Els propietaris privats de Collserola s’uneixen per primera vegada per prevenir incendis i alleujar la sequera als boscos

El parc natural de Collserola té més de 8.000 hectàrees forestals. De tota aquesta superfície, el 60% està en mans de propietaris privats. Això significa que la seva gestió depèn exclusivament del que decideixin fer aquestes persones. En molts casos, dedicar diners i temps als arbres de les seves finques, que sovint són de poques hectàrees, no els surt a compte perquè no obtenen res a canvi. Per revertir aquest escenari, s’ha creat l’associació de propietaris forestals Collserola Iniciatives.

«Als anys 40, l’avi d’un d’aquests propietaris ja comentava amb els seus veïns la possibilitat de posar-se d’acord i crear una espècie de plataforma», detalla Joachim Englert, de Boscat, la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals. Boscat els ha assessorat perquè aquesta idea fos una realitat. I avui, han fet els primers passos, amb diversos treballs a Can Castellví, una d’aquestes finques particulars. «La idea és que s’impliquin i s’encarreguin de cuidar els seus boscos», diu Englert. L’actuació portada a terme inclou terrenys de diversos particulars i zones de Molins de Rei i Cerdanyola.

¿Per què és tan difícil que s’actuï als boscos, sense l’existència d’una associació que uneix els diferents propietaris? «Collserola és un clar exemple de bosc mediterrani del qual és molt difícil aprofitar la fusta per treure-li rendiment econòmic, perquè els arbres no són especialment grans i molts d’ells són joves», afirma Englert. «En canvi, sota el nom d’un col·lectiu, és més fàcil treballar conjuntament i demanar ajudes a la Generalitat perquè els treballs forestals no costin diners als particulars. És molt complicat que un sol propietari s’encarregui d’això», explica.

Sequera i biodiversitat

A través d’aquest mètode, asseguren els propietaris, aconsegueixen tenir un bosc en l’estat adequat i sense un cost burocràtic i econòmic excessiu, a l’estar en col·laboració constant amb Boscat. ¿Quin tipus de gestió es realitza? Englert assegura que els treballs promoguts afavoreixen la biodiversitat i alleugen els boscos malmesos per la sequera: «Es pot veure clarament com han patit les arbredes. Els roures són secs i el sotabosc també. De fet, un 30% de les zones forestals de Catalunya pateixen la sequera de forma greu».

Notícies relacionades

El Govern obligarà els propietaris a arrendar les terres que tinguin abandonades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

¿I per què la sequera no té tantes conseqüències quan es gestiona un bosc? «Tallem alguns arbres i per tant no hi ha tanta densitat. És a dir, menys arbres i arbustos lluiten per la poca quantitat d’aigua que arriba a terra. A més, com que part de l’aigua de la pluja es queda a les copes dels arbres i s’evapora, a l’obrir el bosc, creant petits clars, l’aigua arriba més fàcilment a terra», concreta el responsable de Boscat.

Això, segons Englert, serveix també per augmentar la maduresa dels boscos: «A l’haver-hi menys arbres, aquests tenen més possibilitats de créixer i augmentar la seva mida». L’existència de boscos mediterranis i madurs, una cosa pràcticament inèdita a Catalunya actualment, és un dels reptes principals per preservar biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic, ja que els boscos en un bon estat de conservació, a més d’allotjar plantes i animals, fixen CO₂ a la seva superfície.