Educació entrega al Consell Escolar el seu projecte per «defensar el model d’escola catalana»

La consellera d’Educació de la Generalitat, Anna Simó, ha entregat al Consell Escolar de Catalunya (CEC) el projecte de decret de règim lingüístic del sistema educatiu català, que pretén «defensar el model d’escola catalana i de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats», perquè l’avaluï. Ho ha dit aquest dijous Simó, junt amb el president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Vinyes, abans d’assistir al plenari d’aquest organisme.

Aquest projecte, que forma part del pla de foment de la llengua catalana en centres educatius que es desenvoluparà fins al 2028, s’ha sotmès a informació pública des del mes de juliol fins aquest setembre. Durant el període s’han rebut un total de 112 aportacions d’entitats, partits i sindicats i de persones a títol individual. Entre les propostes rebutjades se’n troba una de Societat Civil Catalana (SCC), contrària a l’exigència del C2 al professorat de nova incorporació.

El decret pretén «proporcionar seguretat jurídica a docents i les direccions dels centres educatius a l’hora de garantir l’ensenyament de llengües»; criteris pedagògics per arribar a les mateixes competències en català, castellà i llengua estrangera al final de l’educació; i enfortir el model lingüístic.

També preveu exigir el nivell C2 de català als docents que accedeixin al sistema a partir del curs 25-26, i aportarà recursos per a l’alumnat nouvingut, «perquè reforça la igualtat d’oportunitats».

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Després de rebre el projecte, el CEC haurà d’emetre un dictamen en un període «mínim d’un mes», amb previsió que estigui aprovat abans de Nadal, i aquest dictamen serà traslladat al Departament d’Educació perquè incorpori o no les propostes.

Simó ha qualificat el CEC com el màxim òrgan de consulta de les polítiques educatives del Govern, en les seves paraules, i ha insistit que, «davant els que utilitzen la llengua com a instrument de confrontació política i els que volen fer retrocedir el català a les escoles, es necessiten consensos de país».