Els xocs xinesos s’erigeixen en el focus (inesperat) de conflicte del sínode de Francesc

Molt s’ha parlat de la Xina en el sínode que s’està celebrant aquest mes d’octubre i que ha d’adaptar l’Església catòlica als temps actuals. El detall no és poc significatiu. El gegant asiàtic i el Vaticà mantenen una relació tensa des del 1951, malgrat que en els últims anys, amb Francesc, s’ha produït un tebi acostament entre la Santa Seu i Pequín. D’aquí ve també la rellevància.

Una de les notícies és que l’ancià cardenal xinès i arquebisbe emèrit de Hong Kong, Joseph Zen Ze-kiun, s’ha convertit en una de les veus més crítiques de la reunió. Una altra informació gira entorn del ‘misteri’ de dos bisbes xinesos que participaven en la reunió i que l’han abandonat abans que aquesta finalitzi el pròxim 29 d’octubre. 

Zen, molt respectat entre els catòlics asiàtics per la seva defensa de la llibertat religiosa a Àsia, ha multiplicat en aquestes setmanes les entrevistes i declaracions públiques per manifestar la seva opinió contrària a un sínode que ha arribat a qualificar de reunió «de partidaris d’homosexuals expulsats per l’Església». «No és un sínode de discerniment de la veritat, sinó només un ‘compartir’ d’emocions. No es tracta de la veritat de la fe, és només psicologia», ha criticat el purpurat. 

Oïda a Àsia

L’assumpte és que la veu de Zen podria ser la punta d’un iceberg molt més gran, com suggereix Bernardo Cervellera, director durant dues dècades d’‘Asia News’ (fins al 2021) i missioner en aquest continent. «La perplexitat [de Zen] davant un sínode que és vist com a unilateral, sociològic i poc teològic ha arribat des de moltes parts aquí a Àsia», assenyala el sacerdot. 

«Les crítiques de Zen són un evident senyal del malestar que es manté des del Concili del Vaticà II», afirma. «Aquest concili havia empès l’Església a obrir-se al món», raona Cervellera, que ha afegit que aquesta part del clergat considera que la institució sí que s’ha d’obrir al món, però també ha «de criticar les seves pretensions absolutistes i inhumanes». 

Iacopo Scaramuzzi, veterà vaticanista i autor de llibres sobre assumptes religiosos, en té una opinió diferent. Segons ell, Zen és part d’un corrent tradicionalista que «sempre és el mateix». «El 2018, per exemple, Zen va intervenir en una conferència promoguda pels cardenals Raymond Burke i Walter Brandmüller, que en aquell moment criticaven l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia i les obertures als divorciats que es tornaven a casar», afirma. 

Aquests, afirma, són els mateixos «que avui critiquen el sínode». «La meva opinió és que aquesta ala ultraconservadora, que s’estén des dels EUA fins a Hong Kong, considera que el Concili del Vaticà II és l’origen de tots els problemes i tem que el Papa estigui desestabilitzant l’Església actual», argumenta Scaramuzzi. 

Abandonament misteriós

Assumpte a part és, en canvi, la qüestió dels dos bisbes xinesos amb dret a vot, Antonio Yao Shun i Joseph And Yongqiang, que van abandonar aquesta setmana el sínode 12 dies després de l’inici de la reunió. La circumstància, comunicada per l’actual prefecte del Dicasteri per a les Comunicacions, Paolo Ruffini, ha sorprès, ja que no hi va haver un anunci previ. 

A més, es va justificar la decisió amb l’argument que tots dos haurien pres la decisió arran de «necessitats pastorals» de les seves diòcesis que requeririen la seva presència a la Xina. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Problema: des de fa més de mig segle, la Xina i el Vaticà mantenen una pugna, ja que la Santa Seu es nega que Pequín li imposi els seus bisbes, cosa que no passa en cap altra part al món i el que havia donat vida a dues Esglésies (una d’oficial i l’altra de clandestina que responia al Papa). Aquesta ‘anomalia’ semblava haver-se resolt el 2018 amb un històric acord entre els dos països que va manifestar esquerdes el 2020, quan Pequín va nomenar per sorpresa un purpurat elegit per les autoritats del país asiàtic. 

Per això, el fet que tots dos hagin marxat del sínode és «sens dubte símptoma d’un problema, ja que el Vaticà havia dit que, a diferència del 2018, els dos bisbes haurien participat en tot el sínode», diu Scaramuzzi. «No em sorprèn gaire. Hi ha hagut una millora, però, tot i així [en aquests anys], la relació entre la Xina i el Vaticà ha fet passos cap endavant i cap enrere», conclou.