Així celebren els seus funerals les diferents comunitats religioses de Barcelona
Els serveis funeraris de la ciutat s'han adaptat progressivament a les noves necessitats
Mèmora compte, entre altres, amb sales adaptades al ritual de la rentada musulmana
La multiculturalitat s'ha convertit en una cosa natural i inherent a la societat catalana actual. Persones de diferents orígens, cultures i religions conviuen en ciutats com Barcelona, a les seves escoles, en els centres de treball, o, per exemple, en l'oferta gastronòmica, amb múltiples opcions com el menjar japonès, xinesa, índia, marroquina o l'africana.
I les dades són el millor reflex d'aquesta realitat. Segons l'últim padró elaborat per l'Ajuntament de Barcelona, la població estrangera ja suposava el 30% de la ciutadania de la Ciutat Comtal. Una xifra deu punts major que en la dècada anterior. L'Oficina Municipal de Dades també assenyalava que entre les comunitats més nombroses destacaven la italiana, la colombiana, la pakistanesa o la xinesa, entre altres.
La globalització de la població catalana ha suposat reptes. El més important, sense cap dubte, ha estat la integració. La societat s'ha hagut d'anar adaptant a les demandes d'aquesta nova realitat, abordant-la amb canvis a les escoles o en la sanitat pública, entre altres. Adaptacions que han servit per a anar obrint a la societat cap al multiculturalisme.
Però més enllà de la vida, també s'ha hagut d'abordar el procés final d'aquesta. En una societat majorment laica i cristiana, atendre la pluralitat religiosa ha estat un dels temes clau. En aquest terreny, el treball de l'Associació d'Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) ha estat molt rellevant. En 2013 van editar una guia per a l'atenció plurireligiosa a pacients terminals i, en 2016, al costat de Mèmora i el Departament d'Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya, van editar la guia “Duellum: no tan sols”, que abordava la celebració de funerals segons cada ritu.
“L'atenció plurireligiosa al final de la vida és una manera de millorar el fet de morir, però també de donar valor a la vida dels quals som aquí. Els pacients viuen millor els últims moments, els professionals de la salut se senten més a gust amb el seu treball, en respectar els desitjos de l'altra persona i els familiars es mostren satisfets que es respectin les conviccions del pacient”, assegurava Francesc Torradeflot, fundador d'Audir, en un article en El Periódico.
Com enterren als seus morts altres religions a Barcelona?
Cada comunitat religiosa té els seus propis rituals fúnebres. Així doncs, els musulmans renten el cos del difunt abans de l'enterrament. Un ritual que duen a terme els adults del mateix sexe de la família o comunitat i que té un gran valor. No sols això, el cos s'enterra mirant a la Meca, sempre en el sòl i senyalitzat amb làpides sòbries. La cremació, per exemple, està prohibida.
En el cas de la comunitat jueva, la Jevrá Kadishá, que traduït significa societat sagrada, juga un paper rellevant. Aquest grup, format per membres voluntaris de la comunitat, acompanya al difunt i a la família. S'encarreguen del rentat ritual (Taharah) i de preparar les seves mortalles. Segons la tradició jueva, el cos mai ha de quedar sol i sempre ha d'haver-hi un adult amb ell. El fèretre no es pot obrir i l'enterrament es duu a terme a les 24 hores de la defunció i, igual que en el costum musulmà, s'enterra en el sòl i no s'admet la cremació.
Musulmans orant durant un funeral /
Però més enllà de les religions abrahàmiques, avui dia a Barcelona també conviuen altres religions amb les seves pròpies particularitats. En el Budisme, per exemple, el cos ha de tocar-se mínimament i es vetlla durant, almenys 72 hores, abans d'incinerar-lo. L'hinduisme també crema el cos, però marca uns temps de vetllar més curts, concretament, 8 hores. També hi ha presència de persones seguidores de la fe Sikh, o d'altres credos cristians com l'església Ortodoxa o diferents esglésies protestants, entre altres.
La importància de l'atenció plurireligiosa en els serveis funeraris
Les creences religioses en el procés de final de vida són molt importants, ja que moltíssimes persones s'acullen a elles. “És, probablement, un dels moments en els quals emergeix amb més força la religiositat o conviccions i pensaments més profunds”, apunta Josep París, director de desenvolupament de Serveis Funeraris de Barcelona – Mèmora.
La companyia funerària barcelonina compte, per exemple, amb espais dedicats al ritu musulmà. Tant en el Tanatori de Collserola com en el de l’Hospitalet (Santa Eulàlia – Gornal) disposen d'una sala per a preparació i rentada de la persona difunta i una gran sala que actua com a oratori musulmà. En el cas de l'oratori multiconfessional de Collserola, recentment remodelat, s'han habilitat dos espais: un per a homes i un altre per a dones, perquè puguin realitzar la rentada de peus, resos i pregàries de manera separada, segons dicta les tradicions de religions com l'Islam. Tot això amb l'objectiu de donar resposta a totes les demandes espirituals generades per la diversitat religiosa.
“Les nostres instal·lacions són multiconfessionals i estan adaptades per a poder cobrir les demandes de les diferents comunitats religioses. Hem adaptat els fèretres a les múltiples iconografies, amb o sense simbologia”, assegura París. Però en Mèmora també s'han adaptat a les cerimònies laiques, cada vegada més presents en la societat, sent pioners en això i que lidera el seu equip de protocol. Tan sols una dada: el 34% dels serveis ja ho són.
Una cerimonia laica /
Percentualment, segons les dades de Mèmora, el 60% de les cerimònies continuen sent catòliques, seguides per les civils i un 6% pertanyerien a altres religions. D'aquestes últimes, el 80% són musulmanes, seguides de protestants, Testimonis de Jehová, jueus, evangelistes i molt poques vegades budistes o hinduistes.
Un servei de repatriacions
A pesar que la societat va evolucionant i es va adaptant a les noves necessitats multiculturals, moltes persones continuen volent ser repatriades en morir. Mèmora, per exemple, a través de la seva plataforma Mèmora International, ofereix totes les gestions i tràmits necessaris per a repatriar difunts. Aquest servei, a més, també s'encarrega de la recollida i trasllat, la reserva aèria o el transport per carretera. Tot això, gràcies als acords de col·laboració amb els principals operadors nacionals i internacionals del sector, col·lectius i comunitats, consolats i ambaixades, i les principals companyies de transport aeri.
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
- Gavi, un any després
- El Barça acaba trasbalsat