El científic mort a Barcelona guardava mostres infeccioses sense permís que van trigar dos anys a analitzar-se

La Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública va rebre el gener del 2021 la notificació d’un cas probable de CJ en un home de Barcelona. Les proves de laboratori que van realitzar aquest pacient compleixen els criteris de diagnòstic d’aquesta malaltia, segons confirma el Departament de Salut. Els temps de la notificació coincideixen amb els del cas del científic. 

L’investigador guardava sense autorització al seu laboratori mostres infectades amb prions, els causants de la malaltia de CJ, segons ha avançat el diari ‘El País’. Trobar relacions de causa i efecte sembla obvi. Però el silenci de la majoria de les fonts informades i una investigació molt lenta (les mostres no es van analitzar fins a dos anys després de la seva troballa) deixen molts interrogants.

¿D’on van venir aquestes mostres? ¿Es van manipular en aquest laboratori (que no té el nivell de seguretat suficient)? ¿Van ser el causant de la infecció o aquesta es va produir en un centre a Alemanya? 

De Göttingen a Barcelona

L’investigador va tornar a Barcelona (on s’havia format) el 2018, després d’una estada de cinc anys al Centre Alemany de Malalties Neurodegeneratives (DZNE) de Göttingen, on va treballar amb Inga Zerr, un dels referents en l’estudi de la síndrome de CJ. 

En la seva etapa anterior a Barcelona, entre el 2011 i el 2013, el científic va sol·licitar tres vegades a l’IDIBELL treballar amb prions en els seus laboratoris, i va rebre d’altres tantes negatives. Després de tornar a Barcelona, l’investigador va continuar publicant articles basats en mostres infectades. Però no se sap si utilitzava les que es van trobar al seu laboratori. 

¿Per què l’IDIBELL no va sospitar? «És inversemblant que fes aquests experiments sense que ningú ho notés. Seria un fracàs del sistema de seguretat del centre», afirma una investigadora d’una altra institució experta en el tema.

«Nosaltres formem la gent, expliquem la normativa, però no podem anar comprovant com uns policies», replica Gabriel Capellá, director de l’IDIBELL, que assegura que el científic no havia notificat la presència de les mostres. El febrer del 2019 l’institut va arribar a un acord per fer aquesta classe d’experiments en un altre centre, el CRESA (Centred’Investigació en Sanitat Animal), que disposa d’un laboratori d’alta seguretat.

Inga Zerr no ha contestat a les preguntes d’EL PERIÓDICO així que s’ignora si les mostres procedien d’Alemanya o d’un altre lloc, o si el científic va poder contraure la malaltia al laboratori de Göttingem (els símptomes del mal poden trigar anys a aparèixer).  

Dos anys de paràlisi

Quan el científic va agafar la baixa, el seu grup va advertir que al laboratori hi havia caixes sospitoses, segons Capellá. Posada en alerta, la Universitat de Barcelona (UB, propietària de la infraestructura) va requisar les mostres el desembre del 2020, les va enviar al CRESA, va segellar el laboratori i el va netejar.

Però no va ser fins al desembre del 2022, dos anys després, quan la UB va enviar les mostres a analitzar. Mentrestant, el científic va morir el juliol del 2022. «És estranyíssim que triguessin tant. Es podia analitzar de seguida i comparar amb mostres de l’investigador», afirma la científica d’un altre centre.

Salut afirma que es va demanar l’autòpsia del pacient notificat el gener del 2021, però la seva execució depèn del permís de la família, informa Beatriz Pérez.

Les mostres no es van analitzar perquè es desconeixia el seu propietari, afirmen fonts de la UB. El context de pandèmia ho va alentir tot, al·leguen fonts del CIBER (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa), l’ocupador del científic. Capellá explica que va ser necessari coordinar-se entre tres institucions i que el cas era complicat.

Finalment, la UB va decidir que no es podia esperar més, segons fonts de la universitat, i va enviar les mostres a analitzar a un centre del País Basc el desembre del 2022. El març del 2023 van arribar els resultats, que van confirmar que estaven infectades. El juliol passat la UB va obrir la investigació oficial.

Silencis

El cas és confús també pel silenci de la majoria de les fonts: la parella de l’investigador, els companys de laboratori, la majoria dels seus coautors. El comitè d’empresa de l’IDIBELL ha explicat a EL PERIÓDICO que no ha rebut resposta de la direcció a les seves sol·licituds d’informació.

En un correu de l’11 d’octubre, Capellá va sol·licitar al personal del centre que li derivessin les consultes dels mitjans sobre aquest cas. Diverses fonts afirmen que la parella de l’investigador (que no va contestar a les preguntes d’EL PERIÓDICO) fins i tot hauria denunciat el cap de l’investigador mort per donar a conèixer la seva condició de salut. 

Notícies relacionades

Josep Baselga: líder oncològic caigut

La família Baselga recapta fons per investigar la malaltia de Creutzfeldt-Jakob

Capellá defensa l’actuació del centre. «Tenim mecanismes de protecció que funcionen. ¿Que hi va haver un investigador que se’ls ha saltat? Doncs això és una cosa excepcional que s’està investigant. No tenim cap altre remei que fiar-nos de la gent», conclou.

L’escenari d’opacitat contrasta amb un altre cas conegut d’infecció priònica en un centre d’investigació, que es va produir a França el 2010 i que va tenir molta més publicitat.