Els metges reclamen que el col·lectiu trans se sotmeti als programes de cribratge de càncer de mama

El càncer de mama és sensible a les hormones en la major part de casos, per la qual cosa les persones trans –moltes de les quals se sotmeten a intensos tractaments hormonals– estan en risc de desenvolupar-lo en alguns escenaris. El principal fa referència a les dones trans que reben tractament, que tenen més predisposició que els homes a tenir-lo (entre un 1% i un 2% de tumors a la mama apareixen en homes).

Encara hi ha pocs estudis sobre això, però un informe holandès publicat al British Medical Journal, el més gran fins a la data en població trans (hi han participat 2.260 dones trans i 1.229 homes trans), ha identificat 15 casos de càncer de mama entre les dones participants, cosa que suposa un risc 46 vegades més gran respecte al dels homes cis (quan el sexe assignat al néixer coincideix amb la identitat de gènere).

El motiu és que el tractament amb estrògens a llarg termini augmenta el risc de càncer de mama per efecte acumulatiu de dosis a què s’exposa el teixit glandular (les hormones femenines també són un factor clau de la prevalença d’aquesta malaltia entre les dones cis). Aquest risc és especialment significatiu després de completar els cinc anys de tractament hormonal feminitzant. I, igual com en la resta de dones cis, aquest col·lectiu presenta altres factors de risc a tenir en compte, com ara l’índex de massa corporal, els antecedents familiars, etcètera.

Homes trans

Quant als homes trans, s’ha apreciat que tenen menys risc de tenir-lo quan reben l’administració de testosterona o quan se sotmeten a procediments quirúrgics. De fet, en l’estudi citat només se’n van identificar quatre casos entre els 1.229 participants. Per tant, tenen la meitat de probabilitat de tenir un tumor que les dones cis. Però sí que en tenen risc si mantenen les mames.

Davant d’això i ja que cada vegada hi ha més població trans, diverses societats científiques, en el marc del Dia Mundial del Càncer de Mama, que se celebra cada 19 d’octubre, han unit les seves veus per incidir en la necessitat que les persones trans amb glàndules mamàries se sotmetin als programes de cribratge de manera continuada, igual com les dones cis, per evitar que el diagnòstic sigui tardà i, per tant, de pitjor pronòstic.

S’ha detectat que dones trans que s’han sotmès als tractaments hormonals –amb la qual cosa poden tenir una mama igual de madura i funcional que les dones cis– queden fora dels programes de cribratge si no han realitzat el tràmit administratiu de canvi de sexe al DNI i, per tant, en la seva documentació apareix que són de sexe masculí. El mateix passa amb els homes trans que no s’han sotmès a una mastectomia, que en són exclosos una vegada canvien el seu sexe al DNI, tot i que mantinguin les mames.

La falta de formació

A més, independentment de la seva documentació, moltes persones trans no acudeixen als crivellats perquè senten certa «incomoditat», segons indica el doctor Ignacio Miranda, oncòleg de l’Internacional Breast Cancer Center (IBCC). «El desconeixement del correcte llenguatge inclusiu, per part del personal sanitari, provoca l’escassa adherència als programes de cribratge d’aquest col·lectiu», explica.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per això, l’especialista advoca perquè el personal sanitari rebi una adequada formació i que els serveis siguin més inclusius, de manera que s’eviti qualsevol possible discriminació i s’augmentin les persones trans que se sotmeten als cribratges.

«Cada vegada amb més freqüència hi ha persones que, després de fer el pas, inicien una llarga transició d’adequació de gènere. Hem d’estar alerta perquè aquesta decisió no comporti una pèrdua de drets sanitaris, un inferior accés a estratègies diagnòstiques i terapèutiques. És necessari treballar per integrar aquesta població al programa de cribratge poblacional de càncer de mama i assegurar-los les mateixes garanties que a la resta de la població», afegeix el doctor Javier Cortés, director de l’IBCC, un dels centres que participen en la iniciativa.