El científic mort mai va tenir permís per investigar amb prions a Bellvitge malgrat que publicava estudis sobre aquests

En aquell període, l’investigador, Franc Llorens, formava part del grup d’Isidre Ferrer, director de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital de Bellvitge. La seva adscripció a aquest centre va durar de gener a desembre del 2012. El laboratori de Ferrer «no era un laboratori d’investigació, sinó un de diagnòstic. No ens consta que s’hi fes investigació ni estava autoritzada», afirmen fonts de l’hospital. 

No obstant, hi ha publicacions científiques firmades per Llorens amb afiliació a aquest centre que versen sobre malalties priòniques. Per exemple, l’article «PrP mRNA and protein expression in brain and PrPc in CSF in Creutzfeldt-Jakob disease MM1 and VV2», publicat el 2013 a la revista ‘Prion’. 

¿On va fer els experiments?

En aquesta feina es fan servir mostres de cervell i líquid cefalorraquidi d’humans infectats amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. La investigació diu: «tots els estudis bioquímics es van portar a terme en estades de bioseguretat de nivell P3», amb referència a l’alt nivell exigit per treballar amb aquestes mostres. No obstant, no detalla on. 

No hi ha constància de la presència de l’equip de Ferrer en aquella època en unes altres dues institucions d’investigació catalanes, externes al campus de Bellvitge, que disposen de laboratoris P3: el CRESA (Centri d’Investigació a Sanitat Animal) i de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, associat amb el Clínic).

Només una coautora d’aquest article, l’alemanya Inga Zerr, és de fora de Catalunya, però Llorens encara no estava adscrit al seu centre (la Universitat Mèdica de Göttingen, la qual ha rebutjat contestar a les preguntes d’EL PERIÓDICO).

¿Va treballar llavors Llorens amb prions al laboratori de Ferrer sense tenir el permís? «Ferrer no va comunicar ni a Prevenció de Riscos Laborals ni a recursos humans que l’investigador en qüestió hagués de treballar al seu laboratori de l’Hospital de Bellvitge i per tant no podem saber-ho», contesten fonts de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, adscrit a aquest hospital).

Mostres guardades dos anys

Després de la seva estada a Alemanya, del 2013 al 2018, Llorens va tornar a Barcelona, a l’IDIBELL. Mentrestant, el laboratori de Ferrer a l’Hospital de Bellvitge s’havia tancat el 2016 arran de la jubilació del científic, segons fonts de l’institut. El 2019, Llorens va guanyar finalment l’accés a un laboratori adequat, el CRESA, gràcies a un conveni firmat entre l’IDIBELL i aquest centre.

«Amb la firma del conveni, van entrar mostres del grup [de Llorens]. Més endavant, l’equip ingressava mostres a les instal·lacions per treballar-hi. Llorens no va entrar a treballar personalment, però ho van fer membres del seu equip», afegeixen. 

Després dels primers símptomes de la malaltia, a la tardor del 2020, es van descobrir mostres amb prions infecciosos al laboratori de Llorens a l’IDIBELL. Queda per explicar per què les guardava i si va treballar amb elles allà, mentre el seu grup ingressava teixits i els manipulava amb seguretat al CRESA.

Aquestes mostres inclouen líquid cefalorraquidi, plasma i teixit encefàlic, segons fonts del CRESA, on van ser portades molt de pressa després del descobriment. Aquesta troballa, que hauria pogut posar llum sobre la malaltia de Llorens, va quedar guardada a les neveres del CRESA durant dos anys, fins al desembre del 2022. 

Llarg compàs d’espera

«No s’han manipulat. El CRESA només les ha custodiat. Han estat guardades fins al moment en què la Universitat de Barcelona (UB) i l’IDIBELL van fer la selecció per ser analitzades», expliquen fonts del centre.

Durant aquest període Llorens va ser diagnosticat al Clínic, un diagnòstic que comporta la punció de líquid cefalorraquidi. Més tard va morir sense que se li practiqués una autòpsia, segons fonts informades. La necròpsia no va ser ordenada per un jutge, ja que no hi havia denúncies, sinó sol·licitada pel Departament de Salut i la família va tenir l’última paraula.

«Un retard xocant i imperdonable»

Aquestes van ser ocasions perdudes per aclarir l’assumpte. «Creuant les dades, es veuria si els agregats de proteïna priònica presents a les mostres del seu laboratori són els que estaven en el seu sistema nerviós», afirma una experta en prions.

Notícies relacionades

El científic mort a Barcelona guardava mostres infeccioses sense permís que van trigar dos anys a analitzar-se

¿Què és la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que li ha costat la vida a Josep Baselga?

«El retard de les institucions en reaccionar és xocant i imperdonable: havien de conèixer el que havia passat a França», afirma Elise Levy, investigadora en el francès Institut Nacional de Sanitat i Investigació Mèdica (INSERM) i secretària de l’Associació Emilys, en memòria de dues treballadores de laboratori franceses que van morir per contaminació priònica. 

Levy és escèptica sobre la investigació interna posada en marxa per la UB, propietària del laboratori de Llorens. «Partint de la nostra experiència, està clar que s’ha de portar a terme de manera completament independent i no de forma interna», conclou.