Cerdanya) i les comarques del Solsonès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà. La Selva i el Pla de l’Estany tenen una integració parcial, amb municipis que estan integrats i d’altres que no ho estan. El Berguedà i el Ripollès estan integrats a l’ATM de Barcelona amb un règim especial, conegut com la ‘setena corona’, que només ofereix abonaments de 10 viatges a Barcelona, però que no integra els trajectes amb comarques veïnes com Osona o el Bages.

Noves validadores

Martori ha avançat que l’1 de gener s’integrarà a l’ATM de Lleida l’Alt Pirineu i Aran, de manera que la resta es vagin absorbint durant els següents 12 mesos. No és una tasca senzilla, ja que els operadors deixen d’utilitzar els seus propis títols de transport, fet que implica, entre altres coses, a més de modificar la política de preus, canviar les màquines validadores, que hauran d’estar pensades per incorporar la T-Mobilitat, la targeta que també en algun moment del 2024 hauria d’estar desplegada a tot Catalunya. De fet, assenyala el responsable de Territori, una cosa porta a l’altra, ja que sense integració tarifària completa és impossible que la nova targeta arribi a tot arreu.